SEGRE

DEPORTES

Bartomeu hauria obstaculitzat la investigació interna del FC Barcelona sobre el 'Barçagate'

La Fundació, escatxigada per uns treballs inexistents per valor de 176.400 €

Una de les empreses fictícies d’I3 Ventures tenia la seu en aquesta caravana d’una ciutat uruguaiana.

Una de les empreses fictícies d’I3 Ventures tenia la seu en aquesta caravana d’una ciutat uruguaiana.GOOGLE MAPS

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

Josep Maria Bartomeu, expresident del FC Barcelona, va obstaculitzar la revisió de la contractació d’I3 Ventures per part dels mecanismes interns del club, segons el conjunt del sumari judicial. Els Mossos asseguren que Bartomeu va posar traves a la compliance officer, Noelia Romero, en la investigació interna que aquesta va obrir en destapar-se el cas conegut com a Barçagate.

Li van negar l’accés a determinats arxius i se la va suspendre de sou i feina tres dies després d’entregar el seu informe, en el qual alertava de les irregularitats. Un mes després, va ser acomiadada.

Així es pot comprovar en el sumari del cas, en el qual apareix l’email que Romero va enviar als catorze directius.

Els destinataris van ser Josep Maria Bartomeu, Oriol Tomàs, Javier Bordas, Joan Bladé, Dídac Lee, Xavier Vilajoana, Josep Ramon Vidal-Abarca, Jordi Moix, Jordi Cardoner, Pau Vilanova, David Bellver, Marta Plana, Jordi Argemí i Jaume Carreter. La màxima responsable de compliment normatiu va decidir enviar el correu després que des del 31 de març, quan va tenir les conclusions de l’informe, Bartomeu no li deixés mostrar-los a la junta.

A més, en una de les operacions amb I3 Ventures s’hauria firmat un contracte a nom de la Fundació del Barça per un import de 176.400 euros per uns treballs que no es van arribar a fer. A través d’aquest contracte s’haurien fet una sèrie de treballs suposadament per a la fundació del club blaugrana que van resultar inexistents.

Els responsables no els van veure reflectits en cap àrea concreta d’acció i no van tenir cap repercussió ni benefici per a l’entitat. Les empreses fictícies creades per I3 Ventures per fragmentar les factures són vuit i s’haurien creat de manera fantasma per poder dividir els pagaments i evitar els controls.

Els Mossos han comprovat que els fons anaven a parar a I3 Ventures, malgrat que es facturava a empreses amb seu en països sud-americans. L’edifici que allotjava una de les empreses que monitoraven les xarxes va resultar ser una caravana situada en un descampat de l’Uruguai.

Un treballador es va negar a firmar factures d’“un paratge remot”

Xavier Asensi, responsable de l’oficina de Hong Kong el 2018, es va negar a fer-se càrrec aleshores de dues factures de les empreses contractades pel club del conglomerat Nicestream i ho va deixar per escrit en un mail dirigit a Òscar Grau, CEO del club. “M’agradaria utilitzar aquest correu per demanar de forma oficial un disclaimer del club cap a mi respecte als dos contractes que vaig haver de firmar com a MD d’APAC [responsable de l’àrea d’Àsia-Pacífic] tal com em va demanar el club”, explica Asensi al correu del 20 de juny del 2018, inclòs al sumari del cas.

“Òscar, com més penso i llegeixo el que aquestes empreses fan, més clar tinc que això no és aigua clara.” I afegeix: “Aquests dos contractes de Coyote i Big Data molt tranquil no em deixen. Jo no puc ni em faré responsable del pagament de gairebé 230.000 euros a unes empreses en paratges remots que no sé què fan, ni qui són, ni per què s’han contractat”.

Barça i Madrid han de tornar ajuts fiscals il·legals

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TUE) va confirmar ahir que FC Barcelona, Reial Madrid, Osasuna i Athletic de Bilbao han de tornar a les arques de l’Estat els impostos no pagats per haver-se beneficiat d’un tracte fiscal favorable després d’haver quedat exempts de l’obligació general de transformar-se en societats anònimes esportives. En particular, el tribunal de Luxemburg ha anul·lat una sentència anterior que va tombar la decisió de la Comissió Europea que exigia a l’Estat recuperar ajuts fiscals il·legals de què es van beneficiar els quatre clubs, que durant vint anys van gaudir d’un tipus fiscal avantatjós del 25% davant del 30% de la resta.

El cas es remunta al 2016, quan l’Executiu comunitari va considerar que aquesta norma era contrària a les regles del Mercat Interior i que es tractava d’una ajuda pública il·legal, per la qual cosa va ordenar a Espanya que la suprimís –cosa que va fer aquell mateix any– i recuperés amb caràcter immediat els beneficis atorgats a Madrid, Barcelona, Osasuna i Athletic.

tracking