1995: Naix la Lliga dels tres punts

El futbol sempre ha estat un esport immobilista i reticent per introduir canvis als seus reglaments. N’hi ha prou amb recordar que fins 1970, i al Mundial de Mèxic, només es podia substituir el porter durant el partit i en cas de lesió. Fins a 1994, els canvis autoritzats eren dos i a partir de 1995, tres. La pandèmia, i de manera excepcional, va implicar els cinc canvis a partir de la represa de les competicions, ja el 2020.

Tanmateix, a partir de la temporada 1995-1996 es va produir una veritable "bomba" en el sistema de competició. La FIFA decretava que, a partir de llavors, encara que la Premier el venia provant des de 1981, les victòries es comptabilitzarien amb tres punts, els empats amb un i les derrotes, òbviament, amb cap. Però és que, a més, aquí a Espanya, va caldre comptar a més amb una primera Divisió amb 22 equips. La Federació va descendir per impagaments a Celta i Sevilla que van ser substituïts per Albacete i Valladolid que havien perdut la categoria esportivament. Les manifestacions populars i els recursos judicials van obligar a repescar gallecs i andalusos, amb la qual cosa la Lliga es va disputar al llarg de 42 jornades.

En aquella temporada històrica el campió va ser l’Atlètic de Madrid (26 victòries, nou empats i set derrotes) entrenat per Radomir Antic i amb el "Mestís" Simeone a les seues files. Els matalassers van aconseguir un històric doblet en guanyar la Copa del Rei davant del FC Barcelona que va poder disputar la Recopa com a subcampió. Els madrilenys i el València, que va acabar segon, van jugar la Copa d’Europa. A segona van descendir Mèrida, Salamanca i Albacete (que va perdre la promoció davant de l’Extremadura) mentre que el Rayo Vallecano va aconseguir la permanència davant del Mallorca. A Primera van pujar Hèrcules i Logronyo.

SEGRE va realitzar, en conèixer-se la notícia de la instauració de la normativa dels tres punts, una enquesta d’urgència entre tècnics i jugadors lleidatans que es van mostrar majoritàriament favorables a la mesura, encara que hi va haver dos veus discordants, la de José Manuel Esnal "Mané", entrenador de la UE Lleida, que assegurava que "només es beneficiaran els grans perquè ràpidament s’obriran bretxes entre els que lluitin pels títols i els que no. Hi ha massa diferència entre el premi per guanyar i per empatar". Tampoc no ho veia clar el central de l’equip, i un dels capitans, Gonzalo Arguiñano que pensava que "els tres punts faria encara més gran la diferència entre els equips grans i els petits".