Punt sense brillantor

L’AEM va empatar ahir 0-0 davant del Saragossa, rival directe a la taula, en un duel en què no es va trobar a gust però en el qual es va acabar emportant un botí gens menyspreable: un punt davant d’un rival directe, quarta jornada amb la porteria a zero i 10 de 12 punts per inaugurar la segona volta i tancar l’any en quarta posició. El Saragossa va ser un rival molt diferent al que se’ls havien plantejat les lleidatanes en els partits precedents i va basar tot el seu desplegament en les pilotes llargues i en la verticalitat, que va buscar ser letal per les bandes amb les pilotes servides de Leitner i Lana Spitler. Per primer cop en setmanes es va veure un AEM incòmode, encara que va anar entrant en el partit i arribant als dominis de Lisbeth.

Andrea va provar sort amb un tret als deu minuts, però la primera arribada amb perill va sortir de les botes de Miró, en un rebuig que li va sortir massa creuat. Andrea la va tenir en una pilota que va recollir en la frontal, però la portera saragossana va evitar de nou el gol. Van ser, no obstant, arribades aïllades davant de la realitat, que és que l’AEM no es va trobar còmode en un partit amb molt joc directe, anades i vingudes i amb constants interrupcions.

Fins i tot el dia en què les blaves –ahir de roig– no van estar bé, van poder mantenir la porteria a zero i sumar un punt amb un rival directe amb qui manté l’avantatge de dos punts. Defensivament va ser un altre duel de matrícula. Tant Jani com Nàdia, igual que Hisui i Iris, van oferir una exhibició de seguretat i contundència al darrere, culminat amb una altra gran exhibició de Laura Martí, que es va reservar les intervencions providencials per al segon temps.

Després del descans, Roger Lamesa va buscar sacsejar l’equip amb un doble canvi, donant entrada a Cris al lloc de Miró a la banda, i a Iris al lloc d’Inés per permutar la seua posició amb Hisui, que va passar a la medul·lar.

De sortida, semblava que les lleidatanes havien posat una marxa més i van tenir dos grans ocasions per marcar. La primera, en una doble rematada d’Ainhoa després de jugada d’Alèxia que va salvar una defensa aragonesa a pocs centímetres de la línia de gol i, la segona, en un xut de Cris. Però amb el pas dels minuts aquest ímpetu va decaure i Laura va poder evitar la rèplica aragonesa, especialment en un potent tret de Lauren i després en un altre de Leitner.

No va ser, ni de lluny, el millor encontre que ha jugat l’AEM aquesta temporada, que no obstant tanca un 2020 per emmarcar i que va rematar donant entrada, en els últims minuts, a Natalia Fernández.

La davantera reusenca, màxima golejadora de l’equip la temporada passada, va posar fi a un calvari de deu mesos a causa d’una lesió al genoll. Va ser, sens dubte, la millor notícia del partit i la seua recuperació és el fitxatge d’hivern de l’AEM, un reforç per a un equip que buscarà continuar somiant durant el 2021.