Cruels penals

La selecció espanyola es va despertar del somni de jugar la final de l’Eurocopa al caure ahir davant d’Itàlia en la tanda de penals i després d’empatar a un gol en un duel a Wembley, on sempre va competir i va controlar un rival que va treure les seues velles armes per ser el que lluiti pel títol. Els onze metres que havien permès el pas a aquesta penúltima ronda a la Roja van ser aquesta vegada els que la van enviar a casa. Unai Simón va aturar el primer, però els errors de Dani Olmo, el millor amb Pedri, i d’Álvaro Morata, l’autor del gol, van tancar el bitllet de tornada al temple del futbol anglès diumenge vinent.

Els penals van decidir un xoc igualat i competit, on la triple campiona d’Europa va dominar i va fer semblar petita una tetracampiona mundial que va sobreviure fidel a la seua filosofia i que va colpejar amb una contra per agafar avantatge. Espanya es va refer sense perdre un pèl la seua filosofia per aconseguir l’empat, però la seua major ambició no va tenir més premi davant d’un rival que tampoc va deixar gaires escletxes i que posarà a prova la seua impecable ratxa (33 partits sense perdre) en la batalla pel seu segon trofeu continental 53 anys després.

Luis Enrique va apostar per treure Morata i jugar amb un fals 9, paper que va recaure en Dani Olmo. Espanya va perdre punch perquè Chiellini i Bonucci no van sortir en excés de la cova a perseguir el de Terrassa, però aquest va fer mal entre línies i la tricampiona d’Europa va poder dominar una Itàlia que va preferir més protegir-se i ser pacient per sorprendre en alguna transició.

Sota la batuta de Busquets, un notable Pedri i Olmo, la pilota va ser gairebé sempre de la Roja.Tanmateix, això no va donar rèdits en forma d’ocasions, ja que va trepitjar els voltants de l’àrea més vegades que la tetracampiona del món, però sense gaire èxit, amb un mal control d’Oyarzabal quan es quedava sol davant de Donnarumma després d’una gran passada de Pedri i una gran mà del porter del Milan a xut proper d’Olmo com les dos millors. Itàlia, encara que poc, també va amenaçar. Una sortida potser una mica precipitada d’Unai Simón a una pilota a Insigne, que no va ser ben resolta pels seus companys, va ser la principal a l’inici, mentre que al final va arribar la millor amb un tret d’Emerson que va tocar el travesser. Cap dels dos seleccionadors va canviar res per a una segona meitat molt més trepidant. Però Itàlia, que ja havia deixat clar que el seu pla definitiu era el contraatac, va ensenyar les dents i Chiesa va donar un avís.

El de la Juventus va créixer a la segona meitat i va ser l’encarregat de posar costa amunt el bitllet a la final. Donnarumma va muntar una contra després d’una centrada poc precisa de Jordi Alba i, encara que Laporte va realitzar un gran tall a la pilota en profunditat a Inmobile, aquesta va caure a Chiesa. Eric García va preferir aguantar-lo i el de la Juventus es va treure un gran xut que Unai Simón només va poder seguir amb la mirada cap a la xarxa. Era el 60 i quedava una mica més de mitja hora per igualar un equip que s’encoratjava en la seua vella tàctica. Tot i així, Oyarzabal va tenir l’empat al seu cap, però no va encertar en el gran enviament de Koke, i Olmo va amenaçar des de fora de l’àrea. Els minuts passaven i Luis Enrique posava al camp Morata i Gerard Moreno per donar més poder ofensiu i Rodri per donar també equilibri davant d’unes contres d’una Azzurra que cada vegada estava més enrere.

La Roja va ser fidel a la seua filosofia i va trobar el seu premi en una meravellosa passada d’Olmo que no va perdonar Morata per fer un 1-1 inamovible ja en el temps reglamentari. A la pròrroga, Espanya va intentar portar la iniciativa i una falta llançada per Olmo i el posterior rebuig de Morata va ser la millor, però a poc a poc van imperar les precaucions i els canvis introduïts per Mancini van permetre respirar millor al seu equip. Ningú va amenaçar més i els penals van donar l’esquena als de Luis Enrique.

Raffaella Carrà va sonar en l’escalfament

Els equips d’Espanya i Itàlia van fer l’escalfament previ al partit amb música de Raffaella Carrà, morta dilluns als 78 anys. La Federació Italiana va aconseguir el vistiplau de la UEFA perquè la cançó A far l’amore comincia tu formés part dels temes que acompanyessin els futbolistes durant l’escalfament. La cantant italiana va tenir també molt èxit a Espanya.

Anglaterra busca la final amb el seu públic Anglaterra i Dinamarca jugaran avui (21.00 /Telecinco) pel segon bitllet per a la final de l’Eurocopa a l’estadi londinenc de Wembley, on els locals comptaran amb el suport de la seua afició. Anglaterra no disputa una semifinal europea des del 1996, quan va caure en els penals davant Alemanya. Dinamarca no ho fa des del 1992, quan es va proclamar campiona per primera i única vegada. Serà la tercera oportunitat històrica per a l’equip anglès, que també va caure en semifinals davant de Iugoslàvia el 1968 (1-0).

Eriksen, convidat a la final de diumenge El capità de la selecció de Dinamarca, Christian Eriksen, ha estat convidat a la final que se celebrarà a l’estadi de Wembley diumenge, després de patir una aturada cardíaca en el primer partit del torneig fa unes tres setmanes. Seria la seua reaparició en públic. Christian Eriksen va haver de ser reanimat per RCP durant el partit que Dinamarca va disputar amb Finlàndia el 12 de juny al Parken Stadion de Copenhaguen i, posteriorment, se li va col·locar un desfibril·lador cardioversor implantable (ICD).

Sortegen entrades per animar a vacunar-se Els residents a Londres que rebin la primera dosi de la vacuna contra la Covid-19 o que reservin cita per a la seua primera injecció abans de demà podran participar en un sorteig d’entrades per veure la final de l’Eurocopa a Wembley i en una zona per a aficionats. Així ho va anunciar ahir l’alcalde, Sadiq Khan, que veu la iniciativa com una oportunitat per encoratjar la població jove a vacunar-se davant de l’auge de casos de coronavirus per la propagació de la variant delta al Regne Unit.