El Lleida Esportiu empata a l'afegit amb el Nàstic després d'anar perdent per 0-2 al minut 86

El Lleida va aconseguir amb el Nàstic de Toni Seligrat, que es presentava al Camp d’Esports com a líder del grup, un sorprenent i inesperat empat (2-2), si es té en compte que al minut 86 de partit –se’n van disputar quatre més d’afegit–, els de Molo perdien 0-2 contra un rival més ben posicionat al camp, sense concedir ocasions de gol i que semblava tenir-ho tot sentenciat amb dos golassos de Joan Oriol, exjugador blau, que va tenir el detall de no celebrar-los i, a més, va demanar perdó de manera ostensible per marcar-los.

Tanmateix, el Lleida, amb el marcador en contra, va treure la ràbia i l’orgull i encara que més amb el cor que amb el cap, va aconseguir el que semblava impossible, equilibrar l’electrònic a un rival que jugava amb deu des del minut 91, per expulsió d’Albarrán, que va veure la seua segona targeta groga. Joanet primer, amb una rematada creuada i Raúl González, després, de penal, van establir la igualada que va permetre salvar un punt.

En la part negativa, Molo va tornar a veure com se li lesionaven fins a tres jugadors més: Eneko i Marc Martínez, que reapareixia després del seu pas per la infermeria i el porter Víctor Vidal, que jugava per primera vegada com a titular aquesta temporada, va afrontar tota la segona part amb molèsties en una cama, la qual cosa li impedia sacar llarg la pilota. El primer temps va estar molt equilibrat i va ser disputat amb molta intensitat, fins al punt que l’àrbitre –sense públic se sent tot des de la grada–, va haver de demanar calma davant de les protestes dels jugadors dels dos equips –“això és un partit de futbol i hi haurà moltes més faltes”, va dir després d’haver-ne assenyalat vuit en els primers deu minuts i apujar la xifra a onze al 14–. De fet, era tant l’equilibri que la primera rematada entre els tres pals –desviada no se’n va produir cap – no va arribar fins al minut 36 amb un cop de cap de Brugi que va aturar bé Víctor Vidal. El Lleida també va tenir la millor ocasió al minut 43, amb un bon cop de cap de Diana, sumat a l’atac, rematant una falta llançada per Abel Molinero. Però la pilota va acabar estavellant-se al travesser.

La segona part va ser, al tram inicial, clarament del Nàstic, especialment després del primer gol de Joan Oriol (52’) a l’aprofitar un rebuig de la defensa local a la sortida d’un córner. El xut va colpejar a la fusta abans d’entrar. Després d’un cop de cap desviat de Raúl González (55’) va poder arribar el 0-2 en un 1 contra 1 de Ballesteros amb Víctor Vidal, però aquest va aconseguir posar la mà i rebutjar la pilota a córner. El matx, amb un Lleida llançant-se a l’atac encara que desguarnint la seua defensa, semblava sentenciat amb una nova contra del Nàstic, que va enxampar el rival a contrapeu després d’un córner a favor seu, i va culminar novament amb una gran rematada al pal curt Joan Oriol (0-2, 78’). Tanmateix, el Lleida se’n va anar endavant contra un Nàstic que acusava l’esforç que havia fet. I llavors es va produir l’impensable. Primer Joanet (86’) va escurçar distàncies amb la col·laboració de Wilfred (1-2) i després, a la prolongació, Alpha va fabricar el penal que va transformar Raúl González en el 2-2 final.