El Llista supera un batallador Voltregà en un electritzant partit en el qual van abundar les ocasions de gol

El tècnic del Lleida Llista, Albert Folguera, destacava la importància de la victòria per la vàlua del rival i pel sofriment que va comportar obtenir-la. “Ha costat guanyar, però no era res que no preveiéssim. Teníem molt clar que costa molt doblegar el Voltregà. És un equip molt batallador, que està en un bon moment i demostra que venien de guanyar el Reus per 6-0 i això no ho fa qualsevol”, va dir el tècnic llistat.

Folguera va explicar que “hem començat molt bé en els primers deu minuts, però el partit no s’ha decidit fins al final amb cinc jugadors d’ells contra quatre de nostres defensant com lleons i per a mi aquests tres punts són puntassos. Tenen un mèrit brutal”, va considerar.

Va insistir que “era un partit complicadíssim. Teníem l’obligació de guanyar. El partit haurà estat més o menys vistós, haurà agradat més o menys, però el triomf és d’un valor impressionant”. I va destacar com una de les claus del matx que “amb el Voltregà és important posar-te al davant en el marcador. Llàstima que al final hem tingut diversos contraatacs per sentenciar i no ho hem pogut fer”.

Sobre la temporada, Folguera va dir que “tenim mitja feina feta. Si s’acabés ara la Lliga, crec que per a la Copa del Rei si es disputa ja hi som i no tindrem problemes per a la permanència”.

El Llista va aconseguir ahir una d’aquelles victòries que, com resa el tòpic, valen el seu pes en or. Tres punts molt valuosos, com reconeixeria el tècnic Albert Folguera després del partit, perquè van ser obtinguts davant d’un Voltregà que venia d’humiliar tot un Reus i que no dóna treva als contraris. L’equip lleidatà va saber clavar la dent al rival en els primers minuts i, encara que el Voltregà es va despertar, els d’Albert Folguera van saber defensar l’exigu 2-1 amb el qual es va arribar al descans.

El Llista va sortir a la pista a toc de corneta, movent la bola amb molta velocitat i amb constant mobilitat per sorprendre un Voltregà que té una de les defenses més sòlides del campionat, amb menció especial per al seu porter Blai Roca.

Va sortir tan en bloc el conjunt llistat que en el minut 2 ja havia provocat un penal Andreu Tomàs, que va costar una targeta blava a Gerard Teixidó, l’estrella del Voltregà que ahir no va ser un dels millors entre els seus. Però el llançament del jugador de Tremp va sortir alt i va perdre l’ocasió d’inaugurar el marcador. No hi va haver temps per lamentar-se. Només un minut després Jepi Selva convertia en l’1-0 una falta directa que va executar amb habilitat i cap fred. El Llista en volia més davant d’un Voltregà que semblava aclaparat davant del que li venia a sobre.

En el minut 6, en ple festival local, Joan Cañellas culminava un eslàlom que col·locava en ell marcador el 2-0. I encara hi hauria més ocasions per al Llista. En el minut 9, triple rematada en una mateixa jugada entre Di Benedetto, en dos ocasions, i Andreu Tomàs que el porter Blai Roca va desbaratar exhibint un recital de recursos.

En el minut 12, Andreu Tomàs sortia de la pista amb un tall al llavi en un cop que li va donar Molas. El Voltregà començava a donar senyals de vida, Albert Folguera demanava un temps i el lluïment dels porters corresponia ara al del Llista, Martí Serra.

Entre ocasions visitants, sobretot dos de clares de Roger Font i Molas, el Llista va disposar d’una falta directa a càrrec d’Oriol Vives que no va aconseguir transformar en gol. El Voltregà responia amb un travesser de Font i a tres minuts per arribar al descans l’exllistat Marc Palazón reduïa distàncies celebrant amb molta expressivitat el seu gol.

Com havia vaticinat Albert Folguera la vigília, tocaria patir fins al final. I així va ser. A la segona meitat, malgrat que ja no es va moure el marcador, el duel va ser un estira-i-arronsa electritzant. No perquè el joc fos exquisit, però sí vibrant amb cada bola dividida disputada com si fos l’última, amb ocasions de gol a les dos porteries.

El Voltregà va avisar amb un altre travesser tot just reprendre’s el joc i, per part local, Cañellas i Andreu, aquest dos vegades, perdien l’ocasió de posar tranquil·litat al marcador.

Un penal en el minut 39 a favor del Llista no va poder ser aprofitat per Jepi Selva i vuit minuts més tard l’oportunitat d’una pena màxima li arribava al Voltregà. Gerard Teixidó, el jugador referent dels de Sant Hipòlit, llançava amb decisió, però Martí Serra en un altre partit sensacional, rebutjava la bola.

El matx agonitzava però l’emoció continuava creixent. El Voltregà mostrava les seues dents afilades a cada acció d’atac, però el Llista sortia en veloços contraatacs disposat a donar la punta al seu incòmode rival.

Di Benedetto, en una d’aquelles galopades, va arribar a marcar a un minut per al final, però els àrbitres van deixar seguir la jugada quan la bola havia impactat en el ferro interior de la porteria i era un clar gol.

El Voltregà va acabar atacant sense porter i amb cinc jugadors de pista, però el Llista va resistir.