Un dia per a la història

El 8 de maig del 1971, avui fa 50 anys, també era dissabte. Aquell dia, a les 18.30, el xiulet de l’àrbitre va donar inici, al Sardenya –camp de l’Europa barcelonina–, al partit que va enfrontar el Barça amb la Unión Deportiva Lérida-Botca. “Jo al·lucinava, perquè recordo que el camp era immens, i ens van fotre una pallissa” (6-0). Així ho recorda la davantera lleidatana Dolores Carreño, que va jugar contra les blaugranes juntament amb Enriqueta Palomares a la porteria, Pepita Solé, Candel i Marisa a la defensa, Paquita Jiménez i Juanita Sánchez al centre del camp, i María, Gascón, Elena Bobillo i Amparo Alba en l’atac.

Era el partit inaugural –juntament amb el Vilanova-Badalona, que es va jugar a la mateixa hora– del Campionat de Catalunya de Futbol Femení, també anomenat Copa Pernod i Radio Reloj de Radio España.

Va ser el primer campionat femení que es va jugar a nivell estatal i el van disputar catorze equips, tots catalans. L’equip lleidatà el componien treballadores de la fàbrica Confecciones Botca de Pardinyes, que ja practicaven altres esports: “Vam començar amb el bàsquet, i alhora fèiem cros i marxa atlètica”, recorda Pepita Solé.

Per a elles, el futbol era un esport més, encara que al participar en el campionat van poder representar el Lleida, que els va cedir el nom, l’escut, la samarreta –sense pantalons i mitgetes, que eren els de l’equip de la fàbrica– i fins i tot els va cedir el Camp d’Esports perquè juguessin alguns partits: “Un dia que va jugar el Lleida primer nosaltres vam jugar després i el camp estava ple”, recorda Montse Alba.

A l’estadi lleidatà van jugar diversos partits, el primer el 15 de maig, en la segona jornada, contra el Manresa, que van empatar 1-1, però molts d’altres els van haver de disputar a Torrefarrera, Agramunt o Binèfar.

La UD Lérida-Botca va acabar el campionat novè amb dinou punts. El seu màxim èxit, derrotar el Barça –per cert, entrenat pel mític Ramallets–, en el partit de la segona volta jugat al Camp d’Esports. Però la flama de futbol es va apagar tal com s’havia encès i fins diversos anys després no es recuperaria a la província. A nivell oficial, haurien de passar encara disset anys perquè es disputés la primera edició d’una Lliga femenina.