El Chelsea nega la glòria a Pep

La partida d’escacs, el matx d’estrategs, la batalla de pissarres, es va decidir per un llampec. Una magistral passada de Mason Mount a Kai Havertz que va esfondrar les esperances de ser campió de Pep Guardiola i el seu Manchester City i va col·locar la segona Champions a les vitrines del Chelsea (0-1).

Com si es tractés de la final del 2012, el Chelsea va tornar a emergir com a no favorit per donar la sorpresa i recolzar-se en el dibuix de Thomas Tuchel, la genialitat dels seus joves i l’experiència del capità per conquerir la segona Lliga de Campions i negar a Guardiola una mel que se li resisteix des de fa deu anys i que haurà de continuar perseguint amb un City primerenc i inadaptat a aquests partits.

La final, decidida per l’experiència, es va treure les vestidures de partida d’escacs per donar pas a una anada i tornada frenètica, que deixava en foc d’encenalls les previsions de partit tancat. El City va enxampar la defensa del Chelsea encara deixondint-se, amb una pilotada en llarg d’Ederson cap a Sterling, que va anul·lar Reece James a l’últim instant.

Però en aquesta bogeria d’inici inesperat, es va lesionar Thiago Silva, conscient que la fortuna li negava una altra oportunitat com l’any passat. Malgrat el cop, no es va ofegar el Chelsea.

Seguia incòmode el City, acostumat a ser dominant i no que el dominin, i Mount va trobar la clau. El millor jugador blue de la temporada va trencar la defensa citizen amb una passada entre línies que va deixar sol Havertz. El germànic se’n va anar a batzegades d’Ederson i a porta buida va avisar de l’escac i mat. Tenia 45 minuts Guardiola per reaccionar.

El tècnic de Santpedor s’havia equivocat prescindint del migcampista defensiu, Fernandinho o Rodri, davant d’un equip més ofensiu. Tenia una part per ser el sisè equip a remuntar una final que arribava perdent al descans; el primer a guanyar la seua primera Champions remuntant des del Porto el 1987.

La seua calma, com a guanyador de tres Orelludes, dos com a entrenador i una com a jugador, contrastava amb la del seu equip. I a sobre, la seua millor arma a la gespa, la seua prolongació, se’n va anar lesionat amb un ull de vellut arran d’un xoc amb Rudiger.

De Bruyne, entre llàgrimes, va desaparèixer abraçat a Guardiola i Lillo. La final va acabar amb una rematada de Mahrez fregant l’escaire a l’últim minut. Però no hi va haver miracle.

“Hem arribat fins aquí i pocs retrets tinc”

L’entrenador del Manchester City, Pep Guardiola, va elogiar l’esforç dels seus futbolistes, encara que va lamentar haver perdut davant d’un rival “molt físic” i eficaç. “Hem arribat aquí i pocs retrets tinc. Hem tingut grans ocasions, la de Sterling, la de Phil Foden... I a la segona hem estat més constants”, va lamentar davant dels micròfons de Movistar+.

Per la seua part, el tècnic Thomas Tuchel, que va arribar al gener a la banqueta del Chelsea, va assegurar que el partit va ser una “autèntica lluita”. D’altra banda, el Vila-real s’enfrontarà al Chelsea en la final de la Supercopa, fixada en principi l’11 d’agost a l’estadi Windsor Park de Belfast (Irlanda del Nord).