“Trobava a faltar entrenar-me,

El retorn a l’activitat física i esportiva federada va ser celebrat, sobretot, pels nens i les nenes lleidatans que juguen a la base dels clubs. Per a ells i també per als seus pares l’absència de l’activitat esportiva extraescolar havia començat a fer efecte a nivell no només físic sinó també mental.

Laia Masip Dolcet, una jugadora infantil del Balàfia Vòlei, reconeixia que “trobava molt a faltar els entrenaments perquè a casa estava perdent la rutina de fer esport”. A més, l’esport li serveix per establir relacions socials i per això va manifestar que “enyorava estar una altra vegada amb les meues companyes i poder jugar a l’esport que més m’agrada, que és el voleibol”.

Una companya d’equip, Lucy Akamere, també admetia que el període d’inactivitat –l’últim de més d’un mes unit als molts mesos anteriors– el notaria al principi. “És veritat que notaré els primers dies tanta inactivitat, però espero millorar aviat quan portem diversos entrenaments.”

A més, també va reivindicar el món de l’esport. La jugadora del Balàfia Vòlei posava de manifest que “em sento molt segura practicant esport al pavelló perquè el meu club ha pres totes les mesures necessàries”.

Al futbol base, que és on hi ha més llicències, un jugador del cadet B del CF Pardinyes, Moussa Susoho, assegurava sentir-se “molt feliç de tornar-me a entrenar”. I llançava un desig: “Tant de bo no es pari més l’esport perquè, a més de necessari, es troba molt a faltar.”

Al Club Bàsquet Lleida també van tornar els somriures al pavelló municipal de Cappont. Una jugadora de l’Escoleta del club, on hi ha les de menys edat, responia afirmativament quan li preguntava Júlia Crespo, coordinadora i directiva del club. “Tenia moltes ganes de tornar-me a entrenar i m’agrada molt el bàsquet”, deia la petita.

Clubs com el Gimnàstic Lleida, que van obrir la instal·lació al 30 per cent de l’aforament, van tornar a entrenar amb les gimnastes federades i ben aviat se’ls afegirà la resta.