“La Superlliga és bona per al futbol i el Barça”

Malgrat que la Superlliga ha quedat paralitzada de moment, el Barça, un dels fundadors, manté la posició favorable a la nova competició. Si dijous va ser Joan Laporta el que hi mostrava suport públicament, dient que era “una necessitat”, ahir va ser el torn del vicepresident econòmic, Eduard Romeu, que en declaracions a TV3 va tornar a deixar clara la postura del club atesos els beneficis que podria reportar-li tant a curt com a llarg termini: “Ens hem afegit a la Superlliga perquè entenem que es tracta d’una iniciativa bona per al futbol i bona per al Barcelona”, va assenyalar.

Romeu basteix ponts amb els organismes rectors del futbol, especialment amb la UEFA, que convida a reformular la Champions League i capgirar-la per aconseguir equiparar-la amb el que ofereix a dia d’avui la Superlliga, amb uns ingressos més abundants per als clubs: “El que està clar és que hem de buscar uns punts de trobada amb els organismes de futbol per convertir aquest projecte en una realitat en què tots en sortim beneficiats”, va apuntar.

“Les pressions existeixen, però estem convençuts que amb diàleg es pot arribar a una entesa”, va dir

El vicepresident financer blaugrana va destacar les moltes pressions que han fuetejat els clubs fundadors des que es va anunciar el projecte de la Superlliga: “Les pressions existeixen i són d’alt calat, però nosaltres estem convençuts que amb diàleg entre totes les parts es pot arribar a un entesa”, va asseverar.

Els 350 milions d’euros que rebia cada club fundador de manera immediata si el projecte tirava endavant suposava una empenta majúscula per al Barça a l’hora de quadrar els comptes, molt delicats a conseqüència de la pandèmia. El club blaugrana salvaria d’aquesta manera la temporada i podria afrontar el mercat de fitxatges que s’acosta i la renovació de Leo Messi en un escenari molt diferent de l’actual.

madrid

?

Els clubs de futbol que van impulsar la Superlliga havien acordat, a canvi d’una injecció inicial de 3.525 milions d’euros, tornar gairebé 6.100 milions en vint-i-tres anys al banc d’inversions JPMorgan, va informar ahir el setmanari alemany Der Spiegel. Segons documents interns als quals ha tingut accés la publicació, aquests eren els termes acordats pels dotze clubs fundadors del Regne Unit, Itàlia i Espanya al contracte marc de 167 pàgines de la Superlliga. Després de l’aportació inicial de JPMorgan, els clubs es comprometien a pagar anualment al banc un total de 264 milions d’euros, incloent-hi interessos, per un període total de vint-i-tres anys.

El document apunta, a més, que la Superlliga havia d’“injectar significatius nous recursos en el futbol” i subratlla que el 8% dels ingressos televisius, que estima en almenys 400 milions d’euros anuals, s’havien de dedicar a finalitats benèfiques i solidàries. La iniciativa, conclou el contracte marc, “oferirà notables avantatges al futbol amateur i al futbol en conjunt”.

Der Spiegel també va revelar que Barça i Madrid haurien cobrat cadascun 60 milions d’euros més que la resta dels participants, en dos pagaments de 30 milions durant les dos primeres temporades, mentre que Milan, Inter i Atlètic de Madrid eren, en principi, els equips que haurien rebut menys diners. Així mateix, es va apuntar que els clubs que desertessin de la Lliga havien de pagar una indemnització de 300 milions d’euros, encara que fonts de la Superlliga van apuntar que aquesta xifra no era correcta.

nyon

Aleksander Ceferin, president de la UEFA, va amenaçar ahir el FC Barcelona, Reial Madrid, Juventus de Torí i AC Milan, els quatre clubs fundadors de la Superlliga que encara no s’han desadherit del que havia de ser el gran nou projecte del futbol europeu, de fer-los fora de la Champions League si no abandonen aquesta competició. «Està molt clar que els clubs hauran de decidir si són Superlliga o si són un club europeu. Si diuen “som una Superlliga”, llavors no jugaran la Champions, per descomptat... I si estan a punt per fer-ho, poden jugar a la seua pròpia competició», va dir el màxim mandatari de l’organisme rector del futbol europeu en declaracions a AP.

Si bé la participació del Reial Madrid, que jugarà la semifinal d’aquesta edició de la Champions League contra el Chelsea, no corre perill, la seua futura presència a la màxima competició europea de clubs, al costat de la de Barça, Juve i Milan, podria quedar en dubte, segons les paraules de Ceferin: “Encara estem esperant consell legal i després ho veurem, però tots s’enfrontaran a les conseqüències de les seues decisions, i ho saben”, va advertir l’eslovè. «Per a mi, és una situació molt diferent la que hi ha amb els clubs que van admetre el seu error i van dir: “Deixarem el projecte.” Els altres saben que jo diria que aquest projecte està mort, però probablement no volen creure-ho», va afegir.

Una relliscada de Laporta va alertar la UEFA La UEFA, encara que estava al corrent de l’amenaça latent de la Superlliga, no tenia informació precisa fins que una indiscreció de Joan Laporta va permetre saber detalls de l’operació, la qual cosa va permetre al màxim organisme europeu contrarestar-la, segons revela The New York Times. D’acord amb el diari nord-americà, el nou president del Barça hauria informat Javier Tebas del full de ruta de la nova organització en un dinar que el president de LaLiga li hauria organitzat per donar-li la benvinguda en el seu retorn a la presidència del club blaugrana.

Messi compra un pis de 7,3 milions a Miami Messi va adquirir per 7,3 milions de dòlars un pis moblat de quatre dormitoris i quatre banys amb vista al mar en un singular edifici de Sunny Isles, al nord de Miami Beach. El pis té més de 511 m2 i només la terrassa compta amb 195. Asseguren que Messi ja se n’havia comprat un altre a Miami Beach fa dos anys per 5 milions.

L’equip s’entrena amb la novetat de Neto El Barça es va exercitar ahir a la Ciutat Esportiva en una suau sessió de recuperació després del triomf amb el Getafe amb la novetat del porter Neto, que torna després d’haver estat un mes de baixa.