Triomf valuós

En ple diumenge de Resurrecció, el Lleida va saber refer-se d’entrepussades anteriors i sumar la primera, i valuosa, victòria, en l’inici de la segona fase (1-0), gràcies a un extraordinari gol d’Abel Molinero en el tram final del partit, que manté les aspiracions dels de Molo de cara a acabar entre els dos primers de grup, per optar a estar a la nova Primera RFEF.

Per això no és estranyar que els jugadors, una vegada conclòs el xoc, ho celebressin com si d’un títol es tractés anant a brindar la victòria, com abans de la pandèmia, amb els tradicionals picaments de mans islandesos, al costat dels aficionats del Gol Nord. L’afluència limitada de públic pel coronavirus va ser menor que davant de l’Andorra, segurament per la Setmana Santa, però els aproximadament 200 aficionats que es van atansar al Camp d’Esports van animar sense parar els seus jugadors encara que, ja al segon temps, van recriminar a Molo la substitució de Raúl, un jugador molt estimat per l’afició per la seua capacitat d’entrega i sacrifici.

El tècnic lleidatà, conscient de la importància dels tres punts en joc –l’Hèrcules, que encadena amb la d’ahir quatre derrotes consecutives, també s’hi jugava molt–, i davant de les baixes de titulars com Yasser, Cano i Simic, tots sancionats, va tornar a jugar amb tres centrals (César Soriano, Nico Van Rijn i Fall), amb José Ruiz i Abraham com a carrilers. I li va funcionar.

El Lleida, aquesta vegada molt entonat darrere –Nico continua mostrant la seua immensa progressió a passos gegantescos–, va mantenir la porteria a zero i va saber contenir un Hèrcules molt ofensiu, però poc inspirat en atac. L’arrancada del Lleida va ser espectacular.

En els primers sis minuts ja havia forçat tres córners i dos rematades perilloses, amb dos bones parades de Falcón a rematades de Raúl (3’) i de Torras (6’). El primer temps no va decaure en absolut, encara que els alacantins van començar a trepitjar ja l’àrea lleidatana.

Les tres següents ocasions van ser seues, malgrat que van acabar anant-se’n per la línia de fons, en rematades de Benja (22’), Moyita (24’) i Pedro Sánchez (30’), la més clara de totes, quan es disposava encarar Pau Torres. El Lleida encara va tenir una última ocasió abans del descans en un cop de cap de Nico Van Rijn, afegit a l’atac (34), que va aturar amb seguretat Falcón.

La segona meitat, que va resultar igual d’entretinguda i emocionant per la incertesa del marcador, va començar amb l’absència de Marc Martínez, que ja havia notat molèsties en l’escalfament previ al partit. Però el nivell del joc no va variar.

El Lleida pressionava més, però l’Hèrcules buscava la fortuna a la contra. Abel Molinero (60’), en un avançament del que vindria després, va buscar l’escaire però la pilota va sortir per sobre del travesser i una semifallada de Pau Torres, en una centrada de David Sánchez, va posar la por al cos dels aficionats.

Encara va gaudir de dos ocasions més el Lleida a càrrec de Torras (67’) i d’Abel Molinero (71’), que va desbaratar bé el porter herculà, i Pau Torres aturava una rematada de Manu Garrido (76’). Així les coses, va arribar la jugada clau.

Abel Molinero (78’) es va inventar una jugada controlant una pilota fora de l’àrea per la banda esquerra, per entrar-hi i sorprendre Falcón amb una rematada creuada, al pal llarg, que va impedir la seua reacció. Un golàs que va valer tres punts d’or.

D’aquí al final i tret d’un cop de cap de Manu Garrido (86’) que va aturar bé Pau Torres, el Lleida, a diferència del dia de l’Andorra, va saber matar adequadament el partit.. Primera titularitat al Camp d’EsportsAmb 20 anys acabats de complir –va nàixer el 26 de març del 2001–, Nicolás Nico Van Rijn va sumar la seua primera titularitat al Camp d’Esports. El central procedent de la Damm ja havia jugat a Segona B amb el Lleida com a titular però sempre com a visitant (Cornellà i el Prat, les més recents), però mai a casa.