Massa rival per la Força Lleida

L’ICG Força Lleida va perdre per un clar 67-87 el seu últim partit de l’any, un duel desigual davant d’un intractable Alacant, que ahir va demostrar al Barris Nord que està en un nivell superior de bàsquet. L’equip d’Aranzana amb prou feines va ser capaç d’aguantar el ritme dels visitants i mai va estar en disposició de discutir el triomf a un rival que apunta molt amunt. Chapela i Polanco van formar part del quintet inicial, en una aposta per una ràpida circulació de pilota. Però els alacantins aviat van donar mostra del que seria la seua millor arma durant tot el partit: el tir exterior. Un parcial de sortida de 2-11 amb tres triples d’Ortega i un Llompart a qui continua fent goig veure en acció. El conjunt lleidatà tot just va poder donar rèplica a l’arrancada visitant, encara que Buchanan va tornar a ser el millor estilet. Aranzana, que durant la prèvia va avisar que no podien permetre cistelles fàcils, va haver de parar el partit massa aviat, quan amb prou feines havien passat 5 minuts i el marcador era de 7-18 després d’un nou triple de Galán. El tècnic va donar entrada a Vecvagars i Sans, un clar reflex que el pla inicial no havia sortit bé.

Va ser llavors quan el Força Lleida va jugar els seus millors minuts. Parcial de 9-0 culminat per Polanco i temps mort d’un Pedro Rivero que veia el partit amb certa tranquil·litat. N’hi va haver prou amb un toc d’atenció amb el 16-18 perquè els seus jugadors reaccionessin i tornessin a trepitjar l’accelerador. Cinc punts seguits d’Urtasun i Pitts i avantatge de 7 al final del primer quart.

Com ja és habitual, l’equip es va trobar amb un ampli desavantatge d’onze punts en el primer quart

Semblava que els lleidatans eren capaços de discutir el triomf en l’inici del segon acte, que va obrir una nova cistella de Buchanan. Però va ser un miratge. L’Alacant seguia jugant al seu ritme habitual, gairebé a plaer, i no va tardar a superar de nou la barrera dels 10 punts, moment en què Aranzana va tornar a sol·licitar temps mort (22-33). Els problemes se li anaven acumulant al Força Lleida amb la tercera falta personal de Buchanan i va caldre tornar a l’small ball, sense un center pur a la pista. El que en altres ocasions va donar fruits inesperats, ahir no va funcionar, encara que Bulic i Marcus Vinicius van estar correctes. El ritme exterior de l’Alacant era d’escàndol, amb un triple rere l’altre. Després del setè, amb el segell de Huertas, l’avantatge va ascendir fins als 14 punts (29-43). Marcus Vinicius va respondre amb el tercer per als de negre i Chapela va poder ajustar lleugerament el marcador abans d’arribar al descans (34-45).

Al segon temps el guió no es va moure gens. Joc interior del Força Lleida, amb males decisions, i càstig constant del rival des de la línia de 6,75 metres. Triples d’Urtasun i Llompart que van fer pujar el marge fins als 15 punts (40-55). Buchanan va liderar una petita reacció que va obligar Rivero a aturar el matx després d’un parcial de 7-0. No hi va haver problema. Nova escomesa visitant amb un Llompart estel·lar i tancament del tercer quart amb un triple d’Edu Martínez per al 48-64. El partit quedava vist per a sentència a falta dels últims deu minuts, ja que la sensació era que el Força Lleida no està capacitat per plantar cara, ara mateix, a un rival com l’Alacant.

Sense ganes de sorpreses, els visitants van tornar a trepitjar lleugerament l’accelerador i se’n van anar fins més enllà dels 20 punts de diferència (50-71) abans d’una antiesportiva de Vecvagars, de nou molt discret per al que s’esperava d’ell. La màxima renda per a l’Alacant va ser de 24 punts, després d’una cistella de Bilbao, que durant tot el partit va tenir els seus pros i contres amb Marcus Vinicius i Bulic (52-76). Va ser en aquell moment, a falta de 5 minuts per al final, quan Rivero va declarar el partit guanyat i va donar entrada a Arcos, de la base. Aranzana va fer que saltés a la pista Blount, que també s’havia encarat amb Bilbao. El Força Lleida, amb un rival molt més relaxat, va poder anar reduint diferències i després de dos triples de Sans i Marcus Vinicius es va posar a només 14 punts (65-79). La resposta, el catorzè triple de l’Alacant, obra d’Edu Martínez. Sans es va encarregar de tancar l’encontre amb una safata per al 67-87. Vint punts de desavantatge per acomiadar un atípic 2020 al Barris Nord, encara sense el públic que segur que li hauria donat un altre color al partit i hauria pressionat uns àrbitres que van escombrar per al gran.