El Llista fa història

El Lleida Llista va escriure ahir el seu nom amb lletres d’or en la història de la segona competició europea d’hoquei patins. Mai abans, en els 40 anys de vida del torneig (va començar la temporada 1980-1981), abans denominada Copa CERS i ara WS Europe Cup, cap equip havia estat capaç d’encadenar més de dos títols seguits. Ahir, el conjunt lleidatà va trencar aquesta tendència i es va convertir en el primer a guanyar tres edicions seguides, les dos primeres a l’Onze de Setembre de Lleida, el 2018 i el 2019, i aquest any, després d’anul·lar-se el 2020 per culpa del coronavirus, a Andorra la Vella.

I a més, ho va fer per la porta gran, després de completar una gesta per la qual molt pocs apostaven al descans, quan el marcador reflectia un 0-2 i les sensacions no eren precisament bones. Però si alguna cosa té aquest Llista d’Albert Folguera és fe i perseverança, i ahir ho va demostrar en una segona meitat antològica, en què va passar per sobre d’un Sarzana que es va quedar amb la mel als llavis i sense la seua vendetta particular.

Havia perdut l’anterior final contra els llistats, per 6-3, i ahir va tornar a caure de genolls davant d’un Llista que va tornar a ser millor. Va buscar la victòria des del primer minut davant del joc especulatiu dels italians, dedicats a allargar les possessions al màxim i apostant-ho tot a les jugades del seu golejador, un Joan Galbas que va tornar a firmar un hat-trick, ahir insuficient.

El gironí va completar la seua millor temporada amb quatre gols que van capgirar el partit

Amb gairebé mitja hora de retard per un problema en el marcador del pavelló, el matx va arrancar amb el Llista pressionant la porteria defensada per Corona, que ja va patir els llistats a la final del 2019. El porter italià ja es va lluir als dos minuts per evitar el gol de Jepi Selva. Després que els col·legiats passessin per alt un més que clar penal del Sarzana per parar amb els patins una rematada lleidatana, va arribar el primer gol de Galbas en un tir afortunat que es va colar per sota del cos de Martí Serra.

El gol no va fer variar el guió dels d’Albert Folguera. Corona, amb el casc, va evitar el gol de l’empat d’Andreu Tomàs, i una demolició sobre Bruno Di Benedetto no va ser castigada amb falta directa pels àrbitres, excessivament permissius ahir. El Llista va seguir a la seua i Vives va gaudir de quatre bones ocasions que no es van transformar en gol per culpa del porter italià o de la poca punteria del gironí, que es guardava el recital ofensiu per a la segona meitat. I quan semblava que l’empat era a prop, va arribar el segon del Sarzana en una jugada aïllada. Galbas va penjar suaument la bola i aquesta va superar Martí Serra, que estava molt tapat i no la va veure venir.

El Llista va viure una situació crítica, ja que va haver d’afrontar els dos últims minuts de la primera meitat en inferioritat numèrica per l’exclusió d’Andreu. Abans, la falta directa de la infracció no la va aconseguir transformar Galbas, que aquesta vegada va llançar desviat. Per sort, els lleidatans van sortir airosos i van arribar al descans amb el 0-2.

A la represa la decoració va canviar per complet. El Llista va sortir a mossegar des del primer minut davant d’un Sarzana molt especulatiu, tant que va arribar a esgotar diverses possessions perquè corrés el temps.

Cañellas va poder escurçar distàncies als sis minuts, però va rematar alt davant de Corona després d’un perfecte servei de Bruno. Va ser el preludi del primer gol de Vives.

El gironí va recollir una bola a la seua àrea i va iniciar un contraatac que va completar amb un tir dur i sec que es va colar per tot l’escaire esquerre de Corona. La diana va deixar groguis els italians, que es van veure totalment superats.

Bruno, en dos ocasions, Selva i el mateix Vives van tenir l’empat a tocar, però els va faltar punteria. El Sarzana va tenir la seua oportunitat a bola parada, després d’una exclusió de Vives, però Martí Serra va aturar la falta a l’argentí Ipiñazar.

El Llista va resistir en inferioritat durant dos minuts i poc després, Vives restablia la igualada al transformar un penal comès per Corona. Va ser llavors quan el Sarzana va entrar en pànic i va patir dos exclusions seguides amb mig minut de diferència, primer de Borsi i després de Di Rinaldis, que van permetre a Vives situar el 4-2 davant del deliri del centenar d’aficionats lleidatans que eren a la grada.

Els italians estaven fora de combat i en ple desconcert, Andreu Tomàs va donar el toc de gràcia anotant el 5-2 en una gran jugada personal. Veure-ho per creure-ho.

En tot just tres minuts el Llista havia passat de perdre per 1-2 a guanyar 5-2 i acariciar ja el títol amb els dits. Però el duel encara no estava tancat.

A sis minuts del final, una exclusió de Bruno va regalar al Sarzana una falta directa que el xilè Osorio no va poder transformar, però Galbas, el golejador d’aquesta Final a Set, retallava distàncies (5-3) a dos minuts per al final. L’emoció encara va pujar unes dècimes més a l’assenyalar un penal sobre Rossi, però Martí Serra, erigint-se com un altre dels grans protagonistes, va evitar per dos vegades el tir de Galbas, i tancava d’aquesta manera la victòria i la tercera corona europea per a un Llista històric, que iguala amb tres títols Novara, Liceo i Barcelos.