Suspens per a tothom
Un sondeig de SEGRE entre l’afició reparteix les culpes del fracàs de la temporada al baixar de categoria || Mala planificació, decisions discutibles de Molo i falta d’implicació de jugadors
Suspens per a tothom
Fracàs total, indignació i tristesa, suspens sense pal·liatius al rendiment de l’equip i culpes repartides que van des de la inexperiència i decisions dubitatives de Molo fins a la mala i tardana planificació per part de la directiva, passant pels jugadors, sobretot alguns d’ells que venien amb cert renom a la categoria i que han donat un rendiment molt més baix de l’esperat. D’aquesta manera podria resumir-se l’opinió d’un grup d’abonats i aficionats, molt actius a les xarxes socials, que han expressat la seua opinió a través del sondeig llançat per SEGRE.
N’hi ha hagut també molts altres que han declinat opinar, però en el que també hi ha una coincidència general i molta expectació és en la roda de premsa anunciada per a dilluns pel president del Lleida Esportiu, Albert Esteve. En aquest sentit, aquells aficionats consultats que s’han referit a l’hora de carregar responsabilitats o culpes, sobretot en la directiva, desconfien que hi hagi autocrítica i acusen precisament d’aquesta manca d’autocrítica els dirigents de l’entitat.
És més, creuen que és una de les diverses causes per les quals s’ha anat allunyant la massa social del Camp d’Esports, pandèmia al marge perquè gran part de la temporada no hi ha hagut públic.
Un altre motiu d’enuig per part de l’afició és el fet que diversos jugadors, després del partit, i el mateix tècnic Molo volguessin maquillar la realitat que s’havia descendit una categoria (si era l’equip al tercer esglaó del futbol ara serà al quart) al·legant que s’havia produït una reestructuració de les categories.
Molts coincideixen també que s’ha produït una desconnexió de la ciutat amb l’equip i ho atribueixen a les formes de la directiva que no han ajudat a enganxar més afició.
Encara que falten per conèixer detalls de la Segona RFEF en què competirà el Lleida, l’esquema amb el qual treballa la Federació Espanyola és que hi hagi noranta equips (trenta-sis equips que baixen des de la Segona B i cinquanta-quatre que ascendeixen des de Tercera), dividits per criteris geogràfics en cinc grups (de divuit cada un). Hi haurà trenta-quatre jornades entre l’agost i el juny i es donaran deu ascensos. Una de les opcions és que per atorgar-los es dirimeixi d’una manera similar als de la Primera RFEF cap al futbol professional, és a dir, que pugin els campions de grup de forma directa i que els segons, tercers, quarts i cinquens classificats juguin un play-off de dos eliminatòries per les cinc places restants. L’altra seria que no hi hagués ascensos directes i que les deu places es dirimissin en una fase de promoció entre els quatre primers de cada grup (una eliminatòria per pujar). Per al descens, en principi, sembla que caurien a Tercera Divisió els divuit pitjors dels noranta equips participants, però s’ha d’insistir que falten detalls per polir. Entre els equips que ja són a Segona RFEF hi ha històrics ex-Primeres com el Reial Múrcia, Còrdova, Numància, Compostel·la i Mèrida. El Lleida podria enfrontar-se a rivals com l’Europa, Ebro, Terol, Alzira, Eixea o Binèfar si aquest puja
