Mor Joaquim Larroya, referent del piragüisme

L’esport de Lleida va perdre ahir un dels seus pioners, Joaquim Larroya, participant en els Jocs Olímpics de Roma’60 i referent del piragüisme lleidatà, que va obrir el camí, a una exitosa tradició que arriba fins al tetramedallista olímpic Saúl Craviotto. El piragüisme, des del punt de vista olímpic, és el que ha aportat un major nombre d’esportistes lleidatans en uns Jocs, concretament deu, entre aigües tranquil·les i braves, fins als últims celebrats a Rio 2016.

El seu club de tota la vida, el Sícoris, va comunicar la mort de Larroya, de 83 anys, víctima d’un càncer que li va ser diagnosticat a l’agost i avui, a les 17.00, tindrà lloc el funeral a la sala ecumènica del tanatori.

Joaquim Larroya Solano (Lleida, 6-10-1937) va ser considerat durant molt de temps el primer olímpic lleidatà en uns Jocs d’estiu fins que una investigació de l’historiador Fernando Arrechea va revelar que hi va haver un tirador, Buenaventura Bagaria, natural de Coborriu de la Llosa, agregat al municipi de Lles, que va participar a Los Angeles 1932.

Larroya, conegut popularment com a Quimet, va dominar les competicions estatals de piragüisme en aigües tranquil·les durant la dècada dels 60 i va disputar diverses edicions del Descens Internacional del Sella. Va guanyar nombroses proves de campionats d’Espanya i en diverses distàncies, des dels 500 metres fins als 10.000, mantenint-se en actiu fins més enllà dels 70 anys.

Va ser semifinalista a Roma’60 en K1 10.000 metres i en K2 1.000 i es va classificar per als Jocs de Tòquio’64 i Mèxic’68, però no li van deixar anar. Així ho explicava ell mateix en una entrevista a SEGRE: “A Tòquio era l’únic piragüista que va fer marca i la Federació Espanyola va decidir que no hi anés perquè no hi havia ningú més.

I a Mèxic va ser l’alcalde [Juan Casimiro] Sangenís qui no em va donar el permís. Jo era funcionari municipal i em va posar com a excusa que als meus companys no els agradaria.

Li vaig dir que m’agafaria aquells dies de les meues vacances i em va respondre que demanés l’excedència. Hauria d’haver nascut quinze anys més tard.”.

Craviotto: “Va ser un referent per a tots i una persona molt estimada” El doble campió olímpic, a part de plata i bronze, Saúl Craviotto, va voler tenir un record ahir per a Larroya de camí a Portugal, on s’entrenarà durant deu dies al costat de la resta de piragüistes espanyols de cara a Tòquio. “A nivell esportiu, va ser sens dubte un referent per a tots, el que va obrir el camí.

Però m’agradaria destacar l’aspecte personal, ja que va deixar empremta i va ser una persona molt estimada”, va dir Craviotto en declaracions a aquest diari. Larroya, Craviotto i Damián Vindel han estat els tres palistes olímpics lleidatans en aigües tranquil·les i tots ells sorgits del Sícoris.

El coordinador de la secció, Josep Miralles, lamentava que “fins fa poc ens visitava i ens va dir que donaria la seua piragua de fusta dels anys 60 perquè l’exposéssim, però ja no hem arribat a temps”.

Larroya va rebre nombrosos homenatges, tant a nivell local com estatal. El 1974 se li va concedir la placa al mèrit piragüístic, com va recordar ahir la Federació Espanyola en un comunicat de condol. El 2010 va assistir a la seu del Comitè Olímpic Espanyol a l’homenatge als 145 esportistes espanyols que van competir a Roma’60 al complir-se el cinquantè aniversari.

El Sícoris, el 2000, va col·locar un escrit seu a la primera pedra del seu nou edifici que acull la piscina coberta, i el 2018 es va col·locar una fotografia seua al centre de piragüisme Saúl Craviotto.