Núria Vilarrubla: «Si dono la millor versió podré lluitar per medalla»

Ja s’ha fet a la idea que serà olímpica?

Esclar que sí, cada dia falta menys perquè comenci tot i, encara que aquests seran uns Jocs atípics i únics, estic molt il·lusionada.

Fa molts anys que lluita dia rere dia per ser en uns Jocs Olímpics, el somni de tot esportista. De qui es recorda?

Si miro cap enrere estic molt agraïda de totes les persones amb les quals he compartit aquest camí, que m’han ajudat a entendre i estimar aquest esport, entrenadors, companys d’equip, tothom amb qui he anat treballant dia a dia i que han fet que ara estigui on estigui. Em sento molt contenta i agraïda per això.

Com està sent l’experiència preolímpica fins ara?

Particular però molt positiva. Ara mateix estem en el que seria un confinament de preparació previ als entrenaments oficials, que començaran a partir del dia 20. Estem confinats en un hotel, on passem test Covid diàriament, cada matí, i només podem sortir de la nostra habitació per anar a menjar o per dirigir-nos al canal per entrenar-nos. La veritat és que, malgrat tots aquests condicionants de mobilitat, està anant tot molt bé, entrenant-nos molt a gust. El clima és dur, amb molta calor i humitat, però ja ens estem aclimatant i gaudint d’aquesta experiència.

Què l’ha sorprès en la seua curta estada a Tòquio?

Vam tenir la sort de viatjar al principi a la zona del nord per fer uns dies d’aclimatació abans de començar el Training Camp al canal olímpic i, malgrat estar també en aquestes condicions d’aïllament total, va ser molt especial. Vam poder entrenar-nos en un riu natural i tenir més contacte amb la naturalesa, gaudir més de l’espai exterior. El contacte amb la gent és mínim, només ens relacionem amb els treballadors i els voluntaris que ens guien i ens ajuden durant aquests dies, però si tiro la vista enrere, vaig poder estar moltes setmanes aquí l’any 2019, quan vam fer dos períodes d’entrenaments. Llavors sí que em va impactar la manera de ser de la gent, molt respectuosa i ordenada, i amb un menjar que, personalment, m’agrada

Com passa el temps confinada en un hotel?

Passem molt temps al canal. Ens n’anem cada dia molt aviat, perquè fem dos sessions d’entrenament i ja dinem allà, i això fa que el dia passi ràpid. Ens ho prenem amb molta paciència. 

El camí cap a Tòquio ha estat dur, amb la pandèmia enmig ajornant les proves de selecció que s’havien de fer el mes d’abril a Londres i que finalment van ser el novembre passat a la Seu d’Urgell. Suposo que ha valgut la pena tant esforç.

Evidentment que sí, l’esforç sempre val la pena, vagin bé les coses o malament. Em sento contenta de ser aquí, d’afrontar aquests Jocs Olímpics en aquest moment de la meua carrera i molt agraïda. És cert que amb la pandèmia tot s’ha allargat més del compte, però ha estat per a tothom igual.

Un dels seus somnis era ser olímpica i ja està a prop de fer-ho realitat. Quin és el pròxim somni?

Tampoc ho definiria com un somni. A mi el que m’agrada és traçar objectius i avançar cap endavant. Si ara miro cap al futur, m’agradaria seguir remant, gaudint i creixent en aquest esport.

Espanya ja fa anys que ha passat de mera comparsa a lluitar per les medalles en cada campionat. En el seu cas, ja n’ha aconseguit alguna a nivell europeu. Parlar de ser al podi olímpic és atrevit o realista?

El meu objectiu en aquests Jocs Olímpics és buscar la meua millor navegació i remar al meu màxim nivell. I a partir d’aquí, intentaré superar les fases per arribar a la final, i allà també. Aquest és el meu objectiu principal. Parlar de medalles olímpiques? Si dono la meua millor versió podré lluitar per aquestes.

Quin consell li han donat per afrontar la pressió?

Durant la preparació he anat parlant amb diferents palistes que van ser olímpics, com el cas de Carles Juanmartí, com ho ha estat el nostre entrenador, Guille Díez-Canedo, o Samuel Hernanz, també els nostres companys d’equip, i tots ens aconsellen prendre’ns aquesta competició amb naturalitat. El que ens han transmès, sobretot, és aquesta visió que és una competició més. Sí que és cert que té un reconeixement extern molt gran, però no deixa de ser una competició més i el que hem de fer és disfrutar-la al màxim amb la màxima llibertat possible.

Ja sap el que és guanyar al canal de Tòquio. L’any 2019 va conquerir la Copa NHK que inaugurava la instal·lació. Li pot servir de referent?

Sempre és bo tenir bons records i sensacions acumulades en tots aquells llocs en els quals remaràs, però el canal ha canviat molt des d’aleshores. Hi ha modificacions i en el moment en què vam competir el 2019 vam tenir poques hores d’entrenament. Ara tots hem acumulat el màxim nombre d’hores per poder treure el rendiment més gran i la màxima informació possible.

Es tracta d’un canal que s’adequa millor a les seues condicions?

És una mena de canal que m’agrada. Ara es construeixen aquests canals amb blocs artificials que generen un tipus de moviments concrets, cada canal té les seues especificitats, i a mi aquest m’agrada i em sento a gust remant. Si em va millor o pitjor a les meues condicions? Tampoc crec que sigui gaire determinant, però sí que és cert que es tracta d’un canal en el qual s’ha de donar velocitat a la piragua, buscant els racons concrets per aprofitar al màxim. Personalment, m’hi trobo còmoda.

Competeix el dia 28 i el 29, la final Núria Vilarrubla i la resta de l’equip s’instal·len avui a la vila olímpica i demà prendran part en els entrenaments oficials al Centre de Piragüisme de Kasai. Debutarà el dia 28 amb les classificatòries i per al 29 està programada la semifinal i la final de canoa.