Enèsim desastre del Barça

El Barça no entrarà com a cap de sèrie al bombo de vuitens de final per primera vegada en els últims tretze anys, a l’encaixar ahir una severa golejada davant la Juventus (0-3) al Camp Nou, on no perdia en competició europea des que ho va fer davant del Bayern de Munic el 2013. D’aquesta manera, els blaugranes, sense identitat i amb una defensa dèbil, trenquen una ratxa d’imbatibilitat que ha durat 38 partits, amb 34 victòries i 4 empats.

Havia de guanyar, empatar o perdre per menys de tres gols. El Barça, aquest Barça atziac que va regalar el triomf al Cadis amb dos errors majúsculs al Carranza, va tornar a estar malament darrere i va entregar el liderat a una Juve que, amb dos penals anotats per Cristiano Ronaldo, el primer inexistent i el segon regalat per Lenglet, i un golàs de McKennie de volea, va enrojolar el Barça, que va tornar a fer el ridícul en un altre matx per oblidar.

Leo Messi va ser l’únic que ho va intentar fins a l’últim segon, però continua negat davant del gol

L’equip, que en tenia prou fins i tot perdent 0-2 per ser primer, va sortir sense tensió i ho va pagar car

El Barça va tardar mitja hora a comparèixer en el partit i ho va pagar car. En un duel de duels, el clàssic de Messi i Cristiano Ronaldo; d’excompanys (De Jong i De Ligt) i de jugadors amb samarretes intercanviades a l’estiu (Pjanic-Arthur); els blaugranes continuen caminant per la corda fluixa, ara també a Europa. El Barcelona es va dessagnar. Sense ànima, sense idees i sense un pla, l’equip de Ronald Koeman semblava tenir encara el cap a Cadis, on va viure l’última patacada, i li era igual el canvi d’escenari, d’onze o de competició.

Va posar Koeman Araujo per Mingueza i Pjanic per Busquets, va deixar fora Coutinho i Braithwaite i va donar galons als joves Pedri i Trincao. Però res va canviar, Griezmann va tornar a la seua versió grisa i la Juventus va tenir clar que l’escenari era ideal per treure coses positives i, si es donava, capgirar la situació i acabar primer del grup, com així va ocórrer.

I a més, les circumstàncies no van ajudar els barcelonistes, després de dos tímids avisos (Cristiano i Danilo), una jugada entre Araujo i Cristiano dins de l’àrea va acabar en penal, davant de l’estupor de l’uruguaià i la incredulitat de tots els seus companys, ja que una càrrega la transformava l’àrbitre en un penal que Cristiano no desaprofitaria.

Sense temps per reaccionar, la Juventus es va sentir cada vegada més còmoda, cada vegada amb un futbol més fluid davant d’un temorós Barça. Després d’una jugada coral, Weston McKennie va rematar sol davant de Ter Stegen per marcar el segon. Només havien passat 20 minuts.

El 0-2 va servir perquè els de Koeman espavilessin. Van tenir més la pilota i van arribar més a la meta de Buffon, sobretot perquè Messi va decidir tirar d’orgull i agafar les regnes de la situació. L’argentí va liderar i va ser el que va tenir les millors ocasions per als seus, primer en una rematada que va salvar el porter (min. 22) i després en una acció que li va servir Alba (min. 36). Van reaccionar els de Koeman, perquè pitjor no podien estar. El control era del Barça, però als piemontesos els anava bé la situació perquè tenien més opcions i molt camp al davant per a Morata i Cristiano.

Pràcticament en l’última jugada del primer temps, Messi va rematar en una jugada en la qual Ramsey va fer caure l’argentí i que va merèixer una revisió del VAR, però que va acabar en res.

Se’n va anar Koeman al vestidor decebut, sense saber gaire què fer. No va aprendre el Barça dels seus errors i va sortir al segon temps de nou destensat. Va protagonitzar Messi un tímid intent (min. 47), però un altre penal transformat per Cristiano Ronaldo, aquesta vegada per una mà innocent de Lenglet que va necessitar la revisió per part del VAR, va suposar el 0-3 (min. 52) i el principi del final, perquè aquest resultat donava la primera plaça del grup als de la Juve.

Però el Barça, poc acostumat a aquestes situacions, va tirar de geni. Necessitava dos gols i quedava molt de temps i ho va intentar, en part perquè l’equip de Pirlo l’hi va convidar. El problema és que el seu futbol no dóna per a més. Ni amb

ni amb Riqui Puig, res va canviar, malgrat els intents de Leo Messi. Fins i tot la Juventus hauria pogut augmentar el seu avantatge –a Bonucci li van anul·lar un gol per fora de joc en el 75.

Al final, els barcelonistes seran segons i necessiten recuperar-se, perquè s’ha demostrat que Europa ja no és el seu refugi, després d’haver guanyat els cinc primers partits.