Jaume Betriu: «S'anava molt ràpid i vaig viure moments de dubte»

Segon Dakar i dotzè, millorant la posició de l’any passat. Què més es pot demanar?

Sempre es vol més, però ha estat un bon Dakar. La valoració és molt positiva. La primera setmana va ser irregular, amb alguns errors de navegació i tres o quatre caigudes fortes, i la segona ja vaig poder ser més constant. És una carrera de supervivència i tenir un bon ritme cada dia es nota en el resultat final. Aquest any hi ha hagut moltíssima pedra i teníem la limitació de sis pneumàtics per a dotze etapes i era qüestió de cuidar-los al màxim perquè qualsevol caiguda tonta et podia destrossar la moto.

Va passar per algun moment crític?

No. Vaig trencar algun aparell de navegació i em va tocar anar la resta de dia amb el road book manual, de forma que havia de treure una mà del manillar. Això em va passar en l’etapa marató, en què es va fondre el motor del road book i vaig haver de fer el tram final de la primera part manualment, i també els 300 quilòmetres del segon dia, ja que en les etapes marató no tenim assistència i només pots canviar les peces que portes tu mateix a sobre. Això et fa perdre molt temps i també confiança, per això és important no caure i no trencar res de la moto.

Això dona molt més valor al dotzè lloc final.

Sí, perquè en la primera setmana vaig perdre molt de temps i també bastantes posicions, i després és difícil remuntar. La segona setmana ja vaig ser més regular i vaig anar escalant. Són coses per aprendre i agafar experiència.

L’experiència de l’any passat li devia servir de molt.

Sí, m’ha ajudat i aquest any n’he agafat molta més, però és una carrera en la qual mai arribes a tenir prou experiència. Any rere any cal quedar-se amb les coses positives i les negatives intentar millorar-les perquè no tornin a ocórrer, i estar sempre molt atent i fer un bon entrenament durant l’any, sobretot quant a navegació, que és un aspecte molt important.

Amb quin objectiu sortia?

El primer objectiu era acabar, perquè és una carrera en la qual cada dia fas entre 600 i 800 quilòmetres i et pot passar de tot, per això arribar a la meta és ja un repte. Està clar que igualar el resultat de l’any passat i potser millorar-lo era l’altre, i per sort ho he aconseguit. Crec que si la primera setmana hagués estat més regular hauria escalat alguna posició més, no ho sé.

L’any que ve hi tornarà?

Esperem tornar-hi i que durant l’any puguem fer algun raid perquè és important entrenar-se bé abans d’anar al Dakar.

L’objectiu serà el Top 10?

Tant de bo pogués entrar-hi, estaria molt bé. Tinc capacitat per millorar, però soc conscient que és una disciplina difícil, on hi ha molt nivell.

Quan el podrem veure amb una moto oficial?

No hi ha tantes motos oficials i els manillars estan tots adjudicats. Tant de bo surti algun dia aquesta oportunitat, però mentrestant seguirem el nostre camí i, si algun dia arriba, intentar aprofitar l’oportunitat.

S’ha divertit més que l’any passat?

L’any passat en vaig gaudir molt, encara que els dos accidents mortals que hi va haver la segona setmana van ser un cop dur per a tothom. Arribes nou a la prova i et trobes això, i tot queda en un segon pla. Aquest any per desgràcia ha tornat a passar. Ha estat un Dakar dur de portar perquè hi ha hagut moltes caigudes i sobre la moto hem viscut moments de dubtes perquè s’anava molt ràpid. Però n’he gaudit, perquè altrament no participaria en aquesta carrera. Aquest any el Dakar ha estat més tècnic, amb més navegació que l’any passat, i això et permet disfrutar més, i espero que segueixi així, amb més navegació, més tècnica, amb dunes i sorra, que és el que ens agrada als motociclistes.

Alguns pilots, com Carlos Sainz, s’han queixat del recorregut. Va dir que el Dakar havia perdut l’essència. Hi està d’acord?

No vaig arribar a córrer a Sud-amèrica, però als pilots que conec els agradaria tornar-hi, perquè era una prova en la qual podien passar moltíssimes més coses i sobre superfícies diferents. A l’Aràbia Saudita ha estat una mica monòton, amb pistes, pedra i poca sorra. Moltes etapes han estat molt iguals. Potser l’essència del Dakar estigui canviant. L’organització volia reduir la velocitat, però no ho ha aconseguit, crec que s’ha anat més ràpid que l’any passat, i això que l’organització va posar radars en algunes zones.

Li van posar alguna multa?

Un parell, per frenar més tard del que tocava.

Quin seria el seu somni?

Tot pilot aspira a arribar a un nivell alt, estar en un equip oficial, lluitar en cada moment per les posicions capdavanteres i, esclar, guanyar-lo alguna vegada, és el somni de qualsevol pilot.

Com ha estat competir sota la influència de la Covid?

Ho ha marcat tot bastant, perquè ha afectat la preparació prèvia. Només es va poder fer una prova de raids per preparar el Dakar. També ha estat difícil per als equips poder gestionar-ho tot i nosaltres teníem el temor de si podríem viatjar, amb el confinament que hem hagut de passar i anteposant la cursa a la possibilitat d’estar amb la família o els amics. Ha estat estrany.

Aquest any ha tornat a compartir carrera amb la seua parella, Laia Sanz, que hi arribava molt minvada físicament per culpa d’una malaltia. La preocupació ha estat doble.

Sí. Et preocupes perquè durant l’any ho has viscut de prop, veus que s’atansa el Dakar i que no pots entrenar-te. Conec la Laia, la seua mentalitat forta. Sabia que seria molt dur i ha patit, però quan va poder agafar la moto i fer un parell d’etapes el seu cap va canviar. Un any més cal treure’s el barret perquè el que ha fet és increïble. Són 11 d’11.