“A Islàndia ens valoren”

“La sensació d’estar valorada professionalment és un luxe, podem dir que som uns privilegiats. Ens tracten com a reines i jo crec que encara no som conscients de tot el que estem vivint, perquè és espectacular!”, expliquen Alexandra Taberner i Marta Sàez, que han canviat el Pardinyes per un equip de la Segona divisió islandesa i que té com a objectiu pujar a Primera.

Fa un mes que van deixar Lleida per anar a Reydarfjordur, una ciutat a vuit hores amb cotxe de Reykjavík, la capital d’Islàndia. I juguen al Fjardabyggd/Höttur/Leiknir, un equip format de la unió de tres clubs. Van segones a la classificació i Taberner ja és la màxima golejadora de l’equip, amb sis gols en tres partits i la segona anotadora de la Lliga.

Alex Taberner és la màxima golejadora del seu equip, amb sis gols en tres partits i la segona de la Lliga

“Ens entrenem tres o quatre dies per setmana, una hora i mitja i els dies que no hi ha entrenament tenim un gimnàs i unes piscines d’aigua calenta a la nostra disposició”, expliquen. “Treballem de jardineres per a l’ajuntament de la localitat, cinc hores diàries i el club ens ha proporcionat un cotxe perquè puguem visitar coses, amb una targeta amb diners per a la gasolina, que ens recarreguen cada mes i una altra per al menjar, que ens omplen també cada més. I cobrem del futbol!”, destaquen.

“És una de les millors experiències que hem tingut mai, cent per cent recomanable”, afegeixen.

Del país destaquen que els agrada “la manera en què valoren l’esport femení, a l’altura del masculí; els impressionants paisatges i la tranquil·litat amb què es viu aquí” i, el que menys, “com a la majoria d’estrangers, el temps... en pocs minuts pot ploure, nevar, fer vent o sol... Encara no hem pogut anar ni un sol dia sense anorac!”.

També estan més tranquil·les amb el coronavirus. “Quan vam arribar s’havia de portar mascareta però ja fa uns dies que no es du enlloc”, expliquen. També admeten que els ha costat adaptar-se als horaris i que troben a faltar “a més de la família, estar en una terrassa amb els amics o la paella al costat del mar. Però ja som dos islandeses més”, conclouen les jugadores.