El bateig de Koeman al Camp d'Esports

Els espectadors que van anar al Camp d’Esports el 26 de setembre del 1998 van tenir la mala fortuna d’assistir a una derrota del Lleida per 2-3. Però sense ser-ne del tot conscients, van ser testimonis ni més ni menys que de la primera vegada que Ronald Koeman va dirigir un partit de futbol en la seua carrera com a entrenador. Era la jornada 5 de Segona divisió i el Lleida, entrenat per Miquel Corominas, rebia el Barça B. En realitat, Koeman feia de segon entrenador del filial blaugrana, que dirigia Josep Maria Gonzalvo –germà de l’exentrenador blau Jordi i nebot del també exjugador blau Mariano–. Tanmateix, Gonzalvo va ser expulsat a deu minuts perquè acabés el partit. Aquesta decisió del col·legiat Pino Zamorano va forçar el bateig a Lleida com a tècnic, encara que fos només uns minuts, del que havia estat heroi a Wembley.

“Em van expulsar a deu minuts del final i se’n va fer càrrec ell”, comenta Gonzalvo, que recorda que “va ser la primera victòria que vam aconseguir fora de casa aquella temporada, davant d’un Lleida que venia de jugar partit de Copa contra el Tropezón i que estava una mica cansat”.

Després de marcar una època jugant al Dream Team del club blaugrana, Koeman havia tornat a la seua Holanda natal el 1995 per acabar retirant-se al Feyenoord el 1997. Va ser llavors quan havia començat la seua carrera esportiva com a entrenador. Immediatament s’havia incorporat al cos tècnic de la selecció neerlandesa de Guus Hiddink, al costat de llegendes del futbol com Neeskens o Rijkaard.

Amb el combinat orange havia anat al Mundial de França del 1998, però quan va acabar va tornar a Barcelona reclamat per Louis van Gaal, entrenador del Barça des de la temporada anterior. La funció que li havia assignat el seu compatriota era la de fer d’enllaç entre el primer equip i el filial de Gonzalvo. “Va venir com a fer les pràctiques, a fer de becari, perquè feia poc que s’havia tret el títol”, comenta Jofre Mateu. El jove davanter d’Alpicat, que llavors tenia divuit anys i que va ser titular en aquest partit al Camp d’Esports a les files blaugrana, recorda que “teníem molt bona relació amb ell, perquè era jove i es notava que no feia gaire que havia deixat de ser futbolista”.

Un altre dels que van jugar aquell dia amb el Barça B era Òscar Álvarez, que a més era el capità. L’Òscar s’enfrontava aquell dia, a més, al seu germà gran Quique, que estava al Lleida –poc després, la temporada 2000-01, recalaria ell també al club lleidatà–. L’Òscar, fins aquest estiu passat segon entrenador del València, recorda que Koeman “feia de pont entre el primer equip i nosaltres, encara que gairebé sempre estava amb nosaltres en els entrenaments i habitualment també venia als nostres partits”.

A més de Jofre i Òscar Álvarez, el Barça B de Gonzalvo –i de Koeman– va alinear a Lleida futures figures del futbol com Xavi Hernández o Puyol. De fet, set dies després de completar els 90 minuts al Camp d’Esports, el Xavi debutaria a Primera de la mà de Van Gaal amb uns altres 90 minuts a Mestalla davant del València. “La funció de Koeman anava encaminada a això”, apunta precisament Òscar Álvarez, que no dubta a atribuir bona part de la culpa d’aquest ascens al primer equip –i també del de Puyol o Gabri– a la tasca d’enllaç entre els dos equips de l’incipient tècnic holandès: “Era de la corda de Van Gaal, ell tenia molta confiança en Koeman i aquest sabia exactament el que buscava”, assegura.

“Teníem un equip tremend”, assenyala Gonzalvo, que apunta que “tots els jugadors d’aquest filial van acabar jugant al màxim nivell”, encara que lamenta que no poguessin salvar la categoria i descendissin a Segona divisió B. “Amb el Ronald vam treballar molt bé i els jugadors van millorar moltíssim. Recordo que acostumava a demanar-li que m’ajudés a preparar els partits defensivament, aprofitant-me de la seua experiència com a jugador, i guardo d’ell un gran record.”

“Ara me l’imagino al vestidor del Barça igual que com era llavors, amb la mateixa autoritat i personalitat que ja tenia”, explica l’Òscar. “Malgrat que quan va estar amb nosaltres encara no havia exercit d’entrenador, tots el teníem com un referent perquè era una figura molt recent, i a més imposava respecte perquè era fred, directe i molt exigent”, afegeix.

“Tenir-lo amb nosaltres era una cosa molt gran i la seua presència va ajudar que hi hagués fluïdesa amb el primer equip”, comenta Jofre per la seua part. A més, recorda com en els entrenaments l’holandès “encara llançava la pilota en les faltes i els córners on volia”.

Koeman complirà 58 anys al març. I abans d’arribar a entrenar Messi i un dels vestidors amb més classe del món, ha dut a terme una llarga trajectòria per les banquetes que va començar als 35 anys amb uns minuts de gràcia aquell dia de setembre del 1998 a Lleida.