“No hi ha res impossible”

“No hi ha res impossible”, és la frase que repeteixen sense parar a l’AEM, que diumenge va aconseguir classificar-se per a la fase d’ascens a la Lliga Iberdrola en l’últim partit de la lligueta prèvia. A més, ho van fer per la porta gran, golejant per 4-0 el Seagull de Badalona, a qui van destronar del títol honorífic de ser el tercer millor equip del futbol femení català en els últims anys després del Barça i l’Espanyol.

“L’AEM és un club modest, de barri, però somia molt i això el fa ser enorme”, diu amb aquesta grandiloqüència Andrea Gómez, la talentosa futbolista que, al costat de Laura Martí i Lorena Caballero, representen a la plantilla aquell equip infantil que el 2017 va guanyar una lliga masculina i de la gesta de la qual es va fer eco fins i tot el The New York Times. “Si vam aconseguir fer allò, podem fer tot el que ens proposem”, continua Gómez.

La portera Laura Martí assegura que “ens va marcar el Dani [Rodrigo, l’entrenador que les va dirigir i que va morir només un any després amb només 46 anys]. Ens deia sempre que creguéssim en nosaltres mateixes, que ell creia en nosaltres. Això ens va marcar i està present sempre en la nostra memòria.”

“El Dani sabia com fer-te reaccionar. Ens tractava a cada jugadora just com necessitàvem en un determinat moment”, corrobora en aquest sentit Lorena Caballero.

Les tres, tanmateix, no volen passar per alt la tasca de l’actual entrenador Roger Lamesa i tots els membres del seu staff tècnic. “És molt perseverant, té molt clar el que vol i ens esprem al màxim.

És el que ha de fer un entrenador”, diu Caballero. Complert l’objectiu de la permanència, no renuncien a l’ascens a la màxima categoria, malgrat que és un repte encara més complicat del que han aconseguit.

“Continuo tenint l’ambició que tenia en aquell equip infantil”, assegura Andrea Gómez. 

Aquest grup ja porta l’afany competitiu i és una pinya. Almenys cal millorar el setè lloc del 2020

“L’ascens?, al final és creure’t que pots aconseguir-ho”, afirma Laura Martí. “Per què no podem aconseguir-ho?”, deixa anar Lorena Caballero.

Roger Lamesa assenteix amb el cap i es desfà en elogis cap a les seues jugadores. “Ja porten l’afany competitiu i, a més, en aquests tres anys que fa que estem junts el vestidor és una pinya, malgrat que han vingut moltes jugadores de fora.

Aquest grup va al límit en cada encontre i almenys volem millorar el setè lloc de l’any passat.”