El Llista empata a la pista del Voltregà en un partit que va tenir controlat i en què es va veure perjudicat per algunes decisions arbitrals

El Lleida Llista va sumar ahir un bon punt a la sempre difícil pista del Voltregà (3-3), encara que el premi va tenir gust de poc després d’un partit que els lleidatans van tenir controlat, però en el qual els van perjudicar diverses decisions arbitrals. El punt aconseguit a l’Olivera de la Riva és d’aquells que es devaluen. Tenia un valor excel·lent abans de començar un matx que enfrontava els lleidatans, cinquens, amb el sisè classificat, però que va perdre valor després dels 50 minuts. Sens dubte, el Llista va merèixer un millor premi, davant d’un dels rivals més complicats de la competició.

El partit va començar molt bé per al Llista. L’equip d’Albert Folguera va sortir a la pista disposat a portar la iniciativa. I als dos minuts es va trobar amb un penal a favor, que Oriol Vives va transformar en el 0-1 (2’). El gol va aportar tranquil·litat als lleidatans, que feien la sensació de trobar-se molt còmodes. Defensaven bé, no permetien les contres del Voltregà, una de les seues armes més perilloses, i a la porteria tenia un Martí Serra molt segur, que parava tot el que li arribava. El Llista tenia el domini, encara que el Voltregà semblava arribar a l’àrea rival amb més facilitat.

El preu el pagava a base de faltes. Als nou minuts ja n’hi havien xiulat 5. Bruno di Benedetto va tenir el segon gol amb un rematada a la mitja volta que va aturar Blai Roca, però qui sí que va aconseguir el 0-2 (10’) va ser Joan Cañellas, amb una potent rematada des de lluny.

El primer contratemps va arribar un minut més tard, quan Humbert Serra va anotar l’1-2 (11’). El gol va fer que el Voltregà s’encoratgés i va intensificar la pressió. El Llista intentava fer mal des de lluny, ja que tenia dificultats per arribar a la porteria defensada per Roca. L’amenaça de la desena falta continuava creixent, ja que a cinc minuts del final de la primera meitat ja n’hi havien xiulat 7. El Llista necessitava un gol i el va tenir en una rematada de Jepi Selva, que de nou va aturar Roca. El Voltregà insistia i tractava d’arribar amb avantatge al descans.

Però no va poder ser. Els col·legiats van assenyalar una targeta blava molt rigorosa a Joan Cañellas i Gerard Teixidó no va perdonar per fer pujar al marcador el 2-2 (24’) amb el qual va finalitzar la primera meitat.

A la segona part, el Llista va tornar a sortir fort i de nou va trobar el premi molt aviat. Tot just disputat el primer minut, Jepi Selva, molt atent a un rebuig de Roca, va marcar el 2-3. El Llista tornava a estar davant, però faltava un gol tranquil·litzador que no acabava d’arribar. El matx es disputava a un ritme frenètic, amb contínues arribades a totes dos porteries, en les quals els dos porters estaven molt encertats.

El Llista defensava bé, sortia amb perill a la contra, però no encertava en la passada decisiva o en la rematada. I a sobre, els àrbitres no veien res a l’àrea local. L’equip de Folguera aconseguia alentir el ritme, conscient que el pas del temps jugava al seu favor. Però faltava un quart gol i, amb 9 faltes comeses, el perill de la falta directa era una amenaça constant.

Va arribar, però no per la desena. Els àrbitres la van xiular per una acció al caire de l’àrea. Va llançar Teixidó i Martí Serra va aturar la bola. Però a l’acció següent el mateix Teixidó va fer el 3-3 en una acció en la qual hi va haver falta sobre el porter lleidatà, que els àrbitres tampoc van veure. En els últims minuts els dos equips estaven amb 9 faltes comeses, però ni hi va haver més faltes ni més gols. Un bon punt per al Llista, però que va tenir gust de poc.

D’altra banda, el Vic va perdre 2-8 davant del Noia i descendeix matemàticament a l’OK Lliga Plata després de 30 temporades a la màxima categoria, en les quals ha aconseguit quatre Copes, una Intercontinental, una CERS i dos Supercopes.