Tres jugadores del Pardinyes fitxen per un club islandès

Alexandra Taberner, Marta Sáez i Maria Orteu, futbolistes del Pardinyes, han fitxat per un equip islandès de la Segona divisió d’aquest país, el Fjarðabyggð / Leiknir / Höttur, que engloba tres clubs i que té com a objectiu l’ascens a la màxima categoria d’Islàndia. Les tres jugadores deixaran el Pardinyes a l’abril, a falta de poques jornades per al final de la competició. Tornaran al setembre, una vegada finalitzada la competició islandesa.

“Ja em van nomenar l’any passat, però va ser quan va començar la pandèmia i no hi vaig anar”, explica Taberner, que als seus vint-i-quatre anys és tota una veterana a jugar en països estrangers. Va jugar a Suècia el 2015 i el 2017 i a Islàndia el 2019. Per a Marta Sáez serà la segona experiència internacional, ja que també va ser-hi fa dos anys, i per a Maria Orteu serà la primera vegada.

“Em van tornar a trucar, em van dir que fa temps que em segueixen i que l’objectiu és pujar a Primera. Paguen un bon sou, ens donen feina al club, ens paguen els vols i l’allotjament”, afegeix la màxima golejadora del Pardinyes, que porta nou gols aquesta temporada.

Sobre per què ha volgut tornar a Islàndia, explica que “m’agrada el país, allà hi ha molt bon nivell de futbol, però la part econòmica pesa molt. En cinc mesos guanyes el que aquí en un any. També millores com a futbolista perquè allà el futbol és molt físic”, valora. “També és una bona oportunitat per millorar l’anglès.”

Xavi Rubio, coordinador del Pardinyes, afegeix que “per a mi és un orgull que jugadores nostres vagin a jugar a un altre país. Estic encantat d’estar en contacte amb altres clubs i a més, les jugadores creixen amb aquestes experiències. Que hi vagin, en gaudeixin i en tornin més fortes”.

Sobre el fet que es perdran els últims partits explica que “aleshores calculem que l’equip ja estarà salvat”. Alexandra Taberner afegeix que “abans d’emprendre el viatge hem de fer-nos uns tests físics i també proves PCR”, i sobre la Covid explica que “a Islàndia estan molt millor que aquí. Ho tenen més ben controlat i també allà la gent és més respectuosa amb les normes que es dicten i més responsables”.