Repte doble amb la Covid

El bàsquet en cadira de rodes integrat com una secció del Club Bàsquet Pardinyes tornarà a competir a l’abril i serà dels últims equips lleidatans a tornar a una certa normalitat després de més d’un any a causa de la pandèmia. Ho faran amb totes les precaucions per la Covid i, a més, en un nou format de Lliga Catalana basat en trobades o petits tornejos en diferents ciutats, probablement triangulars, en lloc de l’habitual competició de tots contra tots d’anada i tornada.

Durant aquests mesos han fet activitats conjuntes amb alumnes d’ESO i de l’Inefc

Per als deu jugadors de l’equip ha suposat un doble repte tot aquest temps des que van jugar l’últim partit el 9 de març del 2020. “No he de fer cap esforç per motivar-los”, assegura Toni Izquierdo, coordinador de la base masculina del club que s’ha fet càrrec aquesta temporada de l’equip.

“No és el mateix manual, és com un esport nou”, diu Izquierdo, que s’ha enamorat d’aquest grup d’esportistes “pel seu bon rotllo, la seua autoexigència i les seues ganes de competir”. Diu que quan els veu entrenar-se “m’han fet pensar moltes vegades que si qualsevol dia arribés un accident i m’hagués de veure en la seua situació continuaria podent disfrutar del bàsquet. Ells em donen una lliçó cada dia”, reconeix.

El CB Pardinyes va integrar l’equip en la seua estructura a finals del 2018 i les cadires, que no són com les estàndards (les rodes tenen una disposició obliqua) i poden arribar a costar 3.000 euros, van ser cedides per la Federació Catalana d’Esports de Persones amb Discapacitat Física (FCEDF). És l’únic equip que hi ha a Lleida de bàsquet en cadira de rodes i fins a la seua creació era l’única província catalana amb aquesta carència.

Durant tots aquests mesos de confinaments i restriccions a causa de la pandèmia, l’equip ha intentat en la mesura possible no aturar la seua activitat. “Ho necessiten més que ningú.

Vam començar a entrenar-nos a l’octubre, però després va venir l’aturada al novembre fins que hem tornat al febrer. Quan van tancar les instal·lacions i ens vam quedar sense pavelló per entrenar-nos vam fer activitats amb alumnes de tercer d’ESO del Joan Oró.

Primer una demostració de com es juga en cadira de rodes i a continuació anaven provant els estudiants. També hem fet activitats amb alumnes de l’Inefc amb entrenaments i partidets de 5 contra 5, ja que poques vegades podem reunir els deu jugadors”, explica Toni Izquierdo.

Equip mixt amb una dona i dos jugadors sense discapacitat Una peculiaritat és que els equips són mixtos i s’admeten fins a dos persones sense discapacitat, encara que només una en pista. Asun Aguilar és l’única dona del grup i Jose Iglesias i Adrià Gabaldón són els jugadors sense discapacitat física.

La resta de l’equip la formen Juanjo Lizcano, Ubald Ratés, Isaac Chavarría, Manel Royes, José Luis Herranz, Ramon Ruiz i Ferran de la Casa. Alguns d’ells practiquen altres esports.

L’any passat van pagar la novatada i dels onze partits que van disputar en una Lliga Catalana interrompuda després de decretar-se l’estat d’alarma, no en van guanyar cap. Però absolutament ningú no els va superar en esforç i entusiasme.