ELS DETALLS
Derrota immerescuda de l'AEM
Les blaves cauen amb l'Osasuna en un partit que van dominar en moltes fases || Patri va igualar el gol local, però les navarreses es van endur el triomf en l'única arribada amb perill a la represa
Jugadores de l’AEM es lamenten després d’encaixar un gol, ahir en el partit contra l’Osasuna.
La setmana que ha viscut l’AEM podria equiparar-se perfectament a la Setmana Santa. Va començar diumenge passat amb una derrota a casa davant del Barça B, va continuar dimecres amb un empat a casa amb el Saragossa i va acabar ahir amb una nova derrota al camp de l’Osasuna. Un veritable viacrucis per a les blaves perquè, a més, en els tres partits l’equip va merèixer més. Davant del Barça B, perquè va tocar l’empat amb els dits. Contra el Saragossa, perquè va ser immensament superior. I ahir, perquè directament va ser un resultat injust.
Les de Roger Lamesa no mereixien tornar sense res de Pamplona en un partit en el qual van anar de menys a més i que precisament va desequilibrar l’Osasuna amb el 2-1 definitiu quan millor estava l’AEM, llançat a la recerca de l’1-2. Van començar malament les lleidatanes, les coses com són. Els va costar cinc minuts entrar en el partit i va ser el temps just que va necessitar Lorena per recollir una pilota davant de Laura i avançar les navarreses.
Amb el marcador en contra, les de Roger Lamesa van anar de menys a més i, a poc a poc, van anar arribant a dominis visitants fins que, depassada la mitja hora de joc i en una sèrie de córners seguits, Patri va poder connectar un cop de cap a la xarxa per restablir l’empat.
Després del descans, l’AEM va posar una marxa més i semblava qüestió de temps que anotaria el segon gol al seu favor. De fet, Pixu va tenir dos accions molt clares davant de Silvia, que no va aconseguir definir. I precisament quan millor estava un equip i pitjor l’altre, es va produir el gir de guió. En una jugada aïllada, pràcticament en l’única arribada vermella a l’àrea de l’AEM en tota la segona part, Mai Garde va emular Patri i va posar el 2-1 de cap a la sortida d’un córner.
L’AEM, que portava quinze minuts jugant en inferioritat per expulsió de Jani –per doble groga, la segona molt rigorosa–, poc va poder fer en el que va suposar un cop anímic que reflecteix el que ha estat aquesta setmana. Un punt de nou malgrat les bones sensacions deixades sobre el camp. I, almenys, a la Setmana Santa, després de la crucifixió arriba la resurrecció.
