Una cistella de Carrera a falta d'1.2 segons regala una necessària victòria al Força Lleida sobre el Càceres

L’ICG Força Lleida va tenir per fi la fortuna de cara i ahir va aconseguir superar el Càceres en un nou final ajustat (72-70). Si amb l’Osca i Ourense la sort no va somriure al conjunt d’Aranzana, davant dels extremenys va aparèixer per regalar una victòria imprescindible en un Barris Nord amb prop de mig miler d’espectadors.

Carrera, a falta d’1.2 segons per al final del partit, va capturar el rebot d’un tir lliure de Vecvagars i va fer esclatar d’alegria la grada amb una cistella salvadora. Al Càceres li va quedar un intent, però el de Schaftenaar no va entrar.

Els extremenys van demostrar des de l’inici que no eren presa fàcil, amb un parcial de sortida de 4-10 i van portar la lluita al seu terreny, el joc estàtic. L’única manera que va tenir el Força Lleida de sortir d’aquesta situació va ser amb l’encert exterior.

Tres triples consecutius de Feliu, Carrera i Polanco per a l’empat. En va arribar un segon del dominicà i el cinquè de la tarda va elevar la renda fins als 7 punts (21-14).

Fins i tot Bulic es va trobar còmode des del 6,75 i va anotar el sisè triple dels locals amb el qual van tancar un plàcid primer quart (24-16). El Càceres va cedir terreny, però va poder rectificar durant el segon quart, amb una defensa més agressiva, i va saber aprofitar que al Força Lleida se li va acabar la fortuna des de l’exterior.

Malgrat tot, els lleidatans van mantenir una distància còmoda, amb un Bulic molt actiu. Per la seua part, els extremenys van sobreviure amb un joc interior molt potent, amb Schaftenaar i Barber creant molts problemes.

A pocs instants del descans, l’equip d’Aranzana mantenia la confiança amb 7 punts de diferència (36-29). Però tota la tranquil·litat es va esfumar en l’instant en què Xavier va començar a entonar-se.

Dos triples seguits i el 36-35 per prendre el camí dels vestidors. Els de Càceres van aconseguir que el duel s’emboliqués, sense una fluïdesa que Aranzana demandava als seus jugadors.

A més, els àrbitres van reclamar la seua quota de protagonisme. Primer amb una tècnica a Roberto Blanco, entrenador del Càceres, i després a Vecvagars, les dos per protestar.

L’anotació era caríssima. Però després del 42-41 de Vecvagars va aparèixer Carrera, que seria protagonista al final del partit.

Seus van ser els 6 punts que van tancar un parcial de 8-0 per al 48-41 i va anotar el seu desè punt d’aquest tercer quart per al 50-43. Però el Càceres no va abaixar els braços, ni de bon tros.

Un nou parcial de 0-7 i una altra vegada empat en el marcador abans d’entrar a l’últim quart. Aranzana va haver d’aturar el partit amb el 52-56 a falta de 7:03 per al final (parcial de 2-13), però els visitants van treure la seua millor versió i van deixar els lleidatans KO amb el 55-63 de Barber.

Tanmateix, va ser llavors quan va aparèixer la grapa d’aquest equip, amb dos triples seguits de Vecvagars i Chapela, i una safata de Buchanan per a un nou empat (63-63). Un nou triple del letó va precedir un altre 0-7 visitant, que va obligar Aranzana a aturar el joc a 1:02 del final (66-70).

Chapela i Vecvagars no es van entendre i el partit va entrar en una fase extrema de nervis. Sort de Vecvagars i el seu atreviment a l’hora d’agafar la responsabilitat de llançar un triple a falta de 32 segons del final per establir el 69-70.

El Càceres no va aconseguir elaborar una jugada en condicions i Schmidt, que va arribar a encarar-se amb la grada, va perdre la pilota en una lluita. A 5.4 segons per al final, Vecvagars va rebre una falta i se’n va anar a la línia de tirs lliures.

Va anotar el primer per al 70-70 i el segon va sortir rebotat del cèrcol. Aquí va aparèixer la mà de Michael Carrera per capturar-lo i anotar el 72-70 per al deliri generalitzat.

Encara quedaven 1.2 segons i el Càceres va poder tirar cistella, però el tir de Schaftenaar el va escopir el cèrcol i la safata posterior ja estava fora de temps. Per fi li va sortir cara a l’ICG Força Lleida.