Victòria vital del Força Lleida davant el Melilla

L’ICG Força Lleida no podia fallar ahir i no ho va fer. Després de la dura entrepussada de fa una setmana a Burgos, l’equip es va refer, va recuperar la seua essència i va tombar un gran rival com el Melilla (95-81), que va superar per 14 punts, important de cara a l’average, i amb el qual empata a set triomfs. Els de Gustavo Aranzana van anar de menys a més, van salvar una davallada al segon quart, van reconduir la situació al tercer i van sentenciar a l’inici de l’últim assalt amb un parcial de 10-0 i una gran defensa coral.

El Força Lleida va tardar dos minuts a entrar en dinàmica, després d’un inici erràtic i molt espès en atac. Va haver de ser Carrera el que trenqués la sequera i donés bon compte de la cistella inaugural de Kamba, el far dels nord-africans en aquest primer quart i a l’últim.

Aquests dos jugadors van mantenir un duel anotador que es va emportar el congolès gràcies al seu encert des de la línia de 6,75. Tres cistelles sense error van anul·lar l’avantatge de set punts (9-2) que havia aconseguit el Força Lleida a l’equador del període, amb Carrera (7 punts) i N’Guessan (4) acaparant tot el protagonisme ofensiu.

El parcial de 2-11 va posar de nou els d’Alejandro Alcoba al davant (11-13), encara que al final del quart es va arribar en taules (17-17). El quadre de Gustavo Aranzana va millorar les prestacions al segon assalt, sobretot en defensa, cosa que li va permetre robar més pilotes i forçar mals tirs dels de Melilla.

Aquesta situació es va traslladar a l’electrònic, que va començar a decantar-se del bàndol lleidatà amb Buchanan, que al final va poder jugar el partit malgrat no entrenar-se en tota la setmana i va fer molt mal sota els dos cèrcols. El nord-americà es va mostrar imparable en atac al sumar cinc punts gairebé seguits que, a més d’un triple de Sans, van tornar l’avantatge al Força Lleida (25-23).

.

El Força Lleida va ser ahir molt millor que el rival, al qual va guanyar clarament en valoració amb un 106-74

El Melilla es va mantenir a la superfície amb accions de Marín i Sikiras (25-26) fins que un triple des de set metres de Kendal Manuel va reactivar els de negre, que van viure els seus millors minuts. Dos triples més de Vecvagars i Sans i una esmaixada de Bulic forçant a més la falta van ajudar a completar un parcial de 12-2 que va posar un màxim avantatge de 9 punts superat l’equador del període (37-28, m.16).

Però l’ICG Força Lleida no va saber rematar la feina com altres tantes vegades i un dels seus ja tradicionals defalliments al tram final dels segons períodes va permetre al Melilla arribar viu al descans (42-40). La segona part va ser una altra història, i això que el Melilla la va començar reprenent el comandament del marcador amb un triple de Sikiras.

Però el Força Lleida sabia el que hi havia en joc i va pressionar amb un joc coral en el qual tothom va aportar i en què van destacar, evidentment, Carrera, ara amb els seus dos triples i el rebot defensiu, i Bulic, que va tornar a ser el que era i va resultar determinant, tant pels seus punts (5) com per la defensa perquè els de negre tornessin a prendre un avantatge de nou punts (63-54), amb triple final precisament del bosnià. Seua va ser també la cistella que tancava un tercer període esperançador (67-59), i la que obria l’últim assalt, en què l’ICG Lleida va confirmar la seua aposta passant per sobre del rival.

Un parcial de sortida de 10-0 va resultar determinant, amb un atac gairebé sense error i una defensa sense fissures, amb Bulic de protagonista al forçar dos faltes d’atac de Sikiras i Misters i un robatori que van elevar la renda fins als 18 punts (77-59). Però encara faltaven set minuts, tot un món, i la pressió es va apoderar dels de negre, que van passar per uns minuts de nerviosisme veient que el Melilla retallava distàncies fins a situar-se a només vuit punts (82-74), amb un increïble Kamba (15 punts en aquest quart).

Però un triple de Carrera, un malson ahir per als nord-africans, i sengles cistelles de valentia de Chapela van acabar amb la resistència del Melilla i van certificar un triomf que val el seu pes en or en la recerca per la permanència a la LEB Or.

“És una victòria important, però ens en queden quatre més” 

Gustavo Aranzana era ahir feliç per un triomf vital i pel treball dels seus, que va qualificar de “fantàstic”, a més de felicitar el públic pel seu suport. “Ha estat molt bé, però ja vaig dir que havíem de ser nosaltres els que havíem d’enganxar l’afició. A poc a poc l’assistència anirà en augment”, va dir.

“Hem vist un grandíssim partit de bàsquet, difícil però molt bonic. Un partit jugat de poder a poder per dos equipassos. No puc posar-hi cap pega, perquè tothom ha estat fantàstic en l’execució del pla que teníem. Era molt difícil defensar el bloqueig directe i l’hem executat molt bé, hem dominat el rebot i això ens ha permès dominar el ritme, però el Melilla no ha abaixat mai els braços. Tot i així, hem sabut tenir paciència, buscant les millors opcions, generant i quan hem tingut tirs oberts els hem executat amb encert”, va dir.

Aranzana va reconèixer la importància del triomf després de la derrota de la setmana passada a Burgos.

“Veníem de cinc minuts dolents a Burgos que ens havien fet mal, però ens hem unit. Sabíem que era un partit clau i ningú pot dubtar del compromís de la plantilla, però és difícil perquè el camí és dur. És una victòria més, molt important, però ens queden quatre finals més i no podem fallar. Ara a descansar i a pensar ja en Càceres, perquè no podem pensar que ja ho hem fet tot, és un pas petit més”, va assenyalar el tècnic Aranzana, que va dedicar aquesta victòria d’ahir al responsable de premsa del club, Carles Castelló, per la mort de la seua mare.