L'AEM s'estrena en la fase d'ascens a Primera divisió

Una de les preguntes sense resposta del futbol és el significat de “jugar bé”. Per la mateixa relativitat del concepte, un pot argumentar, no sense raó, que “jugar bé” és “allò que et permet guanyar”.

Un altre que es fixi més en els mitjans per aconseguir-ho al final podria esgrimir que també és “jugar d’una manera harmoniosa” i fins i tot podria vincular-ho a aspectes com la possessió de la pilota. Tot són punts de vista que poden i han de prendre’s com a vàlids, com a part del mirall trencat que proposava Rodoreda.

Però hi ha una peça d’aquest mirall trencat que l’AEM fa brillar des de ja fa un temps i, sigui dit de passada, cada vegada una mica més.

“Jugar bé” també és ser coneixedor de les pròpies virtuts i defectes i saber explotar-los amb la intenció i la mesura necessàries, adaptant-se a situacions d’índole voluble, per dominar i imposar-se al contrincant. La teoria sembla que la tenen clara les lleidatanes, però la pràctica és capritxosa amb un equip que de virtuts en té moltes.

I per a mostra, aquí en tenim l’exemple, perquè les de Roger Lamesa van firmar ahir la seua primera victòria en la fase d’ascens contra un Racing de Santander que fins a la data només havia perdut un duel a domicili i que, per moments, va recordar l’Alabès del partit de la primera volta al Recasens, amb intenció i recursos al seu abast.

Va ser un dia redó perquè, a més, suposava la tornada del públic després de més d’un any. Van escollir –els van permetre, vaja– un dels encontres més atractius que se li poden oferir a un espectador, amb els dos equips anant a buscar el partit sense reserves i posant el rival en dificultats constants. I a més, coronat amb un triomf que, per a més inri, suposa el tercer matx consecutiu amb la porteria a zero de les blaves. Al darrere només va grinyolar una única vegada, que Pinxis va aprofitar per provar fortuna, encara que sense punteria, al cap de pocs minuts del segon temps.

Amb el forrellat inamovible de l’AEM, únic equip que no ha encaixat cap gol a la fase d’ascens, n’hi va haver prou amb el gol que Alexia va aconseguir passat el segon temps per desnivellar la balança. Ella havia tancat el compte de la primera fase i ella va obrir el de la segona.

La val·lisoletana va reblar una gran acció col·lectiva que es va iniciar a la rereguarda, va passar per les botes de gairebé tot l’equip i va acabar explotant amb la qualitat de Paula Barreira –que va crear–, Andrea –que va inventar–, Pixu –que va assistir– i Alexia –que va aconseguir batre Emily. La portera càntabra, canadenca, s’havia fet gran ja des del minut 1 neutralitzant una doble ocasió de Júlia Miró, que ahir va ser especialment incisiva cavalcant per la seua banda, com Inés Faddi, de les botes de la qual van arribar les principals aproximacions abans del descans.

Al final, triomf d’un AEM agegantat que segueix en creixement i que suma quatre dels sis punts possibles en la fase d’ascens, la qual cosa les aixeca fins a la cinquena posició abans de visitar, d’aquí a quinze dies, el Madrid B.

“Aquest equip segueix creixent”

Després de la victòria, l’entrenador de l’AEM, Roger Lamesa, va posar èmfasi en el “creixement” del seu equip, ara en una fase d’ascens que, al seu parer, no “ens deixarà respirar”. En aquest sentit, va valorar els tres punts, a més, “amb l’alegria d’encadenar tres porteries seguides a zero i de guanyar un Racing que, malgrat no tenir un dels pressupostos més alts, sempre aconsegueix muntar un molt bon equip”.

Respecte al gol, va dir que va ser “una de les accions de combinació, que avui n’hem tingut de molt bones”. Però més enllà del resultat, Lamesa va dir que va ser “un partit molt atractiu per als dos equips, i nosaltres hem pogut superar els problemes que ens ha plantejat el Racing, el rival que teníem més a prop a nivell de puntuació”.

També va celebrar la tornada del públic a l’estadi: “Ha estat genial i més en un duel així, l’empenta del públic és fonamental quan no acabes de ser precís o la calor s’intensifica. La màgia del Recasens no és en els últims minuts únicament, també és en aquests”, va concloure.