Heroic Márquez

Marc Márquez va tornar a somriure ahir o, més ben dit, a plorar d’alegria després de completar el Gran Premi de Portugal, el primer al cap de nou mesos de calvari per la lesió a l’espatlla dreta que li havia arrabassat el seu mode de vida. I a més ho va fer en una gran setena posició, just al davant del seu germà Àlex, que va resultar èpica.

El sofriment passat al llarg d’aquests nou mesos, que n’hi va haver i molt, va donar curs als seus sentiments amb les llàgrimes de satisfacció que li van caure per les galtes al rebre el calorós aplaudiment de tot l’equip a l’entrar al taller. Tots el van aplaudir, es va abraçar a Emili Alzamora i al seu pare, Julià, i després, als mecànics. Es va asseure al seu seient i es va ensorrar.

Una mostra inequívoca de tots els nervis i pressió que el vuit vegades campió del món de motociclisme ja s’havia tret de sobre després d’una carrera que ni ell tenia clar que podia arribar a acabar i que va tenir un gran dominador, Fabio Quartararo (Yamaha). El francès va aconseguir una victòria inapel·lable i en solitari que li permet situar-se líder del Mundial, mentre que l’italià Francesco Pecco Bagnaia (Ducati Desmosedici GP21) i Joan Mir (Suzuki GSX RR) van completar el podi.

El murcià Pedro Acosta, en Moto3, i el madrileny Raúl Fernández, en Moto2, van aconseguir la victòria

Marc, que partia sisè, va poder situar-se tercer en els primers revolts i va arribar a tocar-se amb Joan Mir

Impressionant sortida del francès Johann Zarco (Ducati Desmosedici GP21), com també de Márquez, que des del sisè lloc de la graella va arribar quart al final de recta i en un parell de revolts ja era a la tercera posició, mentre que una vegada més les Yamaha van fer una sortida nefasta, amb Quartararo sisè malgrat sortir des de la pole i Maverick Viñales penúltim abans de concloure el primer gir i amb evidents problemes de rendiment al no poder baixar d’1:42 per completar el gir.

Quartararo va anar avançant posicions a poc a poc mentre que Márquez, que va arribar a tocar-se lleugerament amb Mir, va anar cedint terreny en la mateixa mesura al veure’s superat pel francès, l’australià Jack Miller (Ducati Desmosedici GP21), operat recentment de la síndrome compartimental al braç dret, i Aleix Espargaró (Aprilia RS-GP).

En el tercer gir, Àlex Rins va poder posar la roda de la Suzuki a Johann Zarco, malgrat que el francès no va trigar gaire a recuperar la plaça per velocitat, amb Quartararo tercer, davant de Mir i d’un pletòric Aleix Espargaró, que ja era cinquè, mentre que prenia el camí dels tallers el seu germà Pol, amb problemes de rendiment al pneumàtic posterior de la seua Repsol Honda.

Dos voltes més tard, a la cinquena, Quartararo ja havia donat bon compte de Zarco, com també Mir, mentre que Miller, que era sisè en aquells instants, se’n va anar a terra al revolt tres al bloquejar la roda de davant a la frenada. El gal de Yamaha va esperar el seu moment per superar Rins, al vuitè gir i, a partir de llavors, imprimir un canvi de ritme que va intentar aguantar, infructuosament, Rins, que al final se’n va anar a terra, al davant de Mir i Zarco, que també va caure, i que comptaven amb cert avanç sobre la resta de pilots.

Darrere, a poc a poc Marc Márquez va anar “escalfant” i millorant els seus registres personals, encara que des d’una inusual novena posició per a ell, en el mateix grup que el sud-africà Brad Binder (KTM RC 16) i Aleix Espargaró. El francès es va quedar sol al capdavant de la carrera amb un trio perseguidor comandat per Bagnaia, Mir i Zarco, que poc després se’n va anar a terra a l’entrada del revolt onze, la qual cosa li va fer perdre matemàticament el liderat del campionat del món.

L’italià Franco Morbidelli (Yamaha YZR M 1) es va afegir a la festa i va atrapar Mir, i tots dos van atrapar Bagnaia. Eren tres per dos llocs d’honor.

Però no hi va haver canvis: va guanyar escapat Quartararo, Pecco va resistir Mir i aquest, Morbidelli. Marc acabava setè en el seu retorn i al box el van aplaudir a l’arribar entre llàgrimes d’emoció.

A la resta de categories, van brillar Raúl Fernández i, sobretot, Pedro Acosta. El murcià, de 16 anys i que debuta en Moto3, va aconseguir la segona victòria consecutiva i el tercer podi seguit, la qual cosa el converteix en el millor debutant en el Mundial. Per la seua part, el madrileny Fernández va reclamar protagonisme en la seua estrena en Moto2 amb una victòria inapel·lable, davant del valencià Arón Canet, que va aconseguir el seu primer podi.

Marc reconeix que ahir va tornar a sentir-se pilot de nou

“He entrat al box i m’he ensorrat”

La d’ahir a Portimao va ser una cursa molt especial per a Marc Márquez. Tant, que va plorar a l’acabar i va tenir dificultats per atendre els mitjans. “Soc una persona a qui li agrada mantenir-ho per dins i no expressar-ho gaire, però he entrat al box i m’he ensorrat. Ha estat dur”, va dir als micròfons de Dazn. A l’instant, abaixa el cap i després d’uns segons de reflexió, etziba un “dos minuts i segueixo”. Se’n va anar darrere dels camions amb Héctor Martín, el cap de premsa d’Honda, i va retornar al poc per seguir l’entrevista.

“Està clar que no he gaudit gaire d’aquesta carrera, però sí que he sabut patir. A la meitat em trobava bastant bé i, al final, he acabat la carrera, simplement. Anava a sobre de la moto, on em portava. Ha estat un alleujament tot el cap de setmana, no només acabar la cursa. Tornar a anar amb moto, tornar a sentir-me pilot, tornar a pilotar, malgrat que no pilotava com jo volia. Però l’alleujament ha estat quan he entrat al box. He vist tota la gent. No ha estat ni per dolor ni res. No tenia dolor. Em faltava força. Ha estat l’alleujament de: ho hem fet. Ha estat el pas més important en la recuperació. Estic supercontent de poder acabar en bones condicions, entre cometes, i ara cal fer petits passos endavant”, va dir.

El resultat, en segon pla

“Aquest cap de setmana era igual la posició. Ha estat diferent. El que he sentit a l’acabar la carrera ha estat totalment diferent del que he sentit a l’acabar qualsevol altra cursa que hagués guanyat o que hagués acabat al podi”, va explicar. “A part de tot el que he viscut el cap de setmana, no només era el retorn, com em trobaria, tot el que s’ha generat mediàticament. Lògicament, soc humà i t’afecta. Però he sentit el suport de tots els meus, dels doctors, el meu físio... i això m’ha ajudat a pilotar una mica més tranquil. Estava a meitat de carrera que veia el segon, almenys el veia, a quatre segons. Això ja ha estat molt millor del que esperava. He fet una bona sortida. Al principi, han abusat de mi. Com al pati del col·legi, quan jugava amb els grans a futbol, han abusat, però era normal. No tenia el ritme, estava en una posició que no em tocava i en MotoGP quan t’adorms una mica, et passen. Quan he trobat la meua posició, he començat a pilotar, a fer la meua cursa. Ha estat dura físicament, però la reacció del final no ha estat tant física, sinó emocional”, va concloure el cerverí.