Nova derrota del Lleida, aquest cop contra el cuer

De nou els errors defensius en moments puntuals del partit van condemnar el Lleida a una nova derrota (2-1) al camp del cuer Olot fent-li perdre contacte amb els equips capdavanters del grup i convertint-lo, a més, en un dels conjunts més golejats de la categoria. Aquesta vegada va ser un matiner gol de Xumetra en el minut 10 el que va marcar l’esdevenir d’un partit molt igualat i poc lluït i en el qual l’Olot va ser més pràctic. Després d’avançar-se en el marcador es va fer enrere intentant mantenir la porteria a zero i a la recerca de la sentència en alguna contra. El Lleida, voluntariós com sempre, es va embussar en atac amb poques ocasions clares, malgrat que arribava molt més, i només va reaccionar, com fa una setmana davant del Nàstic al Camp d’Esports, quan es va trobar amb dos gols en contra en el minut 81.

Semblava que es repetia la història. L’Olot es va quedar amb deu arran d’una segona groga a Alan Baró (82’) i Quim Araujo va fer somiar amb la igualada amb un bonic gol en el 84.

El Lleida va atacar amb tot (de fet en el segon temps va passar al 3-5-2, amb Simic, César i Chavero com a centrals) i va posar setge a la porteria del lleidatà Batalla, que ahir va estrenar titularitat al Municipal d’Olot. Tanmateix, aquesta vegada va faltar encert tot i que no ocasions. En l’últim minut dels cinc de l’afegit que va decretar el romanès Claudiu Muresan, els de Molo van disposar d’una falta directa, des de la vora de l’àrea, en una falta a Alpha Bagayoko. Abel Molinero va assumir la responsabilitat de llançar-la però el seu xut, ben dirigit, se’n va anar per sobre del travesser en la que acabaria sent l’última jugada del partit.

El Lleida, que va presentar novetats en l’alineació respecte al partit amb el Nàstic, amb Joanet i Alpha en l’onze titular i la reaparició de César Soriano i José Ruiz en defensa, semblava controlar el matx en els primers minuts amb una perillosa rematada de José Ruiz (2’) que se’n va anar alta, però una indecisió en defensa dels centrals va permetre a Xumetra rematar de cap gairebé a plaer una mesurada centrada de Kilian. Això va fer que el Lleida ja hagués de jugar a remolc la resta del partit. Ho va intentar, això sí, amb bones rematades de Fall, molt actiu en el primer temps (18’ i 43’) i una falta directa de Cano (28’) que va aturar amb seguretat Albert Batalla. L’Olot, jugant a la contra, també va tenir les seues ocasions amb una bona rematada de Salinas (22’) que se’n va anar desviada i una bona parada de Víctor Vidal a rematada de Pedro del Campo. Al segon temps, Molo va moure ràpid la banqueta per donar més profunditat a l’equip i amb l’entrada de Raúl González, Abel Molinero i Quim Araujo el Lleida semblava arribar més i millor, tot i que sense poder concretar cap de les ocasions. En canvi, l’Olot semblava que volia fer mal amb un xut de Salinas (53’) i, sobretot, un un contra un de Xumetra davant de Víctor que el porter va aturar. Amb tot, i després d’ocasions d’Álvaro (la més clara) i Joanet, va arribar el 2-0. Una contra de manual que va acabar amb el gol de Del Campo des de la vora de l’àrea. El Lleida, amb més cor que cap, va escurçar distàncies però ja no hi va haver temps per a res més.