El Lleida, espès en atac, salva els tres punts gràcies a una pena màxima transformada per Raúl González

Un solitari gol de penal transformat per Raúl González, en el tram final del partit, va permetre al Lleida estrenar el seu caseller de victòries al Camp d’Esports i sumar tres punts que el col·loquen tercer a la classificació, amb un encontre menys, i amb el liderat a l’abast de la mà. Va ser una victòria treballada davant d’un rival que encara no havia perdut a la Lliga (una victòria i tres empats) i que porta jugats més partits que cap altre a causa de la seua participació a la Copa Federació, en la qual s’ha classificat per a la final.

Molo va moure l’equip, després de la derrota de dissabte davant del Cornellà i pensant en el matx de diumenge vinent al Johan Cruyff davant del Barça B. Va donar descans a Diana, Cano i Eneko (César Soriano, Alpha i Marc Martínez continuen lesionats) i va donar la titularitat a Abraham i al del planter Toni Vicente que, per primera vegada, va jugar de sortida amb l’equip i, a més, al Camp d’Esports. Fall va ser, aquesta vegada, central (i ho va fer francament bé) i el fill del recordat Emili Vicente va demostrar talent i moltes prestacions com a centrecampista. El primer temps va ser molt fluix, amb moltes faltes comeses pel Lleida i nombroses interrupcions que van trencar el ritme als blaus, que es van mostrar molt poc encertats i imaginatius en atac. A més, a la mitja hora, Molo va perdre per lesió José Ruiz, que fins a la data ho havia jugat absolutament tot, forçant l’entrada d’Eneko, col·locat aquesta vegada en el lateral dret i confirmant la seua condició d’autèntic comodí de l’equip.

De fet el Lleida, tret de dos accions individuals d’Abel Molinero (13’ i 30’), no va trepitjar l’àrea visitant mentre que el Llagostera va tenir una ocasió d’or en una falta directa llançada per Julen Monreal (43’), que Pau Torres, que es va erigir com a salvador del seu equip, va enviar a córner en una gran intervenció.

El segon període es va iniciar sota idèntica premissa. El Llagostera es mostrava molt batallador i ferm en defensa i el Lleida, que arribava bé fins a la línia de tres quarts, no encertava la passada ofensiva i molt menys la rematada. Després d’una altra excel·lent parada de Pau Torres (70’) a rematada de Guiu, afegit a l’atac, va arribar l’acció clau. Jugada personal d’Álvaro, anant-se’n de tres defensors, amb passada a Cano i la centrada d’aquest s’estavella al braç d’un defensor rival. El clar penal el va transformar Raúl González amb seguretat (74’) per col·locar l’1-0.

De fet, el Lleida no tornaria a crear cap altra ocasió de gol mentre que el Llagostera, que va jugar amb deu des del minut 86 per l’expulsió, per doble cartolina groga, de Sergio Cortés, es va envalentir i va acabar tancant els de Molo a la seua parcel·la. Però allà va aparèixer un incommensurable Pau Torres, en el seu millor partit de la temporada, amb tres accions que van ser determinants perquè els de la Costa Brava se n’anessin de Lleida sense puntuar. El porter de Capellades va aturar primer una gran rematada de Gil Muntadas (89’), aturada que va repetir, ja en l’afegit, a tret de Sascha (94’) i, sobretot, va volar de pal a pal per refusar una falta directa llançada amb mestria per Pitu (95’) i segellar la victòria.

Molo es lamenta de les moltes faltes comeses Molo, entrenador del Lleida, va qualificar de molt important la victòria aconseguida però va lamentar que “les mateixes ganes ens fan cometre massa faltes i això sempre és perillós”. Oriol Alsina, tècnic del Llagostera, va ser sincer al reconèixer com a molt clar el penal que va suposar la derrota al seu equip. Per la seua part, Toni Vicente va voler dedicar el seu debut a la memòria del seu pare, Emili Vicente, jugador i entrenador de la UE Lleida i del Lleida Esportiu.