Futbol femení en auge

Si el Lleida Esportiu és el referent del futbol masculí a la ciutat, la SE AEM ho és a nivell femení i està, a més, dos esglaons per sobre dels del Camp d’Esports, just a l’avantsala de la màxima categoria per l’ascens de la qual han lluitat amb brillantor aquesta mateixa temporada. Ja hi ha veus que plantegen, fins i tot, que es jugui per l’AEM perquè sigui el màxim exponent del futbol lleidatà i que jugui els partits al Camp d’Esports.

La capitana de l’AEM, Vanesa Núñez Pixu, espera que el boom del futbol femení “ja no pari gràcies als èxits del Barça i la creació de l’actual Segona divisió on juguem perquè no hi hagi tanta diferència com abans amb la màxima categoria. Al nostre club també hi va fer molt que l’equip femení guanyés una lliga infantil masculina”.

Pixu, una consumada golejadora que va tenir com a referent l’exporter Iker Casillas, és l’espill on poden mirar-se les nenes futbolistes lleidatanes. Ha passat vint anys de la seua vida jugant a futbol des que va començar, quan en tenia vuit.

A Lleida s’ha passat en deu anys de tenir tot just 120 fitxes de futbol femení, comptant tots els estaments, a les actuals 761, de les quals 631 són jugadores de futbol i futbol sala. Però només representen el 5,4% del total de fitxes a Catalunya (una mica més de 14.000).

Lògicament, passa una cosa similar amb els quaranta-vuit equips femenins lleidatans repartits entre vint-i-cinc clubs que suposen també el 5% respecte als gairebé nou-cents equips que hi ha a Catalunya.

Catorze clubs van assistir dijous a una reunió a la delegació de la Federació Catalana per plantejar la creació de categories de futbol 7 que ajudin a potenciar el futbol femení, ja que s’evitarien desplaçaments llargs i golejades innecessàries. Les noves categories serien benjamina-alevina, infantil i cadet-juvenil. Encara s’ha d’ajuntar categories, però cada vegada es cobreixen més esglaons formatius i no passa com antany, que una nena de catorze anys jugava en un equip sènior amb una companya que passava de la trentena.

Catorze clubs lleidatans han plantejat a la federació crear categories de futbol 7 per impulsar-lo

Un dels clubs que van assistir a la reunió va ser el Pardinyes. El club lleidatà, que va apostar abans que ningú pel futbol femení, compta amb cinc equips federats. Carla Estopà, entrenadora de l’equip que juga a la Primera Nacional (tercer esglaó del futbol estatal), és una de les escasses dones a les banquetes. “Al grup on juguem només som tres entrenadores”, diu aquesta exjugadora de vint-i-un anys que va començar al seu poble, Alfés, amb onze anys i jugava amb noies de fins a trenta. “No hi havia categories de base com ara. O jugaves amb nens o no jugaves. Ara sona estrany, però jo no vaig poder jugar a futbol amb nenes de la meua edat”, recalca.

Com Pixu, reconeix que els èxits del Barça poden ser un factor important en el creixement del futbol femení. “El boom del Barça ha obert els ulls a molta gent. He conegut pares que no han volgut portar les filles a entrenar-se i jugar perquè són nenes. I molts comenten ara que el Barça juga molt bé. Per què hauria de jugar malament? Que a sobre guanyi un triplet, amb Champions inclosa, amb un entrenador de Lleida que coneixem tots (Lluís Cortés) pot suposar l’empenta definitiva per al futbol femení”, reflexiona Estopà, que assegura que “sento encara molts comentaris despectius cap a les dones que es dediquen al futbol”.

A les comarques lleidatanes és on hi ha més interès en el fet hi hagi categories de futbol 7 arran de l’escassetat de població i, per tant, de jugadores i també de recursos. Un exemple d’aquests clubs és el Verdú-Vall del Corb, amb un equip femení des de la temporada 2017-18. “Costa trobar jugadores, ja que els clubs grans se les emporten. I fitxar futbolistes de fora es fa molt complicat”, coincideixen a opinar les jugadores del Verdú, Laia Boldú, Maria Hidalgo, Cristina Sala, Lídia Sánchez i Núria Vargas.

Elles són més escèptiques sobre la influència que pugui tenir el Barça després dels seus èxits aconseguits. “És cert, en part, que ajudarà a impulsar el futbol femení, però aquest impuls es veurà més reflectit en el futbol femení professional. Els clubs petits continuarem patint.”