Andorra, imant de l'esport

El passat dia 8, al Gran Premi d’Europa de MotoGP, que es va disputar al circuit de Xest, les tres primeres posicions del podi van ser per al mallorquí Joan Mir i els barcelonins Àlex Rins i Pol Espargaró. Un altre triplet espanyol per a la història del Mundial de motociclisme, com sol destacar-se en aquests casos. Malgrat que en aquesta ocasió també podria haver-se titulat “triplet andorrà”, ja que aquests tres pilots tenen la seua residència fiscal a Andorra, igual que desenes d’esportistes d’elit. L’avantatge de poder entrenar-se en un entorn adequat, treballar en altura i la tranquil·litat per poder desenvolupar la seua activitat són alguns al·licients que troben aquests esportistes al fixar la seua residència en terres andorranes, però tampoc poden oblidar-se les benignes condicions fiscals que el país ofereix. Tanmateix, Andorra defensa que no només és l’atractiu fiscal el que valoren. Els pilots, per exemple, tenen a disposició el Circuit del Pas de la Casa, situat a 2.400 metres d’altura, i els ciclistes poden entrenar-se en vint-i-un ports de muntanya, molts dels quals habituals al Tour de França o a la Vuelta a Espanya. És de sobres conegut que és millor fer les pretemporades en altura i, sens dubte, Andorra la té.

Val a ressaltar que el petit país del Pirineu va sortir de la llista negra de paradisos fiscals de la Unió Europea el 2017. Aquesta ja no considera el Principat un règim fiscalment opac ni perniciós per a la resta de països. Però seria ingenu ignorar els avantatges fiscals que troben les grans fortunes o, els esportistes d’elit, que a Andorra paguen menys impostos. El Principat té firmats convenis amb altres països per evitar la doble imposició (CDI), és a dir, per evitar que aquelles persones que resideixen de forma alterna en dos països diferents hagin de gravar de forma doble una mateixa renda. L’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF) a Andorra és com a màxim del 10%, xifra molt inferior a la d’altres països europeus, com seria el cas d’Espanya que, en el tram més baix, ja suposa un 19% per a ingressos superiors als 12.540 euros i que arriba al 47% per a ingressos superiors als 300.000 euros anuals. A més, l’IGI, que seria l’equivalent a l’IVA, és el més baix d’Europa, un 4,5%.

L’impost similar a l’IVA espanyol és del 4,5%, el més baix d’Europa, i l’IRPF arriba a un màxim del 10%

La suma de tots aquests avantatges ha suposat un degoteig d’esportistes que han recalat a Andorra. En el cas del motociclisme, en MotoGP, a més de Joan Mir, Àlex Rins i Pol Espargaró, tenen la residència a Andorra Jack Miller, Maverick Viñales, Fabio Quartararo, Aleix Espargaró, Tito Rabat i Iker Lecuona, segons dades del Diari d’Andorra. Són nou dels vint-i-dos pilots de MotoGP. Però també són andorrans Jorge Martín, de Moto2, i Albert Arenas i John McPhee, de Moto3. Pilots i expilots de diferents modalitats, com Toni Bou, Cyril Despres, Joan Barreda, Randy de Puniet, Héctor Barberá o el pilot de ral·lis Dani Sordo. En el cas del ciclisme són al voltant de vuitanta els que tenen fixada la residència a Andorra, com és el cas d’Adam i Simon Yates, Esteban Chaves (Mitcelton-Scott), Enric Mas, Marc Soler, JJ Rojas, Imanol Erviti, Carlos Verona (Movistar), Julien Alaphilippe (Deceuninck- Quick-Step), Ivan García Cortina (Bahrain), Daniel Felipe Martínez i Hugh Carthy (Education First), Robert Gesink i George Bennet (Jumbo Visma), Dan Martin (Israel), Tao Geoghegan Hart, Iván Sosa, Sebastián Henao, Pavel Sivakov, Jonathan Castroviejo, Rohan Dennis (Ineos) i Luis León Sánchez (Astana).

Àlex Rins, en una entrevista al diari El Mundo el juny del 2019, es defensava de les crítiques: “Bastanta gent ens critica, no els sembla bé que visquem a Andorra, perquè pensen que és només pels diners, que es paga molt menys a Hisenda. Però en el meu cas no és només per això. Jo sóc a Andorra perquè m’agrada. M’agrada la muntanya, hi entreno en altura i, a més, la meua nòvia és d’allà.” I afegia que “si no fos pilot de MotoGP possiblement viuria a Andorra igual perquè m’hi sento acollit”. Andorra s’ha convertit en una residència d’esportistes. Opció, sens dubte, legal i respectable, però alhora insolidària fiscalment amb la resta de ciutadans que sostenen amb les seues nòmines tota la despesa social de l’estat espanyol.