Primer títol de l''era Saras'

Per tercera vegada en les últimes quatre temporades el Barça va tornar a arrabassar una Copa del Rei al Reial Madrid, encara que en aquesta ocasió sense pressions finals ni polèmiques arbitrals, perquè va ser molt superior a un rival tenallat que no va poder acabar amb la maledicció de l’amfitrió, que dura ja 19 anys (73-88). Els blaugranes, oblidat l’ensurt del seu debut davant de l’Unicaja i sense símptomes de cansament, van anar de menys a més en un torneig en el qual ja sumen 26 copes i amenacen el domini del seu etern rival, que es queda amb 28.

El projecte de Sarunas Jasikevicius ja té el seu primer títol a la butxaca, així com Mirotic, que va estrenar també el seu palmarès com a culer. Va semblar arrancar millor la final l’equip de Pablo Laso de la mà d’Abalde, però aquesta sensació li va durar molt poc perquè els blaugranes van reaccionar immediatament de la mà de Mirotic, que començava a produir en atac i va donar els primers avantatges als seus.

Va arribar llavors la desconnexió blanca, que el va tenir fora de joc durant gairebé cinc minuts, en els quals es va passar del 7-4 al 7-18 en un parcial de 14-0. Els tirs no li entraven i perdien clarament la batalla en el rebot, asfixiats per la defensa d’un Barça amo i senyor del primer acte (11-20).

Al Madrid li tocava reaccionar, com li va ocórrer en semifinals davant del Tenerife. Ho va fer tímidament, amb un 5-0 de sortida a la represa, però allà va quedar la seua temptativa de remuntada perquè, a banda de jugar amb un parell de marxes menys, el Barça estava molt més fi i va arribar al descans dominant per 21 punts (31-52).

Un 2+1 de Higgins en la primera jugada de la segona part va agreujar la situació per al Madrid, que no trobava el camí del cèrcol i continuaven acumulant errors. Almenys la defensa va començar a carburar com acostuma i a recuperar terreny.

Al Barça li van entrar els dubtes al veure que el matalàs es quedava en 16 punts, però Abrines, infal·lible des dels 6,75 en tota la Copa, va tornar la tranquil·litat. Van arribar llavors dos triples seguits de Llull i Causeur que van ajustar un pèl la final (50-63, m.

28). Encara els quedava molt camí, però un esprint final del Barça va deixar el xoc encarrilat al final del tercer quart (50-69, min 30).

L’intercanvi de cops dels últims deu minuts va resultar estèril per a un Madrid que, encara que va minimitzar danys des del triple i va arribar a posar-se a onze, va acabar cedint la corona a un Barça molt més compacte i que ja amenaça seriosament el seu domini.