“Hem trencat una dinàmica que ens tenia capcots”

“La d’avui és una victòria col·lectiva. Les jugadores estaven contentíssimes a l’acabar el partit, pel gran esforç fet i per haver pogut executar el pla de partit tal com ho havíem previst. Hem trencat una dinàmica que ens tenia capbaixos i, encara que el Seagull també ha tingut les seues opcions, és una victòria de la fe, de no caure.” Així valorava Roger Lamesa la gran victòria del seu equip. Un triomf que, va dir, “mereixien les meues jugadores perquè feia dies que estaven treballant molt bé”.

“Poder retrobar-nos amb la victòria i deixant la porteria a zero al camp del líder, un dels equips més en forma de la categoria, no només del Grup Nord, és una gran notícia”, va assegurar el tècnic.

Conscient de la dificultat que presentava el matx, l’entrenador lleidatà va reconèixer que “hem patit a la tornada dels vestidors, però ens hem reposat i no encaixar ha estat el primer maó de la victòria”.

“Al Seagull no li agrada viure de la profunditat i en el moment en el qual no ha pogut viure dels espais interiors ens hem sentit molt còmodes”, va manifestar Lamesa.

Finalment, el tècnic es va alegrar de la reivindicació golejadora d’Alèxia: “Avui no tenia una tasca fàcil i ho ha fet molt bé. És cert que hi ha hagut moments en els quals volia arribar a tot, però necessitava el gol i viure una mica de les bones sensacions”. “Ha tingut un premi més que merescut i que li fa confiança a ella i, sobretot, a l’equip.”

Quan un se sap capaç d’aconseguir alguna cosa, almenys juga amb el convenciment que val la pena lluitar-hi. L’AEM sap del seu potencial i va creure en les seues possibilitats en tot moment. No es va deixar intimidar per un equip que arribava al partit com a líder destacat de la Lliga i, de fet, ho continua sent. Tampoc els va intimidar que les costaneres no haguessin deixat escapar cap punt encara del seu feu, ni que arribessin després de guanyar de forma seguida dos grans equips com l’Osasuna i l’Alabès. Res d’això. Ni tan sols es van intimidar per les dimensions del Nou Municipal de Badalona, molt més ample que el Recasens.Al contrari. L’AEM es va encoratjar. Necessitava una injecció de moral que premiés les seues últimes actuacions, mereixedores de molts més punts dels aconseguits. I el cert és que va tornar de Badalona amb una dosi d’adrenalina que durarà moltes setmanes.

Les lleidatanes van sortir amb les idees molt clares i a més les van executar a la perfecció. Des del minut 1 van asfixiar el Seagull amb una pressió molt alta que va obligar les d’Annabel Junyent –última presidenta de l’extinta UE Lleida– a optar per una verticalitat menys habitual en elles i que les va incomodar.

Les de Roger Lamesa van aconseguir mantenir la igualada al descans sols amb algun sobresalt, com el xut de Nerea Valeriano sense col·locació però que va ser interceptat per Iris sobre la línia de gol. Van ser uns primers quaranta-cinc minuts veritablement igualats, també a nivell de possessió, la qual cosa explica la igualtat en el matx i també que les lleidatanes, convençudes de les seues virtuts, van deixar el conservadorisme de banda i van lluitar per obtenir el seu botí. Aquest va arribar al segon temps. L’AEM va saber contenir la sortida de vestidors de les locals i mantenir a zero la porteria, una cosa que no havia fet en encontres anteriors. I, quan la tempesta va amainar, es va llançar decididament a buscar el gol. Aquest va arribar després d’un tret de Cris que va donar al travesser. A continuació Pixu va centrar i Alexia, amb un gran cop de cap, va situar l’esfèric a la cantonada, on Itziar no va poder arribar. Reivindicació en gran de la davantera que feia diversos partits que buscava el gol amb insistència. Però la seua fam no va acabar aquí.Lluny de recular, l’AEM va seguir amb la mateixa idea de joc i, deu minuts després, Pixu va rematar a la xarxa una falta servida per Barbi. Però en plena celebració, la col·legiada el va anul·lar per fora de joc. Afortunadament, aquesta decisió va quedar en l’oblit de seguida perquè, només cinc minuts després, Andrea va agafar la pilota, se’n va anar de dos rivals i el seu xut, que va anar al travesser, el va recollir Alexia de nou per afusellar la xarxa i segellar un triomf de gegants.L’AEM va merèixer guanyar. I segurament no ho va merèixer més que en altres partits on no va obtenir premi, però això és el que li dóna més valor. Persistir en les seues idees i creure en les seues qualitats.

L’equip lleidatà se situa tercer empatat amb Saragossa i Osasuna Amb aquest triomf, l’AEM se situa tercer, empatat amb el quart i el cinquè classificat, Osasuna i Saragossa. A banda de ser el primer equip a treure punts de Badalona, és també el conjunt de la Lliga que més punts ha obtingut a domicili i el que ha marcat més gols. Comptant també els encontres com a local, només el Barça n’ha marcat més que les blaves.