Victòria amb dedicatòria

El pilot francès Fabio Quartararo (Yamaha) va consolidar ahir el seu liderat en el Mundial de MotoGP després de firmar una victòria molt còmoda al Gran Premi d’Itàlia, sisena cita del Mundial marcada pel record al suís Jason Dupasquier, mort ahir a causa de la gravíssima caiguda que va tenir durant la sessió de qualificació de dissabte. La notícia de la seua mort es va saber pràcticament al final de la carrera de Moto3, però molts pilots de Moto2 no ho van saber fins a concloure també ells la seua carrera, per la qual cosa en el procés de sortida de la prova de MotoGP es va fer un emotiu homenatge amb un minut de silenci de tot el campionat a la recta de meta en memòria del jove Dupasquier.

Després de l’emotiu acte, els pilots de la categoria reina van saltar al traçat de Mugello a la recerca d’un triomf per poder dedicar al malaurat esportista helvètic de tan sols 19 anys. Abans que el semàfor es posés verd, mentre els pilots se situaven a les seues posicions de graella, primer aldarull seriós quan, ja a la recta de sortida, Enea Bastianini colpejava per darrere Zarco i se n’anava a terra en un aparatós mortal endavant. Per sort va sortir-ne il·lès, no així la moto, per la qual cosa no va poder sortir.

Els pilots de MotoGP van fer un emotiu homenatge abans de la sortida al malaurat pilot suís

“És part del risc que correm i moltes vegades ho volem oblidar i no ho volem veure”

Ja en carrera, Quartararo va defensar a la sortida la pole aconseguida dissabte, però l’italià Francesco Bagnaia (Ducati) va poder sobrepassar-lo al primera revolt. Tanmateix, en la segona volta, Pecco se’n va anar a terra quan liderava la prova i va tornar la posició de privilegi al de Niça.

Al mateix temps que el transalpí, Marc Márquez (Repsol Honda) també acabava a la grava al revolt 1. El lleidatà es va tocar amb Brad Binder al tercer revolt de la segona volta mentre rodava desè, rematant així un dur cap de setmana.

Va començar llavors la pugna francesa entre El Diable i Johann Zarco (Ducati), tot i que aviat el primer va aconseguir desempallegar-se del seu compatriota per marcar un gran ritme. Les Suzuki de Joan Mir i Àlex Rins, per la seua part, aconseguien aixecar-se fins al Top-5, darrere del portuguès Miguel Oliveira (KTM).

El Diable no es va deixar acovardir pels atacs de Zarco i aviat va aconseguir unes precioses 7 dècimes al sisè gir i se’n va anar escapat, mentre que Mir donava compte del seu company Rins per agafar el relleu de la remuntada en tot just quatre girs. A nou per al final ja es va formar el quartet perseguidor de Quartararo, destacat amb més de tres segons de marge, i només dos places de podi per a ells.

Oliveira va superar Zarco per situar-se segon i poc després era Mir qui depassava el gal per anar a la recerca del portuguès. Rins també va voler fer el mateix, però Zarco li va lluitar la posició i al final el barceloní va acabar per terra al revolt 15 a quatre girs del final, el seu quart zero seguit.

Malgrat que el vigent campió ho va intentar fins a l’últim gir, les posicions ja no es van moure, tot i que sí que hi va haver un ball de llocs al final per unes infraccions que no va canviar res. Al poc de creuar la meta, van sancionar Oliveira amb un lloc per trepitjar el verd al revolt 5, per la qual cosa Mir passava a ser segon, però tot seguit els comissaris imposaven la mateixa sanció al balear per la mateixa infracció i tot quedava igual.

Abans de tot això Quartararo havia aconseguit la tercera victòria de la temporada, tantes com en tot l’any passat, i el primer que va fer va ser mirar i apuntar amb els dits índexs al cel en honor del jove Dupasquier, el nom del qual va portar ahir al casc, així com la bandera suïssa. Amb aquest triomf, El Diable es consolida a dalt de tot de la general amb 105 punts, 24 més que el seu compatriota Johann Zarco (Ducati), amb 81, mentre que Bagnaia (Ducati), amb 79, baixa fins a la tercera plaça.

Quant a la resta d’espanyols, Aleix Espargaró va ser setè, vuitè Maverick Viñales, amb molts problemes des de la sortida, mentre que Honda va col·locar la seua primera moto, la de Pol Espargaró, en l’onzena posició, amb Àlex Márquez catorzè i sumant 2 punts.

En la resta de categories, l’australià Remy Gardner (Kalex) va superar per escassament catorze mil·lèsimes de segon el seu company d’equip, el madrileny Raúl Fernández, que va ser líder de la carrera de Moto2 pràcticament des de la primera fins a l’última volta, quan va ser superat pel seu company.

En Moto3, triomf de l’italià Dennis Foggia (Honda), que va superar el valencià Jaume Masiá (KTM) i l’hispanoargentí Gabriel Rodrigo (Honda), mentre que el líder, el murcià Pedro Acosta (KTM), es va haver de conformar amb la vuitena plaça.

Márquez: “Quan recordo la caiguda em ve al cap Jason” A Marc Márquez se li va tallar la veu al parlar de la caiguda, perquè es va quedar al mig de la pista i li va venir el record de Dupasquier i el seu mortal accident. “Em costa parlar, perquè quan recordo la caiguda em ve al cap Jason (Dupasquier).

És un dia trist per al motociclisme i el Mundial”, va dir el lleidatà, que va reconèixer el que es juguen cada vegada que surten a córrer. “És part del risc que correm a la pista i moltes vegades ho volem oblidar i no ho volem veure, però quan passen coses com aquesta, que afortunadament passen menys però passen, t’adones del que et jugues cada vegada que surts a la pista, de per què no hi ha gaires persones al món capaces d’anar a aquestes velocitats”.