L'AEM toca el cel

Racing de Santander, Oviedo, Atlètic de Madrid B, Madrid B, Alabès, Barça B i Osasuna. I entre tots aquests gegants, l’humil AEM. D’aquests vuit equips, un pujarà a Primera divisió.

Així de gran és la gesta que va aconseguir ahir l’equip lleidatà en una jornada que ressonarà molt de temps a la ciutat. El Recasens ahir dictava sentència: o la quarta posició era per a l’AEM o per al seu rival, el Seagull. A cara o creu i sense terme mitjà. No era una tasca senzilla per a les blaves, al contrari. Només els valia el triomf en el matx, mentre que amb l’empat ja en tenien prou les badalonines.

I encara que a ningú pugui ja sorprendre a hores d’ara, res va ser capaç de posar fre a aquest inesgotable costum de somiar sense conèixer cap barrera. L’AEM ha anat escalant, esglaó a esglaó des de les categories provincials, fins a situar-se, i bé en pot presumir, entre els 30 millors clubs de l’Estat.

Ahir va fer història. Primer, assegurant-se la permanència, per tercer any seguit, en una Segona divisió atapeïda de clubs històrics. Segon, golejant el seu màxim rival –l’AEM-Seagull és segurament el derbi català més igualat del futbol professional–. I tercer, aconseguint classificar-se, malgrat competir al subgrup de la mort, entre les quatre primeres.

Posats a somiar, l’AEM va triar fer-ho en gran i va dominar un Seagull que a excepció de dos jornades sempre havia estat per sobre de les de Roger Lamesa a la classificació. Encara que les d’Anna Junyent van provar de portar la iniciativa però a poc a poc la pressió alta de l’AEM va donar els seus fruits i en una pilota llarga a l’esquena de la defensa, Pixu, posant la pilota per sobre d’Aida, obria les portes del cel.

L’eterna capitana, que no marcava des del novembre, no podia faltar a la cita amb la història.

L’1-0 posava l’AEM quart, però les de Roger Lamesa eren conscients que un gol visitant les deixava fora, així que després del descans van anar a buscar més, oblidant-se del marcador. L’equip va canviar el sistema a quatre defenses com ja va fer a Vitòria i els gols no es van fer esperar davant d’un Seagull desconcertat i de reacció paquidèrmica.

Als quatre minuts, Alexia rematava de cap una centrada d’Ainhoa a la xarxa. Esclat d’alegria de l’equip, conscients del transcendent gol. Anna Junyent va provar de reactivar el seu equip amb un doble canvi, però ningú podia parar l’AEM. En el minut 66, Andrea va recuperar una pilota, va avançar fins a l’àrea i va servir l’esfèric a Pixu perquè, de nou la capitana, batés Aida i posés la sentència al xoc. El Recasens era una festa.

Alexia va voler arredonir el triomf amb un golàs de falta directa deu minuts després. Per fregar-se els ulls. Pel gol i perquè el somni era real. L’AEM tocava el cel. Aquest cel que és del mateix blau que la samarreta que continuarà passejant al costat dels millors. Aquest cel que ahir va tocar amb les mans.