El Barça, que va rematar 20 vegades, confirma a París la seua gran millora davant d'un PSG que s'encomana a Keylor Navas

La remuntada del Barça que semblava impossible al Parc dels Prínceps, capgirar l’1-4 del Camp Nou ambel París Saint-Germain, va sobrevolar el cel de la capital francesa amb un il·lusionant joc dels blaugranes, que es van estavellar amb un inspirat Keylor Navas, que els va arruïnar el somni (1-1). Fins a deu parades va firmar el tico, inclòs un penal a Messi al límit del descans, que va mantenir dret el seu equip davant una allau de joc dels de Ronald Koeman, que van deixar una imatge imponent, malgrat que els va faltar encert de cara al gol.

Feia temps que no feia el Barça la sensació de poder tutejar un gran lluny del Camp Nou, però el voluminós desavantatge de l’anada el va fer quedar-se fora dels quarts de final de la Lliga de Campions per primera vegada des de la temporada 2006-2007. L’equip blaugrana va tenallar els parisencs, que van veure planar davant dels seus caps el fantasma de la remuntada del 2017, però que van acabar salvats pel porter i seran per segon any consecutiu a quarts, després d’haver arribat a la final la campanya passada.

Sense Neymar, lesionat, el PSG va sobreviure a un joc de molts quirats al primer partit de Joan Laporta a la llotja com a president electe del Barcelona, tot i que encara sense poders. El Barça arribava amb una llosa que només la il·lusió podia aixecar i no va faltar voluntat en els blaugranes, vestits amb la samarreta de la senyera en la plujosa nit parisenca, per generar joc i ocasions que capgiressin un marcador que semblava impossible.

Amb tres a darrere i De Jong com a lliure, els de Ronald Koeman van sortir a totes, van eixugar Mbappé, el seu botxí a l’anada, i van arraconar el PSG, que havia avisat que sortiria a buscar la victòria però es va veure obligat a descoratjar-se davant del remolí rival. La velocitat de Dembelé va ser un estilet, va trencar una vegada i una altra la línia defensiva parisenca, però li va faltar dinamita i encert quan no es va trobar amb l’inspirat Navas i la remuntada impossible només semblava possible per la bona imatge del Barça.

L’atacant francès, situat al lloc de 9, va alimentar amb tres ocasions en un quart d’hora el somni a mesura que s’empetitia un temorós PSG, penjat a alguna internada de Mbappé, el perill del qual continuava pesant a la memòria blaugrana després de la seua gran actuació al Camp Nou. El duel semblava resumit en un cara a cara entre els dos francesos, tot i que el del PSG va ficar més por, va col·locar Mingueza amb una targeta i va donar una mica d’oxigen al seu equip, tot i que va continuar sotmès a la dictadura barcelonista.

Va seguir desencertat Dembelé i a l’equip li va faltar l’eficàcia que col·loqués la cirereta al seu bon desplegament. A la mitja hora una temeritat de Lenglet, que va trepitjar Icardi, va passar desapercebuda al col·legiat però no al VAR, que va permetre a Mbappé marcar de penal el seu quart gol a l’eliminatòria.

El Barça, que mantenia l’obligació de fer quatre gols, va continuar creient amb les mateixes armes i va merèixer aviat l’empat, que després d’un tir al travesser de Dest, va arribar en un impressionant xut de Messi des de 35 metres que es va colar per un escaire de Navas, l’única manera de superar ahir el tico. L’argentí va poder superar-lo de nou a l’ocàs del primer temps, després d’un penal comès per Kurzawa sobre Griezmann, però Navas va endevinar la trajectòria i va rebutjar el tir de la pena màxima que va acabar rebotant al travesser.

La pena màxima, no obstant, s’hauria d’haver repetit, ja que Verratti va envair l’àrea abans d’hora, però el VAR no va entrar i el PSG va respirar alleujat, perquè en cas d’haver marcat, el matx hauria canviat. L’error va pesar a la moral del Barça, que va sortir amb menys afany a la represa, sense la mateixa fe després d’haver vist com tot el desplegament del primer període no havia servit per deixar apuntalada la remuntada.

Pochettino va modificar una mica el dispositiu, va pressionar més amunt i li va costar més al Barcelona instal·lar-se a l’àrea rival, encara que ofensivament els gals no van aportar res i quan ho feien, sempre era per mediació d’un Mbappé ben subjectat. Malgrat tot, es va procurar alguna ocasió, menys que al primer tram i amb el mateix mal encert dels atacants i el bo de Keylor, que va tornar a mostrar-se decisiu.

Va patir menys el PSG a mesura que els minuts el feien atansar-se a la classificació i la por a la remuntada s’anava allunyant, tot i que el Barça va merèixer, almenys, sortir del Parc dels Prínceps amb un triomf. Ara, a pensar en la Lliga i la final de Copa.