35 anys del retorn del Lleida a Segona amb Jordi Gonzalvo
La temporada 86-87, de fa ara 35 anys, la ja desapareguda Unió Esportiva Lleida iniciava la més fructífera de les seues etapes que culminaria a l'exercici 92-93 amb un impensable ascens a Primera Divisió. Un dels artífexs d’aquell ascens a la Segona divisió, en la que el Lleida no militava des de la campanya 67-68 en què una dràstica reestructuració (es va passar dels dos grups existents fins llavors, a un) el va enviar a l’infern de la Tercera Divisió, va ser el tècnic Jordi Gonzalvo (Barcelona,1947) que, amb Antonio Gausí primer i Mario Durán després, va canviar la mentalitat d’un equip majoritàriament perdedor. En la seua primera temporada al club el va salvar d’un nou descens a Tercera, no per demèrits esportius, sinó perquè la Federació Espanyolava tornar a canviar la Segona B convertint-la dels dos grups a un de sol.
Gonzalvo, que en el seu debut a la banqueta del Camp d’Esports va acabar quart i va arribar a vuitens a la Copa del Rei caient davant del FC Barcelona (0-1 a Lleida i 0-0 en el Camp Nou), va forjar un equip per ascendir amb un equip a base de planter (Alió, Rubio, Palau, David Capdevila, Hernández, García, Fauría, Espasa, Vidal, Emilio Vicente i Isidre Tarres) i jugadors navarresos (la relació entre ambdós clubs era excel·lent) com Lecumberri, Luego, Dioni, Sarabia, Marcelino, Chiupete Glaria i, sobretot, el golejador, Mariano Azkona.
Amb les victòries de l’equip, el Camp d’Esports va tornar a omplir-se a mesura que avançava la temporada amb una alineació tipus que van començar a saber-se de memòria: Arumó o Amigò sota pals; Rubio, Maça, Oliva i Lecumberri, en defensa; Pleugo, Palau; Sánchez Planelles i Glaria, al centre del camp; i Sarabia o Alcelay i Azkona en atac. Una de les claus de l’ascens, aconseguit dos jornades abans del final, va ser el fet que el Camp d’Esports es va convertir en un fortí guanyant 16 dels 21 partits disputats en ell. A més de quatre empats tan sols l’At. Madrileño va ser capaç, en la primera volta, de guanyar (1-2). El Lleida, aquella temporada, va acabar segon, darrere del Tenerife, aconseguint l’ascens directe a la categoria de plata del futbol espanyol.
Jordi Gonzalvo, a més, va entrar també en la història del club com a màxim responsable del seu hinme, que encara es manté vigent actualment, estrenat oficialment el desembre de 1986 en un partit davant del Sanse, filial de la Reial Societat. Gonzalvo va continuar una temporada més, ja en Segona Divisió, i va fregar l’ascens a Primera que es va evaporar en la penultima jornada de Lliga en perdre a la Ciutat Esportiva del Reial Madrid, davant de la Castella (1-0).
