Pas enrere cap a la Lliga

El FC Barcelona va caure contra el Reial Madrid al clàssic (2-1) en un partit en què els blaugranes van anar clarament de menys a més, però no van arribar a temps per igualar els dos gols inicials de Benzema i Kroos, aquest últim de rebot. Gil Manzano, obviant un penal sobre Braithwaite, i el travesser a l’últim sospir a tir d’Ilaix Moriba van evitar un resultat que hauria estat més just.

Els de Zinedine Zidane se situen líders amb 66 punts, empatats amb l’Atlètic, a l’espera que els blanc-i-rojos juguin avui contra el Betis. Els gols de Karim Benzema i Kroos van valer més que una reacció tardana dels de Ronald Koeman, que només va veure pujar el gol de Mingueza. Els blaugranes es queden amb 65, sense dependre de si mateixos ara, però amb vuit jornades encara pendents de jugar en què pot passar de tot.

L’àrbitre va allargar només 4 minuts la segona meitat quan en va perdre quasi 3 canviant-se l’auricular

El Madrid va enviar dos xuts a la fusta, com el Barça, un de Messi que hauria pogut ser ‘gol olímpic’

Els dos tècnics van sorprendre d’inici. Koeman es va decidir per Araújo al centre de la defensa, avançant De Jong i reservant Piqué, mentre que en atac deixava Dembélé com a 9 i Griezmann d’inici a la banqueta. Zidane, al contrari, va reforçar la medul·lar amb Valverde en detriment d’Asensio. Retocs encaminats a guanyar la batalla del centre del camp en la qual el Barça es va imposar, però va perdre en la definició, a més de patir molt en defensa durant la primera meitat.

A la carrera i amb una efectivitat del cent per cent el Madrid es va posar el clàssic ben de cara en mitja hora. La sensació de perill la tenia el Barça, que trobava zones on combinar el talent de Pedri, De Jong, Messi i Dembélé, però la realitat va ser la que va posar els blancs 2-0, en dos ocasions, o més aviat un golàs i una carambola.

Els de Koeman, que no estaven jugant malament, no s’havien assabentat de l’argument de la pel·lícula quan de sobte es van veure amb l’objectiu de lliga en alerta roja. Benzema havia avisat amb un parell d’arrancades, però la letal va ser la de Valverde, per obrir a Lucas Vázquez i que aquest centrés cap al francès, que va tirar de classe i de taló va fer pujar l’1-0 al quart d’hora de joc.

En una altra carrera de Vinicius, el brasiler va forçar la falta a la vora de l’àrea, una mica rigorosa, que va convertir Kroos en el 2-0 després de donar a l’esquena de Dest, que es va girar, i a Jordi Alba sota pals. El punch del Madrid va posar la primera pedra i la defensa blanca, sense el que semblava vital Sergio Ramos, va fer la resta fins a l’últim sospir.

El Barça no va funcionar malament, va tenir les seues ocasions, però sempre va aparèixer un peu o cama, un rival tallant passada o xut. La pressió inicial que els dos equips van proposar va ser millor en els blaugranes, amb més pilota i aquesta bona recerca de l’espai lliure.

Messi i Dembélé van tenir temps per pensar i no ho van aprofitar. Courtois va tallar una passada de la mort d’Alba que esperava el francès i després de cap altra bona jugada de Messi tampoc hi va arribar el gal de cap.

Cada pèrdua o atac no acabat es va convertir en una contra del Madrid. El pal va evitar el 3-0 en un tret de Valverde i Ter Stegen en el refús posterior de Lucas Vázquez, que va haver de retirar-se lesionat abans del descans.

L’avantatge va portar els blancs a llançar-se encara més enrere i el Barça a dominar. Messi hauria pogut firmar un gol olímpic, llàstima del pal, que va evitar que el seu xut de córner entrés una vegada superat Courtois, i el mateix argentí va xocar amb el cos del belga en una rematada a boca de canó abans que el col·legiat decretés el descans.

L’equip de Koeman va fer un canvi radical a la segona part. Va variar el dibuix amb l’entrada de Griezmann per Dest i l’equip va jugar el 4-3-3 tradicional, amb Mingueza de lateral dret i Dembélé a la banda. Els barcelonistes van guanyar en profunditat amb un Griezmann molt mòbil que ja va acariciar el gol a centrada de De Jong però estava en fora de joc. El Barça arribava amb més claredat a l’àrea i una centrada de Jordi Alba, que l’exmatalasser va deixar passar intel·ligentment, Mingueza la va empènyer i va entrar des del segon pal. Un gol per creure, encara que també va despertar el Madrid.

Araújo va salvar en dos ocasions davant de Vinicius, primer rebutjant al pal i després enviant a córner in extremis. Mingueza també va evitar sobre la línia una diana de Kross amb un Barça llançat com si no hi hagués demà a buscar l’empat.

Koeman es va jugar el tot pel tot situant Ilaix Moriba per Araújo, reconvertint Sergi Roberto en carriler. El Barça va pressionar i Jordi Alba va estar a prop d’aprofitar un error d’Odriozola i, en la mateixa jugada, Mendy va empènyer Braithwaite en l’àrea quan aquest intentava recuperar la pilota, una acció de possible penal que l’àrbitre no va voler ni revisar amb el videoarbitratge, una cosa que va enfurismar i molt Ronald Koeman i els seus jugadors.

Es va reviure la jugada que van protagonitzar Ramos i Lenglet en el clàssic de la primera volta i que sí que va revisar el VAR, que va concedir el penal que va decantar aquell duel. Ahir no va ser així.

El Madrid no sabia com parar el vendaval blaugrana i Casemiro va afegir emoció al veure dos grogues en un minut i ser expulsat. El Barça mereixia l’empat, però el travesser va evitar el tret d’Ilaix en l’últim segon.