Nou líder i Márquez, novè

L’australià Jack Miller (Ducati Desmosedici GP21) va saber aprofitar-se dels problemes físics del francès Fabio Quartararo (Yamaha YZR M1), que anava camí de la tercera victòria de la temporada, per aconseguir el segon triomf de la seua vida en MotoGP i el primer amb Ducati, que també s’estrena aquest curs després de tres victòries de Yamaha. Els transalpins Pecco Bagnaia i Franco Morbidelli (Yamaha) van completar un podi sense espanyols, amb Joan Mir (Suzuki), cinquè, com a millor pilot estatal, mentre que Marc Márquez, encara lluny de la seua millor forma i adolorit per les dos caigudes als entrenaments, l’última ahir mateix en el warm up, va acabar en una meritòria novena plaça.

Les coses no van arrancar bé per al poleman Quartararo ni per al seu company, Maverick Viñales, que van tornar a firmar una discreta sortida amb l’M1. El francès va caure a la quarta plaça darrere de Miller, Morbidelli i Pecco, rodant davant d’Aleix Espargaró (Aprilia Racing Team Gresini), Takaaki Nakagami (LCR Honda Idemitsu) i el vigent campió, Joan Mir (Team Suzuki Ecstar). El primer incident de pes va escatxigar Àlex Márquez (LCR Honda) amb una caiguda al revolt 8 després de tocar-se amb un rival que el va deixar fora de la carrera de bon començament.

Va acabar a terra durant la primera volta després de tocar-se amb un rival, en un cap de setmana per oblidar

La mala sortida de Quartararo va començar a ser història en la tercera volta, en la qual va caçar Bagnaia i Morbidelli per situar-se segon, en un gir en el qual Àlex Rins (Team Suzuki Ecstar) se’n va anar a terra al revolt 6 després d’haver-se col·locat setè a una roda de Mir. El barceloní va tornar a pista amb l’GSX-RR, però la seua insistència no va tenir premi en forma de punts. Va ser a la quarta volta quan Quartararo va consumar la seua remuntada exprés al superar Miller. Un parell de girs després, el francès tenia mig segon de renda sobre l’australià, que aniria a més dècima a dècima amb el pas de les voltes.

El moviment clau per a Bagnaia va arribar superat l’equador de la prova, en l’últim revolt de la volta 15, quan Morbidelli va tenir un petit ensurt. Una circumstància ideal per caçar-lo, tal com va confirmar a final de la següent recta. Faltaven 11 voltes i Miller havia retallat 7 dècimes a Quartararo en l’últim gir, col·locant-se a mig segon, ja que el francès havia rodat un segon més lent. Alguna cosa no quadrava. La remuntada seria immediata, a causa dels problemes del pilot gal al braç dret, tal com va transcendir a la conclusió de la carrera.

Una volta després, a deu del final, Miller va prendre el capdavant de la prova aprofitant els problemes del seu rival, i va consolidar ràpidament una renda de més d’un segon. Després del francès, en canvi, el marge sobre Bagnaia va caure en picat.

S’acumulaven els problemes. A falta de 8 voltes, l’italià va assestar el seu cop, abans d’un nou atac immediat de Morbidelli.

En un tres i no res, el de Yamaha s’acomiadava del podi. L’ensorrament del jove talent de Niça va ser sobtat.

A falta de 7 voltes, Nakagami va superar Aleix abans de batre el francès, moment que també va aprofitar Mir per superar el seu compatriota. El de Granollers tampoc no perdria el temps per treure partit dels problemes d’El Diable.

Una volta després, el francès també va ser superat per Viñales a final de recta i per Zarco i Márquez en la frenada del revolt 6.

A partir d’allà, les posicions de privilegi es van mantenir constants, malgrat que Morbidelli va esgarrapar unes mil·lèsimes volta a volta a Pecco. A falta de dos girs, el marge de Miller respecte al seu company d’equip es va reduir a un segon, però l’australià va aconseguir mantenir la seua postura fins al final.

Sense sorpreses d’última hora, l’oceànic firmava un històric triomf per al motociclisme australià a Jerez seguint els passos d’autèntics mites com Gardner, Doohan o Stoner. Amb la seua segona plaça, Bagnaia va segellar una festa gran per a Ducati i assaltava el liderat del Mundial.

Acosta alimenta la seua llegenda amb la tercera victòria consecutiva El murcià Pedro Acosta (KTM) segueix engegantint la seua llegenda després de firmar ahir la tercera victòria consecutiva en el Mundial de Moto3, i el quart podi seguit. “Toca avançar un pilot per revolt...i ja està!”, va avisar el de Mazarrón dissabte, després de confirmar que sortiria tretzè. Amb barra, confiança i, sobretot, un extraordinari pilotatge, el jove pilot de 16 anys va tornar a sorprendre tothom.

Ningú en la història del motociclisme no havia fet podi en les seues quatre primeres carreres, i el murcià ho ha aconseguit, i no només això, sinó que a més s’ha convertit en el pilot més jove de tots els temps a guanyar tres carreres seguides. En Moto2 es va imposar l’italià Fabio di Giannantonio (Kalex).