Dolors Gou va haver de deixar de jugar a futbol l'any 1994 al no permetre la normativa els equips mixtos

Si hi ha algú que ha sentit d’una forma especial que el Barça hagi fet història al conquerir la Champions i que està vibrant aquesta temporada amb la trajectòria de l’AEM i l’avanç i repercussió mediàtica que està experimentant el futbol femení, és Dolors Gou. Fa 27 anys, el novembre del 1994, quan ella en tenia deu, era notícia de portada a SEGRE perquè un buit legal a la normativa li impedia jugar amb l’equip aleví masculí del seu poble, el Palau d’Anglesola. “Com ha canviat tot! Jo no vaig tenir referents. No em deixaven jugar amb els nois i tampoc hi havia equips de noies.

Però és evident que falta molt per fer”, assegura Gou, el cas de la qual va tenir tal impacte que va establir un precedent en el futbol català i va provocar que la federació aprovés els equips mixtos fins als onze anys..

Eduard March, que era l’entrenador d’aquell equip aleví, diu que “vam inscriure la nena perquè no existia cap norma que digués que no se li podia tramitar la fitxa”. El juliol del 1993 la Federació Espanyola de Futbol va derogar una normativa en la qual es prohibia “tenir equips amb jugadors dels dos sexes”, però legalment no es va avançar en sentit contrari.

“Com ha canviat tot! No em deixaven jugar amb els nois i tampoc hi havia equips de noies”

Dolors Gou va arribar a jugar vuit partits amb l’equip de nens i cap rival hi va presentar impugnacions, però la delegació territorial de futbol va dir que li havia tramitat la fitxa “per un error administratiu”. El llavors delegat, Antoni Mesalles, adduïa també que la mútua contractada per la federació no volia fer-se càrrec d’una possible lesió perquè, a nivell de normativa, no existien els equips mixtos.

Dolors va seguir entrenant-se amb els seus companys, però va haver de canviar d’esport i passar-se al bàsquet. Cinc mesos després va poder tornar a jugar amb ells i va aconseguir fer carrera al futbol lleidatà.

Va jugar al Mollerussa, l’AEM i a la UE Lleida, on va tenir com a segon entrenador Lluís Cortés, el flamant campió d’Europa. “Tinc uns grans records.

Va ser molt emocionant veure’l guanyar la Champions i també gent del seu staff que també van ser al Lleida. Vam pujar a categoria nacional i viatjàvem amb avió per jugar contra els equips de les Balears i participàvem en tornejos internacionals com el MIC, on vam arribar a tenir com a rival el Malmö suec.

Per cert, en aquella època del Lleida vaig jugar contra Melanie Serrano, que encara juga a la plantilla del Barça i els nostres duels al camp, jo d’interior i ella com a defensa, eren èpics. Me’n vaig alegrar molt diumenge.

A més, només veig per televisió futbol femení”, explica aquesta professora de l’Escola Bressol de Golmés, els dos fills de la qual Unai, de set anys, i Aran, de quatre, no han seguit els passos dels seus pares. “El meu marit, Joel, també va jugar a futbol, però ara fa triatlons i jo vaig córrer durant dos anys a la Lliga Ponent i ara estic fent ciclisme de carretera. Els nens s’han decantat per l’atletisme i el triatló”, assenyala.

L’alegra veure l’AEM amb aspiracions d’ascendir algun dia a la màxima categoria. “Em faria molta il·lusió que arribessin a jugar al Camp d’Esports. Nosaltres amb el Lleida no vam poder aconseguir-ho”, conclou.

D’un equip federat el 1994 a les més de 800 fitxes actuals a Lleida

El 1994 només existia un equip femení federat a Lleida, el Pardinyes (s’havia inscrit el 1992), que seguia la línia d’anteriors iniciatives, més o menys efímeres, sorgides anys enrere a Alpicat i Balaguer o, més lluny en el temps, el grup de pioneres d’inicis dels 70 de la UD Lérida-Botca, homenatjades diumenge passat per l’AEM.

Ara el panorama en el futbol femení lleidatà és molt diferent, encara que queda camí per recórrer. La temporada passada, la d’abans de la pandèmia de la Covid-19, hi havia un total de 833 llicències de futbol femení –de les quals 492 eren menors de divuit anys– quan fa una dècada només n’hi havia 120. Però l’evident creixement, sobretot arran de la campanya #Orgullosa, que va posar en marxa la Federació Catalana l’any 2017, no pot ocultar que les fitxes masculines a Lleida sobrepassen les deu mil.

Una prova que falta molt camí encara per recórrer en l’esport femení i en el futbol, en concret, és que RTVE va anunciar ahir dimarts l’obertura d’“una investigació interna per aclarir la procedència dels comentaris masclistes que van poder sentir-se per so ambient” durant les proves de realització del partit entre els equips femenins del Reial Madrid i l’Eibar del cap de setmana passat. Els comentaris, denunciats per algunes futbolistes en xarxes socials, parlaven de prohibir a les dones jugar a futbol i les qualificaven de feminazis. “Jorge, no haurien de jugar. Haurien de prohibir-ho. Aquestes feminazis que volen, tio, la igualtat”, es va sentir.

L’Observatori d’Igualtat ha actuat d’ofici i ha iniciat un expedient perquè es prenguin les mesures que siguin oportunes en el cas que aquests comentaris masclistes poguessin procedir d’algun treballador de RTVE.