El Força Lleida perd i baixa de categoria

L’ICG Força Lleida va consumar ahir el desastre i la temporada que ve jugarà, per primera vegada en la seua història, a la LEB Plata, categoria en la qual es trobarà l’altre equip lleidatà, el Club Bàsquet Pardinyes. El quadre de Gustavo Aranzana no depenia de si mateix, però la premissa que havia de complir sí o sí per optar al miracle de la permanència, que era guanyar a la pista del Melilla, no es va donar.

L’equip va tornar a cometre els mateixos errors que l’han acabat condemnant a l’infern de la LEB Plata: un joc molt irregular, sense identitat i amb desconnexions greus i constants, i amb referents, com el cas de Michael Carrera, fora del partit, i altres, cas de Manuel, N’Guessan (malgrat que ahir va jugar millor) o Marcus Toledo, sense comptar per al tècnic.

El president diu que “és un dia dur, molt dur, però és un pas enrere per fer-ne dos endavant”

Ahir el Força Lleida se la jugava i no va estar a l’altura en moments clau. Aranzana havia avisat en la prèvia, no es podia tenir por, i ahir en van tenir. En determinats moments l’equip va quedar tenallat, i això que va salvar una situació molt delicada entre el primer i el segon quarts.

Però quan podia haver donat l’estocada al seu rival, anant sis punts a dalt, va fallar i va donar vida al degà de la LEB Or, que gràcies a la combinació de resultats va aconseguir la salvació matemàtica. Els lleidatans descendeixen per segona vegada en la seua història, si bé en la primera, la temporada 2015-2016, ho van evitar als despatxos gràcies a la reestructuració de la Lliga.

El matx no va començar gens bé per als interessos de l’ICG Força Lleida, que va anar tot el primer quart a remolc i contenint una situació delicada quan els nord-africans es van situar nou punts a dalt (22-13) a poc d’acabar el període. La defensa feia aigües, els locals anotaven amb bastanta fluïdesa i els nervis ja començaven a surar.

I és que tret de la cistella darrera de Sans que situava el 22-15 al final del quart, el conjunt de Gustavo Aranzana havia estat incapaç d’anotar una cistella de dos punts a excepció de Buchanan, que estava aguantant l’equip amb els seus nou punts gairebé sense error. El nord-americà es va fer gran a les dos zones i va maquillar el nefast inici de Polanco i, sobretot, Carrera, que semblava estar vivint un segon episodi del malson davant de l’Ourense de dijous.

Un ex, Mbaye, va recuperar a la sortida del segon quart els nou punts d’avantatge (24-15) per al Melilla, però la reacció lleidatana va ser fulgurant gràcies al seu encert exterior, especialment Miki Feliu. El capità va anotar dos triples gairebé seguits, el primer que empatava a 28 punts, després d’un parcial d’1-7, i el segon per situar per primera vegada al davant en tot el partit els de negre, ahir de taronja (30-33), avantatge que va arribar a ser de cinc punts al descans amb una cistella final de Polanco, que començava a deixar-se veure.

L’encert dels dos exteriors i el poder interior de Buchanan (5 punts més per a un total de 14 i 21 de valoració) pal·liaven el dèficit de jugadors claus com el mateix dominicà i d’un Carrera completament fora del matx..

A la tornada dels vestidors el veneçolà es va despertar (va ser un vist i no vist) i juntament amb Feliu, que anotava el seu tercer triple, posava el Força Lleida amb vuit punts a dalt (32-40), diferència que va aguantar ben poc (36-44, m. 24).

Una jugada de 3+1 de Wintering, que reduïa la renda a la meitat (40-44), va encoratjar els nord-africans i va deixar tocats els lleidatans, que en tot just tres minuts van veure esfumar-se tot l’avantatge amb dos triples de Misters i Dedovic (46-45). Aquest 10-1 de parcial va fer molt de mal al Força Lleida.

Tot i així, va aguantar en el partit durant els primers minuts de l’últim assalt gràcies als punts d’un inèdit N’Guessan, però un triple afortunat de Marín, que va llançar al límit de la possessió i va entrar després de tocar el tauler, va ser una patacada. .

Els lleidatans van encadenar sengles errors en triples alliberats i el Melilla, amb un parcial de 5-0, va elevar la renda fins als set punts (63-56), que va deixar ja el partit vist per a sentència i va enviar el Força Lleida a la LEB Plata.

Gustavo Aranzana va comparèixer davant de la premsa abatut pel descens. “Per a nosaltres és un dia trist i dur, molt trist, perquè crec que el Força Lleda està fent un gran treball amb un nou projecte.

Aquesta temporada ha estat tremendament díficil, amb moltes circumstàncies externes que ens han portat a aquest desenllaç injust. La Covid-19 ens ha matat, d’estar gairebé posats en el play-off quedem fora després de patir un brot greu de coronavirus.

Avui –ahir– hem donat la cara, l’equip ha treballat, ha lluitat, com l’altre dia davant de l’Ourense, però no hem tingut fortuna. Potser la pressió, la tensió, la por ens ha tenallat una mica.

En moments importants del partit no hem connectat, no hem anotat fàcil”, va explicar el tècnic val·lisoletà..

“Ho sento per la directiva, els aficionats, els jugadors, per tots el que m’han estat ajudant en el quadre tècnic, i l’únic que vull és que aquest projecte tiri endavant, continuï creixent i caminant perquè s’ho mereixen per tot el treball que venen fent. De vegades l’esport, com a la vida, et dona un pal, però has de sortir-ne més fort. Repeteixo que hi ha hagut circumstàncies, totes negatives i externes, que ens han condicionat. Sé que no és excusa, però cal aixecar el cap. No s’han de demanar disculpes perquè ho hem intentat tot”, va afegir l’entrenador dels lleidatans.

El president del Força Lleida, Albert Aliaga, va dir en el seu Twitter personal: “Dia dur, molt dur..., però és un pas enrere per fer-ne dos endavant! Amb l’ajuda de tots vosaltres farem realitat el somni que ja fa temps tenim tots plegats; junts som més forts! Agraïr totes les mostres de suport. Força Lleida ara més que mai.”

L’altra plaça de descens, per a Ourense o Osca

La plaça de descens que queda es decidirà demà a l’Ourense-Múrcia. Si els gallecs perden, baixen i, si guanyen, envien l’Osca a la LEB Plata.