2020

En un any en què la pandèmia ha ajornat i suspès competicions esportives a tot el món, algunes disciplines, tant individuals com col·lectives, les més professionalitzades, han aconseguit completar la temporada i proclamar els seus campions

En un any en què la pandèmia del coronavirus ha trastornat la vida personal, familiar, social i cultural, tal com es coneixia, l’esport no podia ser menys. La majoria de les competicions van ser cancel·lades o ajornades, malgrat que algunes, les que més diners generen, es van resistir a cedir i es van reinventar per disputar-se al llarg del 2020 malgrat la Covid-19. Sempre sense públic, això sí.

El futbol professional va ser un dels esports que es van negar a resignar-se davant de la realitat que insistia, tossudament, que no es podien fer les mateixes coses. La Lliga espanyola va disputar la jornada 27 entre el 6 i el 8 de març, el cap de setmana en què va esclatar la pandèmia. Quan tot es parava, la Lliga va decretar que es jugaria a porta tancada. Però només es va disputar un Eibar-Reial Societat el 10 de març, que estava ajornat. Dos dies després se suspenia la competició davant de la magnitud de la catàstrofe humanitària provocada pel coronavirus. En aquell moment el Barcelona era el líder. Va començar llavors una cursa per tornar a jugar i salvar, almenys, els ingressos de televisió. Javier Tebas, president de LaLiga, es va sortir amb la seua i l’11 de juny tornava la competició amb un Sevilla-Betis, de la jornada 28. La Primera i la Segona tornaven a estar en marxa. Es va donar llavors un fet inèdit: hi va haver partits cada dia entre l’11 de juny i el 13 de juliol i es va permetre que, en lloc de 3 canvis, se’n poguessin fer 5.

El FC Barcelona va viure un 2020 per oblidar i per primer cop des del 2008 no va guanyar cap títol

El Bayern de Munic va firmar un triplet al guanyar Lliga, Copa i Champions, on va humiliar el Barça

El Barça ja va perdre el liderat en la jornada 30 i el Madrid va acabar campió, amb 87 punts, pels 82 dels blaugrana. El Barcelona va viure la seua particular pandèmia. Eliminat a quarts de la Copa i en semifinals de la Supercopa, abans de la pandèmia, el president Josep Maria Bartomeu, que va acabar dimitint davant de l’amenaça d’una moció de censura, va destituir Ernesto Valverde l’11 de gener i va fitxar Quique Setién, l’entrenador que passarà a la història per haver encaixat la golejada blaugrana més gran a la Champions, un humiliant 8-2 davant del Bayern de Munic que li va costar el cap. El Barça va tancar la temporada sense títols, la qual cosa no ocorria des del 2008. La Champions, que també s’havia suspès al març, amb l’eliminatòria de vuitens a mig disputar, va apostar per un format innovador. Els 8 equips que jugarien els quarts de final es van concentrar a Lisboa, del 12 al 23 d’agost, per dilucidar el campió. El 8 de març el Barça va tancar la classificació eliminant el Nàpols en un Camp Nou sense públic, però a Portugal va caure davant del Bayern per 8-2. L’equip alemany va superar el PSG de Neymar a la final (1-0) igualant així els 6 títols continentals del Liverpool. El Bayern va completar el triplet guanyant Lliga i Copa.

L’altra gran competició estatal, la Lliga ACB, també es va completar en una seu única, amb 12 equips. Va ser a València del 17 al 30 de juny i a la final el Baskonia va derrotar el Barcelona de Mirotic per 69-67.

La Fórmula 1, que com totes les competicions es va aturar al març, va readaptar un calendari que constava de 22 carreres, el més llarg de la seua història. Després d’un rosari de cancel·lacions i ajornaments, es va quedar en 18 proves i es va reprendre el 5 de juliol a Àustria. El que no va canviar va ser el domini de Mercedes i Lewis Hamilton, que es va proclamar campió del món, la seua setena corona i igualant el rècord que tenia l’alemany Michael Schumacher. El seu company, el finlandès Valtteri Bottas, va ser segon i el madrileny Carlos Sainz Jr, que el 2021 correrà amb Ferrari, va finalitzar sisè.

En motociclisme, també el Mundial de MotoGP va anar modificant el calendari després de no poder disputar-se la primera carrera, el 8 de març a Qatar. Finalment la competició es va reprendre el 19 de juliol a Jerez. En aquesta primera carrera Marc Márquez va tenir una caiguda que li va provocar una fractura a l’húmer dret, la recuperació de la qual es va complicar i no en va poder disputar cap més. Sense el campió i amb diversos aspirants, la seua corona la va heretar el mallorquí Joan Mir. Àlex Márquez, que debutava en MotoGP, va aconseguir dos podis i va acabar el 14.

El tenis també va aconseguir mantenir nombrosos tornejos i la gran gesta de l’any la va protagonitzar Rafa Nadal, que va mantenir el seu idil·li amb Roland Garros sumant el seu títol número 13 a París, amb el qual igualava els 20 Grand Slams que té Roger Federer. Lluny queda encara del rècords que ostenta l’australiana Margaret Court, que en té 24, mentre que Serena Williams n’ha guanyat 23 i Steffi Graf en suma 22.

L’NBA, després d’una aturada de 4 mesos, va completar la Lliga amb 22 equips tancats a la Bombolla d’Orlando, a Florida, per veure el triomf de Los Angeles Lakers de LeBron James.

El ciclisme també va modificar dates i Tour, Vuelta i Giro van celebrar les respectives edicions amb triomfs de Tadej Pogacar, Primoz Roglic i Tao Geoghegan Hart.