Molo acomiada emocionat la seua segona etapa al Lleida i diu que marxa “amb el cap ben alt i la consciència tranquil·la”

Manuel Jesús Casas Molo va tornar ahir a dir adeu “al club de la meua vida”, després de tancar la seua segona etapa al Lleida, la primera com a jugador i l’actual com a entrenador. Després que dilluns el president, Albert Esteve, anunciés la no-continuïtat del tècnic, Molo es va acomiadar ahir molt emocionat, en una compareixença en la qual va estar acompanyat per alguns dels jugadors de la plantilla i membres del que ha estat el seu staff tècnic. Molo va dir anar-se’n “amb el cap ben alt i la consciència tranquil·la”, perquè “ho hem donat tot”, va explicar.

Abans de llegir un comunicat que també va penjar en el seu compte de Twitter amb el seu agraïment cap a tothom, va comparèixer acompanyat del director esportiu, Jordi Esteve, que li va agrair la seua dedicació en aquestes dos temporades. “Deixem Molo al camí perquè pugui seguir el seu propi”, va dir Esteve, que va recordar que “Lleida és casa seua i ell és de la nostra família”.

Esteve, just el dia en què es complien quatre anys de la mort d’Emili Vicente, el primer entrenador que va tenir el Lleida Esportiu, va voler recordar “amb autoexigència i autocrítica d’on venim”, repassant com estava l’estadi l’estiu del 2011, quan se’n van fer càrrec, i un Annex “amb bassals en els quals hi havia granotes” i va afegir que “ara el 2021 estem fotuts, sí, però orgullosos que tenim un Lleida amb capacitat per aconseguir els objectius”.

“La veritat és que gaire sort no hem tingut, amb totes les circumstàncies extraesportives”

Molo, fent un repàs de les seues dos temporades com a entrenador va lamentar que “gaire sort no hem tingut, amb totes les circumstàncies extraesportives”, i va recordar que quan va esclatar la pandèmia, després d’un 3-0 al Vila-real B i cinquens a la classificació, “hi havia un projecte que es va veure que podia ser guanyador i es va truncar tot de la nit al dia”.

Va afegir que “després de set mesos molt durs vam començar a treballar a contrarellotge i amb incertesa, ja que una setmana abans encara es parlava de si la Lliga començaria al gener”. Sense haver complert els objectius esportius, va admetre que “tenia clar que possiblement era el meu últim any” i que el seu pas pel Lleida com a entrenador “ha estat satisfactori a nivell personal. Ha valgut la pena i m’he sentit molt a gust”.

Va recordar que amb ell “han debutat nou futbolistes sub-23” i, després de defensar la qualitat del planter, va demanar “tranquil·litat” perquè “la responsabilitat l’agafin amb naturalitat”. Comparant les dos temporades va dir que “a nivell de resultats el primer any les sensacions van ser millors, però soc millor entrenador aquesta segona temporada”. Va explicar finalment per què no va saludar el públic a l’últim partit. “Si durant una hora t’insulten i et falten al respecte, no es poden enfadar perquè al final no els saludi. Sempre he donat la cara i l’afició del Lleida és més gran que això.”