Nou cop moral

L’ICG Força Lleida està condemnat a patir fins al final de temporada per salvar la categoria. Ahir a Càceres va tornar a mostrar la seua pitjor versió, a la qual s’ha acostumat lluny del Barris Nord, i va perdre per un contundent 88-70 després d’una horrorosa primera meitat. Va calcar les sensacions del duel davant del Tizona i, malgrat que va reaccionar durant l’últim quart situant-se a 6 punts dels extremenys, va acabar enterrant les seues opcions amb un parcial de 19-7 en una nova mostra de nul·la concentració i fàstic.

L’arrancada del matx va tenir ja tints dramàtics, amb només dos punts de Buchanan en els 3 primers minuts, encara que Carrera i Marcus Vinicius van ajustar de nou el marcador per al 7-7. Una escomesa dels extremenys els va permetre tornar a agafar 5 punts de renda, mentre que l’equip d’Aranzana deambulava per la pista, aprofitant els regals d’un Càceres molt més sencer. La millor notícia va ser que al final del primer acte la diferència era de 2 punts (16-14).

El veneçolà va ser l’única referència i va acabar anotant 23 punts i capturant 14 rebots

Sense tensió, els jugadors lleidatans van encaixar un parcial de sortida en el segon quart de 7-2, que es va traduir en el primer temps mort d’Aranzana a falta de 6:57 per al descans. El Càceres no va tardar a assolir els 10 punts de marge (28-18), en uns minuts en què van brillar els menys habituals.

El Força Lleida continuava sense saber a què estava jugant i als locals van començar a entrar-li els tirs exteriors. La diferència es va disparar fins als 15 punts amb el 39-24 de Del Águila.

Aranzana no entenia res del que passava i va tornar a aturar el duel a 2:34 del descans. No hi va haver la reacció esperada.

Al contrari. Un triple de Ventura va augmentar a 18 punts el marge dels locals.

Un triple de Feliu sobre la botzina va maquillar el resultat després d’una primera meitat terrorífica (46-31)..

Tocava tornar a remar a contracorrent, com a Burgos en l’últim desplaçament. Però el Força Lleida ho va intentar amb més cor que cap durant el tercer quart, en què els locals se’n van anar fins als 19 punts de diferència (54-35). Només Carrera es va salvar de la crema. El veneçolà va anar sumant a poc a poc, amb les seues habituals accions individuals, i fins i tot va fer la sensació que els lleidatans encara no havien dit l’última paraula. Tanmateix, després del 61-48 de Bulic, els àrbitres es van inventar dos tirs lliures que Etxeguren va transformar en els 13 punts de marge amb què el Càceres va entrar a l’últim quart.

Va ser llavors quan el Força Lleida va recordar jugar a bàsquet. Més fluïdesa i sempre buscant un Carrera imperial, que va rebaixar la diferència fins als 8 punts (65-57) amb un triple.

Temps mort de Roberto Blanco a 7:29 del final i reacció del Càceres, tornant el cop i elevant la diferència fins als 10 punts (69-59) a poc més de 5 minuts perquè acabés el partit. Però el Força Lleida es trobava còmode.

Carrera i Polanco, amb 4 punts seguits, van donar esperança. En una transformació increïble, els lleidatans s’havien situat a només 6 punts (69-63).

Però van tornar a aparèixer els dubtes, els errors i la por a guanyar. A més, Schmidt es va cobrar la seua particular revenja del partit de la primera volta des de la línia exterior.

Parcial dels locals de 5-0 i una altra vegada a remar, encara que aquest cop amb 3:20 al davant i 11 punts de desavantatge (74-63)..

Carrera va seguir, però es va trobar completament sol. Mentrestant, Schmidt va castigar una vegada i una altra el cèrcol contrari per a desesperació d’Aranzana, que va veure com el seu equip encaixava un parcial de 13-3 en el tram decisiu i enterrava les seues escasses opcions (82-66).

Nou temps mort del tècnic del Força Lleida, a la desesperada i a falta d’1:50. Si no es podia batallar pel triomf, almenys sí per l’average.

Però ni això. Els de taronja van llançar per la borda tota la feina de la segona meitat en un final de partit vergonyós.

El Càceres se’n va anar fins als 21 punts d’avantatge amb un tir lliure d’Usó (88-67). Buchanan va enfilar el camí de la banqueta amb la cinquena falta personal aplaudint als àrbitres, que li van perdonar la tècnica.

Kendal Manuel, sobre la botzina, va deixar el definitiu 88-70..

A l’ICG Força Lleida li tocarà tirar endavant els dos partits que li resten com a local (Ourense i Tizona) per assegurar-se la permanència i no jugar-se-la a la pista del Melilla.