Isidre Esteve: «La meua prioritat no és estar en un equip oficial»

Abans d’iniciar el Dakar va dir que amb el nou cotxe podia lluitar per entrar al Top 10. Al final ha acabat el 28, satisfet amb el resultat?

El resultat no és el que volíem, però és el que hem aconseguit. Teníem referències del Dakar de l’any passat o del Ral·li d’Andalusia i crèiem que estar al Top 10 era factible, però que seria un resultat extraordinari. I quan vam arribar allà vam veure que hi havia uns deu pilots, xinesos i sud-africans, que no havien estat al Dakar i que eren més ràpids que nosaltres, amb uns cotxes que s’adaptaven millor a la pista. És veritat que un es queda amb el resultat, el 28, però vam trencar el diferencial de davant el penúltim dia i vam perdre vuit posicions. El que cal fer és mirar els parcials de carrera, a quant temps estàs del primer i si els agafes i els portes al Dakar del 2020 veuríem que estem entre els 15 primers. Què ha passat aquest any? Doncs que ha pujat el nivell i també alguna cosa que no havia ocorregut mai, que un pilot de davant, es digui Carlos Sainz, Nani Roma o De Villiers, el dia que fallava, no feia el dotze, sinó el 28 o el 35. Això és perquè entre els 30 primers tot està molt ajustat. Estem contents amb la carrera que hem fet, perquè hem estat més competitius que mai, el que passa és que hi ha hagut més pilots ràpids que mai.

Aquest any ha tingut un cotxe competitiu, quin és el pròxim pas?

Tenim un projecte de tres anys i això ens permet aprendre i anar agafant confiança amb el cotxe. El que ens falta és més ritme de carrera. Vam poder córrer el Ral·li d’Andalusia, que dura quatre dies, i després ja vam anar al Dakar, i hem vist que hi havia zones en les quals anàvem molt ràpid i d’altres no tant. Perdíem molt de temps a les zones de pedra perquè els 4x4 tenim un problema a solucionar que són les punxades, era molt fàcil punxar, per això havies de saber molt bé a quin ritme podies anar per no punxar a les pedres. Aquest és un tema que solucionarem l’any que ve i l’altre, que és el ritme de carrera, també perquè la idea és fer la Baixa Aragó, el Ral·li del Marroc i alguna prova del Campionat d’Espanya abans del Dakar, i tot això ens ajudarà.

S’ha divertit més que en altres edicions?

He gaudit moltíssim. Aquest any sortíem cada dia a competir, sense preocupar-nos d’altres coses. Durant la primera setmana el Txema [Villalobos, el seu copilot] no va baixar ni una sola vegada del cotxe. Quan acabaves la jornada venien els enginyers i t’ajudaven a millorar el que no havia anat tan bé, és una altra manera de treballar. Aquest és el camí.

Ha viscut l’experiència més propera a un equip oficial sent un pilot privat.

Ara sabem que quan arribem al final del dia tenim un equip humà, que és Overdrive, que estarà per nosaltres. Estem encara molt lluny del sostre, podem millorar molt més, i això t’ajuda a sentir-te més fort. Cada dia sortíem només a competir, i l’únic que em preocupava eren les punxades, perquè sé que si ens passa a nosaltres perdem el doble de temps que la resta. La majoria tarda minut i mig a arreglar-lo, nosaltres tres minuts mínim, perquè jo no baixo del cotxe i el Txema ho ha de fer tot. No puc permetre’m tres punxades al dia, perquè tal com era aquest any la classificació en deu minuts hi havia 15 places de la general.

Alguns pilots, com per exemple Carlos Sainz, s’han queixat del recorregut, que el Dakar havia perdut la seua essència. Hi està d’acord?

Les declaracions de Sainz són segurament al baixar del cotxe en calent, enfadat perquè ha perdut 30 minuts. És una reacció que s’entén, però crec que l’organització ha encertat amb els canvis. La navegació ha de tornar a tenir la importància que tenia. Qualsevol altra opinió la respecto, però no la comparteixo. No es tracta només d’anar molt ràpid.

Ha participat en la prova per l’Àfrica, Sud-amèrica i Àsia, amb quina es queda?

L’Àfrica era el més bonic perquè era l’essència, però l’Aràbia Saudita s’hi assembla moltíssim. Crec que el Dakar està ara al lloc on millor pot estar. De l’Àfrica va sortir per problemes de seguretat, de Sud-amèrica crec que pel tema econòmic, i ara estem en un país que ho ofereix tot, i el millor que té és que es pot expandir a altres països, i crec que en els propers anys anirem a Dubai i als Emirats Àrabs.

Què trauria i què afegiria al recorregut d’aquest any?

Crec que hi ha hagut un excés de zones de pedra. L’organització ha volgut fer un Dakar més lent i per això ha introduït més zones de pedra i això ha fet que el risc de punxades hagi estat molt elevat.

El veurem algun dia al volant d’un cotxe oficial?

Les mecàniques als cotxes són molt iguals per a tothom. Ara mateix, amb el Toyota Hilux Overdrive ja disposem d’un cotxe molt semblant al de Nasser al-Attiyah. No tinc l’ambició ni la prioritat ara mateix d’estar en un equip oficial, del que tinc ganes és de continuar com estic ara. No estic gaire pitjor del que estan ells, ni tampoc crec que estaria molt millor. El que m’ha permès Toyota Overdrive és fer un equip a la meua mesura.

La pandèmia del coronavirus ho ha marcat tot. Els ha afectat durant la cursa?

Ha condicionat tot el programa esportiu de l’any, ja que només vam poder córrer el Ral·li d’Andalusia, però això ha estat un problema generalitzat. On hi havia preocupació era en els tests previs, perquè un positiu no et deixava viatjar o no podies entrar a la bombolla del Dakar. Una vegada va començar la carrera, no hem tingut cap sensació d’estar vivint una situació extraordinària.