Sense comentaris

Daltabaix en tota regla del Lleida Esportiu al Camp d’Esports (0-3) davant d’un molt superior Espanyol B en un dels pitjors partits que se li recorden en els últims temps. En una primera part horrorosa, el Lleida va ser víctima dels seus propis errors, tant defensius com ofensius, i va haver d’anar sempre a remolc del filial blanc-i-blau, que va demostrar que posseïa una gran efectivitat: dos rematades en els primers quaranta-cinc minuts i dos gols.

La derrota descavalca el Lleida de la tercera posició i encara que la té a un sol punt, està, ara mateix, més a prop de la zona de descens que del liderat, que segueix en mans del Nàstic de Seligrat. A més, la clatellada obre una crisi al club després que el president Albert Esteve (vegeu la pàgina 30) no permetés a Molo i als jugadors anar a la sala de premsa per ser ell qui donés la cara davant dels mitjans de comunicació.

El Lleida, malgrat tot, va sortir prement l’accelerador i abans dels cinc minuts va tenir dos bones ocasions (2’ i 5’) a càrrec de Jáuregui que va desbaratar el porter visitant. Precisament en la jugada següent a la rematada del davanter lleidatà va arribar el 0-1.

Una contra de l’Espanyol B que ningú va cobrir bé va permetre a Becerra afusellar Pau Torres. Amb el gol en contra, els de Molo es van enfonsar com un castell de cartes.

Van perdre la concentració i la posició al terreny de joc i pràcticament ja no en van encertar ni una en el que quedava de partit, que dit sigui de passada encara era molt. Tampoc hi va ajudar la lesió d’Abel Molinero, que va haver de demanar el canvi al minut 23.

I per si fos poc, l’Espanyol va tornar a marcar abans de la mitja hora en una altra contra que va tornar a agafar descol·locada la defensa local i que va permetre a Gori superar Pau Torres en la seua estirada.

Amb el 0-2 i fins al descans, l’Espanyol B es va limitar a controlar el matx mentre deixava que transcorreguessin els minuts davant d’un Lleida que només va tornar a rematar a càrrec de Jáuregui (36’) però el seu cop de cap se’n va anar per sobre del travesser. Amb Raúl ja al camp (Marc Martínez i Quim Araujo entrarien poc després per intentar evitar l’inevitable), el Lleida semblava que es volia despertar amb tres rematades, gairebé consecutives, dos de les quals a la sortida d’un córner, però Raúl (56’ i 59’) va enviar la pilota desviada i Fall (58’) sumat a l’atac va rematar de cap bé però el porter visitant, ben col·locat, va aturar l’esfèric.

L’Espanyol, davant d’un Lleida que ja jugava més amb el cor que amb el cap, assumint riscos en defensa i sense gaire claredat d’idees, va començar a trobar espais. Pau Torres (60’) va aturar una bona rematada de Becerra abans que Jofre, que acabava d’entrar al terreny de joc, marqués el 0-3 que deixava sentenciat, si no ho estava ja, el partit.

Amb el duel entrant en una fase amb moltes faltes i després constantment travat, l’Espanyol B encara va tenir el 0-4 al seu abast però Pau Torres va saber aturar el xut de Jutglà. El Lleida es va limitar a penjar pilotes a l’àrea però ningú hi arribava tret de Fall (82’), que va enviar la pilota fora a centrada de Simic.

L’única ocasió clara la va tenir Fernando Cano (87’) en una falta directa, però la pilota es va estavellar al pal.