El Barça tira mitja Lliga

El FC Barcelona va sumar l’enèsima entrepussada a LaLiga en tot just 10 partits jugats al caure (2-1) ahir en la visita al Ramón de Carranza, on el Cadis va celebrar la seua primera victòria casolana a costa d’un quadre blaugrana en ple malson, a 12 punts ja d’un Atlètic de Madrid que marca el capdavant i que ahir tampoc va fallar. Queda molt campionat, és una lectura, però per al que es porta jugat, el Barça és un desastre lluny de ser considerat un candidat al títol. Els de Ronald Koeman van regalar els dos gols, per sota des del minut 9 en un primer temps de trinxera local. Després d’aconseguir l’empat, en pròpia porta d’Alcalá, un servei de banda de Jordi Alba va acabar en gol de Negredo, que va treure petroli d’una mala entesa entre Lenglet i Ter Stegen que al final li va costar a l’equip encaixar la quarta derrota en el campionat, tantes com victòries.

Aquest Cadis d’Álvaro Cervera té les idees molt clares. Sap quines són les seues virtuts i va treure el màxim rendiment a la seua efectivitat en atac i a la perfecta tasca defensiva amb què va bloquejar tots els camins que va intentar trobar el Barcelona per arribar davant del porter argentí Conan Ledesma. No li podia sortir millor el plantejament. En la seua primera jugada d’atac es va avançar en el marcador. Álex Fernández va servir un córner, va pentinar Rafael Giménez Fali i, després d’un error d’Òscar Mingueza, que va reclamar una falta anterior, i de tocar-la André Ter Stegen, Álvaro Giménez (m.9) la va endossar al fons de la xarxa.

Amb el marcador advers el Barcelona va començar a insistir en atac i el Cadis a contenir. L’encontre va tenir només una direcció, per moments gairebé d’handbol. La possessió era absoluta del Barcelona, però les ocasions no eren gaire clares ni nombroses. Philippe Coutinho, Martinn Braithwaite i Leo Messi van vorejar l’empat, però entre la falta de precisió i Ledesma no va variar res i el Cadis es va enfortir al camp en les tasques defensives com un mur infranquejable.

Una vegada més li va tocar buscar solucions a Koeman i va ficar Dembélé i Pedri de cara a la represa. Els dos van funcionar per moments, com el Barça, i el Cadis va retrocedir un parell de metres, compromesos a l’hora d’aguantar el setge. L’única esquerda que va trobar el Barça va arribar al poc de començar el segon temps, en una acció desafortunada de Pedro Alcalá, l’intent del qual de tapar una centrada de Jordi Alba va acabar introduint la pilota a la seua pròpia porteria.

El matx semblava que definitivament canviaria de rumb. Un miratge, perquè gairebé immediatament un error d’entesa de Clement Lenglet, que va deixar passar la pilota, amb Marc Andre Ter Stegen, que no va refusar amb contundència, el va aprofitar Álvaro Negredo, que feia només un minut que acabava d’entrar al camp, per, en una acció gairebé de fe, anar a la pressió, aconseguir la pilota i marcar a porta buida. Al Barça li va tornar el típic atac d’orgull i desesperació que no va canviar el marcador en la seua visita quinze anys després al Carranza.

L’equip de Koeman va quedar tocat per alguns minuts després del gol cadista, tocant i tocant sense crear perill fins que al minut 72 una passada de Sergio Busquets a Serginho Dest la va enviar el lateral fora fregant el pal esquerre de Ledesma. La pressió barcelonista va anar a més al tram final, embotellant per complet el Cadis a la seua àrea, però amb la mateixa falta d’encert davant d’un rival perfectament proveït que, a més, també va tenir atreviment i opcions per sentenciar definitivament, com una acció d’Iván Alejo, que va avortar Ter Stegen en la seua sortida.

L’agonia al veure que una altra derrota més li posava el títol gairebé impossible va portar a la desesperació el Barcelona, imprecís en els atacs finals que gairebé sempre acabaven rebutjats pels defenses o atallats pel porter. No obstant, va tenir l’empat a les botes del bosnià Miralem Pjanic, però es va trobar de nou sol davant de Ledesma, que va rebutjar el perill en una sortida a la desesperada.

Un altre home de refresc com el nigerià Bobby Adenkaye hauria pogut rematar el Barcelona, que encara va tenir més oportunitats, però les va desaprofitar totes per sortir del Ramón de Carranza més que ferit en la seua lluita per LaLiga, al contrari que el Cadis, que va estrenar el seu compte de triomfs com a local, una victòria històrica que consolida el projecte d’un acabat d’ascendir convertit en la gran revelació, no en va fa un mes ja va tombar el Reial Madrid a l’Alfredo Di Stefano.