SEGRE

FUTBOL SEGONA DIVISIÓ B

Un sondeig de SEGRE entre l'afició reparteix les culpes del fracàs del Lleida Esportiu al baixar de categoria

Un sondeig de SEGRE entre l'afició reparteix les culpes del fracàs de la temporada al baixar de categoria || Mala planificació, decisions discutibles de Molo i falta d'implicació de jugadors

Els jugadors del Lleida van acabar desolats després de perdre a Alacant i consumar-se el descens.

Els jugadors del Lleida van acabar desolats després de perdre a Alacant i consumar-se el descens.JORDI ECHEVARRÍA

Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

Fracàs total, indignació i tristesa, suspens sense pal·liatius al rendiment de l’equip i culpes repartides que van des de la inexperiència i decisions dubitatives de Molo fins a la mala i tardana planificació per part de la directiva, passant pels jugadors, sobretot alguns d’ells que venien amb cert renom a la categoria i que han donat un rendiment molt més baix de l’esperat. D’aquesta manera podria resumir-se l’opinió d’un grup d’abonats i aficionats, molt actius a les xarxes socials, que han expressat la seua opinió a través del sondeig llançat per SEGRE.

N’hi ha hagut també molts altres que han declinat opinar, però en el que també hi ha una coincidència general i molta expectació és en la roda de premsa anunciada per a dilluns pel president del Lleida Esportiu, Albert Esteve. En aquest sentit, aquells aficionats consultats que s’han referit a l’hora de carregar responsabilitats o culpes, sobretot en la directiva, desconfien que hi hagi autocrítica i acusen precisament d’aquesta manca d’autocrítica els dirigents de l’entitat.

«Temporada desastrosa i era la més important dels últims anys. No he vist compromís en els jugadors. Necessitem una bona neteja».

«La culpa del descens ja ve d’anteriors anys en què no s’han fet les coses bé».

És més, creuen que és una de les diverses causes per les quals s’ha anat allunyant la massa social del Camp d’Esports, pandèmia al marge perquè gran part de la temporada no hi ha hagut públic.

Un altre motiu d’enuig per part de l’afició és el fet que diversos jugadors, després del partit, i el mateix tècnic Molo volguessin maquillar la realitat que s’havia descendit una categoria (si era l’equip al tercer esglaó del futbol ara serà al quart) al·legant que s’havia produït una reestructuració de les categories.

Molts coincideixen també que s’ha produït una desconnexió de la ciutat amb l’equip i ho atribueixen a les formes de la directiva que no han ajudat a enganxar més afició.

  • Víctor Ferrer: «Temporada desastrosa i era la més important dels últims anys. No he vist compromís en els jugadors. Necessitem una bona neteja». 
  • Guille Landa «La culpa del descens ja ve d’anteriors anys en què no s’han fet les coses bé». 
  • David Berdié «Mala planificació i plantilla justa. Tots són culpables en més o menys grau». 
  • Miquel Àngel Poch «A la directiva li van sobrar paripés extraesportius a Madrid perseguint impossibles i vam començar tard i malament». 
  • Alberto Hidalgo «Es va començar tard i malament. El club ha de millorar la imatge». 
  • Manel Sancho «Per aquest ordre, els culpables  són directiva, jugadors i cos tècnic».
  • Francesc Ruiz «Planificació tardana. Falta d’implicació de certs jugadors i direcció erràtica de Molo». 
  • Andreu Ratés «Al club li falta transparència, autocrítica i humilitat.» 
  • Albert Colell «Cap estament del club no se salva de les culpes. El club ha de fer molta autocrítica». 
  • David García «La culpa més gran és de la directiva per la nefasta planificació esportiva i econòmica dels últims anys». 
  • Albert Carbó «L’equip no ha estat treballat psicològicament per  aguantar aquesta temporada. Poques solucions a la banqueta i falta de reacció als despatxos». 
  • Ferran Costa «Equip sense ànima. Jugadors en general de poca qualitat i estil de joc poc clar. La directiva no ha de vendre més motos». 
  • Pep Vidal «Mala gestió i plantilla molt justa de qualitat». 
  • Oriol Saura «Poso un suspens a aquesta temporada, però en cap cas a Molo i el cos tècnic. La culpa és de la directiva per la mala planificació. Van invertir massa temps en judicis». 
  • Isidre P.S. «La major part de culpa és dels propietaris del club. Només cal repassar la llista de despropòsits que porten». 
  • Ricard Borràs «Mala planificació. Falta autocrítica però també ha faltat implicació en la ciutat. El Lleida sembla que no importa». 
  • Ferran Montardit «Mentre tots s’entrenaven, aquí estàvem amb ERTO i jutjats. El club s’ha bunqueritzat». 
  • Sergi Navarro «Temporada nefasta i culpables tots». 
  • Pol Arderiu «He vist l’equip desganat. Fa anys que s’estan fent les coses malament». 
  • Jordi Serveto «Decepció amb Molo, jugadors sense motivació i estratègia de club errònia. Fa anys que falta autocrítica». 
  • Guillem Eroles «L’equip no ha estat a l’altura en cap partit clau». 
  • Xavier Echauz «Nefasta planificació, pèssim rendiment d’alguns jugadors i decepció amb algunes decisions de Molo». 
  • Anna Busom «He trobat a faltar més gana i implicació en alguns jugadors». 
  • Antonio Herrera «Nul·la planificació i nul·la implicació de la plantilla». 
  • Roger Herranz «Els jugadors no han estat a l’altura, però tots en són responsables». 
  • Jesús Luque «Des del president fins a l’afició cal fer autocrítica». 

Una Segona RFEF amb noranta equips i cinc grups

Encara que falten per conèixer detalls de la Segona RFEF en què competirà el Lleida, l’esquema amb el qual treballa la Federació Espanyola és que hi hagi noranta equips (trenta-sis equips que baixen des de la Segona B i cinquanta-quatre que ascendeixen des de Tercera), dividits per criteris geogràfics en cinc grups (de divuit cada un). Hi haurà trenta-quatre jornades entre l’agost i el juny i es donaran deu ascensos. 

Una de les opcions és que per atorgar-los es dirimeixi d’una manera similar als de la Primera RFEF cap al futbol professional, és a dir, que pugin els campions de grup de forma directa i que els segons, tercers, quarts i cinquens classificats juguin un play-off de dos eliminatòries per les cinc places restants. L’altra seria que no hi hagués ascensos directes i que les deu places es dirimissin en una fase de promoció entre els quatre primers de cada grup (una eliminatòria per pujar).

Per al descens, en principi, sembla que caurien a Tercera Divisió els divuit pitjors dels noranta equips participants, però s’ha d’insistir que falten detalls per polir. Entre els equips que ja són a Segona RFEF hi ha històrics ex-Primeres com el Reial Múrcia, Còrdova, Numància, Compostel·la i Mèrida.

El Lleida podria enfrontar-se a rivals com l’Europa, Ebro, Terol, Alzira, Eixea o Binèfar si aquest puja.

tracking